-És complicat que es desenvolupe el món rural sense empreses en les comarques d’interior. Quins arguments té per animar a la inversió als pobles de la província de Castelló?
-Les millores en les comunicacions, tant de viàries com digitals, han obert possibilitats en molts pobles. És necessari comptar amb emprenedors en les zones d’interior. Allà es trobaran amb un tracte més humà, amb sòl i habitatges, en general, més barats, i també amb espais i formes de vida més sostenibles. Tot això, a hores d’ara, aporta valor afegit a les empreses, i cal que aquestes característiques comencen a formar part dels plans de responsabilitat social de les mateixes empreses.
-De quin tipus d’empreses estaríem parlant? Hi ha casos en què seria més rendible tindre la seu social d’una empresa en l’àmbit rural que en l’urbà?
-Poden ser empreses de tot tipus. És cert que les empreses que tenen despeses de transport, sovint poden tindre més dificultats en l’entorn rural per la distància que hi ha entre aquestes zones i els grans nuclis d’infraestructures, tot i que aquesta dinàmica desapareix a poc a poc. Podríem estar parlant d’empreses, tal com s’ha vist ara amb la pandèmia, de caràcter tecnològic. I és que amb l’arribada de la fibra òptica i amb la consolidació del teletreball s’han trencat moltes barreres. Així, caben també professionals de l’enginyeria, de l’arquitectura, advocats... o empreses que aposten per productes tradicionals amb valor afegit i de proximitat, a més de sectors tradicionals com ara la ramaderia, el turisme o les energies renovables.
-I els pobles, per si mateixos, poden generar negocis a hores d’ara?
-Els municipis tenen dificultats per generar alternatives econòmiques pel seu compte. Les legislacions restrictives en matèria de contractació o de racionalització de serveis públics ho han dificultat molt. Els consistoris podrien arribar a generar treball en el camp dels serveis socials, atès que a l’interior hi ha molta població envellida. A banda, la matèria forestal pot generar oportunitats. No obstant, hem de ser capaços d’afavorir l’emprenedoria i ajudar als que volen crear empreses i ocupació. En algunes localitats, últimament han sorgit iniciatives de persones que vulguen crear nous negocis.
-Què caldria fer per obtenir més rendiment turístic als nostres pobles?
-El turisme és un factor de desenvolupament important en els municipis més petits. Amb la pandèmia s’ha tornat a mirar cap als municipis d’interior com a indrets de contacte amb la natura i tenint en compte el ric patrimoni cultural que tenim a la província de Castelló. Però es fonamental que es generen activitats complementàries per als nostres visitants. Això podria garantir l’arribada de més turistes i generar noves possibilitats.
-S’hauria de contemplar una fiscalitat rural especial que promoga avantatges per a l’obertura de negocis?
-Sí. Hi estic totalment d’acord. Aquesta és una reivindicació de molts alcaldes que, des de fa dècades, demanàvem que la agenda política contemplara aquestes mesures i d’altres. És injust que els municipis i els ciutadans que no compten amb els mateixos serveis sanitaris, educatius o d’infraestructures que altres llocs paguen els mateixos impostos que es paguen a les grans ciutats. A menys serveis, menys impostos: això seria just, a banda de la qüestió redistributiva que s’hauria de donar. Cal destacar, en aquest sentit, la nova mesura aprovada recentment per la Generalitat Valenciana sobre avantatges fiscals en la renda per a la gent que viu en els municipis en risc de despoblament. Aquest és el camí a seguir.
-I pel que fa als avanços legals per a l’obertura d’empreses?
-Això és molt necessari. Durant mols anys es van imposar figures mediambientals restrictives, de protecció, per suplir i tapar algunes barbaritats urbanístiques a les zones costaneres. Això va suposar un fre per a moltes activitats ramaderes, molt vinculades al territori. No es pot permetre el fet que per ampliar o legalitzar una granja que ja existeix es tarde dos o tres anys en el millor dels casos. Aquestes figures restrictives, per tant, han de ser compatibles amb la vida de les persones i les seues oportunitats. Cal que les legislacions que es duen a terme tinguen, obligatòriament, un component de repte demogràfic. I, per descomptat, cal que en els municipis d’interior el temps dels tràmits burocràtics siga reduït al mínim.
-Totes aquestes modificacions no depenen de la Diputació. Quina capacitat té, però, la institució provincial a l’hora per fer interlocució i per influir davant els governs espanyol i valencià?
-En el repte demogràfic, qui més pot fer és el Govern espanyol per possibilitats en el tema fiscal i també per la possibilitat de legislar de manera global sobre el problema. En aquest assumpte cal un Pacte d’Estat. Però també la Generalitat, tant legislativament com també en termes de competència en matèries que afecten en la vida dels municipis, hi té molt a dir. Tant una institució com l’altra estan fent passos importants en aquest afer. Ací, per primera vegada, tenim l’agenda AVANT (Agenda Valenciana Antidespoblament), amb què ens reunim mensualment i a qui traslladem totes les necessitats dels petits municipis, a més de coordinar-nos, cosa que és important. Al seu torn, per primera vegada hi ha un Ministeri pel repte demogràfic. Ara s’estan implementant polítiques de manera transversal. Nosaltres farem d’altaveu i visibilitzarem els problemes i les oportunitats que té el món rural.
-El que sí que pot fer la Diputació de Castelló és millorar els serveis i la connectivitat. Què proposa perquè hi haja bones carreteres i una connexió a Internet òptima?
-En això tenim un repte. Aquest nou equip de govern es va trobar que no hi havia cap planificació de carreteres, cosa que s’ha de realitzar. Necessitem tindre projectes per desenvolupar i impulsar les carreteres de què tenim la titularitat, la major part en zones d’interior. Enguany hem dirigit les nostres accions en aquest sentit. Sense unes bones comunicacions viàries es restringeixen oportunitats als municipis. D’altra banda, en la qüestió de la connectivitat estem realitzant molta pressió i entrevistes amb les companyies. Aquestes accions són fonamentals per equiparar més oportunitats. Des de Movistar ens han assegurat que prompte s’arribarà als 107 municipis en la instal·lació de fibra i, davant això, estem a l’aguait i som reivindicatius. Pel que fa al Pla Wifi 135, que va impulsar l’anterior govern de la Diputació, això ajudava a la connectivitat, però només en espais públics, i aquesta no és la solució que necessitem. La nostra obligació, quan aquest contracte finalitze l’any que ve, serà universalitzar la connectivitat per a tothom, també per a les empreses. Perquè aquest pla actual no ho permet.
-La pandèmia és una oportunitat per als pobles o es tracta, només, d’una cosa de què es parla però que no obeeix a la realitat?
-Actualment és una realitat. És cert que la pandèmia ha fet que moltes persones es replantegen la seua forma de vida, que han vist en la qualitat de vida dels pobles, en la proximitat i en la natura la possibilitat d’una vida més sostenible en la qual tots tenim cabuda. I per això molta gent ha vingut a viure als pobles. A l’administració li toca, també, fer pedagogia en la despoblació traslladar aquesta visió positiva, atès que durant molts anys se’ns ha estigmatitzat. I la realitat és una altra. Per tant, cal canviar aquesta visió cultural. La pandèmia ha visibilitzat moltes d’aquestes coses positives que tenim.
-Vostè és optimista amb la creació d’empreses i llocs de treball als pobles de Castelló?
-Al final, tota la feina que fem les administracions de millora de serveis i d’infraestructures, si no va acompanyada de llocs de treball i d’implantació d’empreses, no servirà per res. En tots aquests anys, els que hem crescut en pobles hem vist com es milloraven serveis i infraestructures, però la gent seguia marxant a les ciutats. Necessitem, per tant, gent que opte per viure en pobles i que tinga oportunitats de treballar-hi. Dins de la pedagogia de què parlava anteriorment, cal explicar a la gent que aquest repte demogràfic, que du més de cent anys entre nosaltres, no es pot resoldre en un termini curt. Les polítiques públiques estan canviant i encara hauran de canviar més. Cal afavorir la creació d’ocupació i la implantació d’empreses.
-Per acabar, el diputat de Desenvolupament Rural està treballant en algun gran projecte de legislatura?
-El projecte és global i transversal, i afecta totes les àrees i formes de veure el món rural i les seues necessitats. Són molts els reptes que tenim en una Diputació que en l’anterior etapa havia posat el seu focus, només, en unes poques accions i descoordinades entre si. Tenim per davant la millora del transport, el suport i la solució dels problemes de purines per al sector ramader, millorar la rendibilitat de les explotacions, la cobertura, la digitalització i la fibra òptica en tots els municipis, la garantia d’abastiment d’aigua... També tenim pendents moltes millores de carreteres, treballar conjuntament amb la Generalitat Valenciana per millorar la política d’habitatge i el seu accés a la gent jove. Cal, també, millorar les prestacions socials i exercir la reivindicació davant altres administracions. El meu treball és que totes les àrees de la Diputació, i amb altres administracions, estiguen coordinades i siguen eficients davant el repte demogràfic. Hi ha molts camps de millora i d’actuació, i hem de treballar de manera coordinada amb la Generalitat, sempre buscant el consens amb els municipis, als qui escoltem activament.