Les primàries de Junts per Catalunya han arrencat amb la incertesa de saber quin paper jugarà Carles Puigdemont. En un missatge a la militància a principis de mes assegurava que lideraria la candidatura, però que no aspirava a optar a la presidència de la Generalitat. A l’espera de saber què decidirà el president a l’exili, fonts de Junts per Catalunya afirmen que Puigdemont es debat entre anar de cap de llista a Barcelona o de número u per Girona. La pugna, doncs, és per saber qui serà el “candidat efectiu”.
La cursa compta amb tres candidats. La diputada al Congrés i exconsellera de cultura Laura Borràs, el conseller de Territori i Sostenibilitat Damià Calvet i l’advocat Jordi Ferrés. Tots ells abocats en la campanya electoral que clourà el 29 de novembre amb la votació dels afiliats.
La que parteix amb més opcions és Laura Borràs. De gran projecció entre les bases independentistes, ha estat una de les persones més properes al president Quim Torra durant el seu mandat com a president de la Generalitat de Catalunya. No obstant això, en contra hi té el fet d’estar imputada per un suposat cas de fraccionament de contractes quan era al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes.
Molt activa a les xarxes socials, és la preferida entre els independents i els sectors més abrandats del partit. Entre els suports públics que ha rebut hi ha els de diputats com Francesc de Dalmases, Salwa El Gharbi, Francesc Ten, Glòria Freixa, Pep Puig o el vicepresident del Parlament, l'eivissenc Josep Costa. També el del president Quim Torra i persones de l’òrbita del partit Acció per la República, com ara la directora general de Protecció Civil Isabel Ferrer o l’historiador Agustí Colomines. Des de l’àmbit de la cultura, Borràs ha obtingut el suport de l’actor Toni Albà, l’actriu Lloll Bertran i de la directora de l’Institut Ramon Llull, Iolanda Batallé. També ho han fet el politòleg Ramón Cotarelo o l’alcalde de Montblanc i exmilitant d'Esquerra Republicana Pep Andreu. Finalment, el partit Reagrupament, des de fa anys a l’òrbita de la postconvergència, també ha mostrat la seva voluntat que Borràs sigui la candidata. L'exconsellera també compta amb el suport del catedràtic de Dret Processal i diputat de JxCat al Congrés Jaume Alonso-Cuevillas.
El principal competidor de Borràs és el conseller de Territori i Sostenibilitat Damià Calvet. Sobre el paper, hauria de ser el candidat d’aquells que provenen de l’antiga Convergència i del PDeCAT. Representaria un perfil més moderat i més comparable al de Pere Aragonès, que ja ha estat confirmat com a candidat d'Esquerra Republicana a les eleccions. Borràs, en canvi, jugaria el paper de diferenciar-se del presidenciable d'ERC, a qui totes les enquestes li asseguren la victòria electoral.
El principal suport públic amb el qual compta Calvet és el de l’exconseller i pres polític Josep Rull. L’ara candidat va ser la mà dreta de Rull quan era conseller de Territori. Amb Rull, Calvet també va compartir etapa a la Joventut Nacionalista de Catalunya, la històrica pedrera de Convergència que enguany s'ha constituït com a branca juvenil del nou partit del president Puigdemont. Tot i que no s’ha fet públic, Calvet també tindria el suport de Jordi Turull. No debades, Blanca Bragulat, esposa del conseller de Presidència empresonat, va presentar un acte de Calvet, qui també és proper a figures com la de l’exconseller Miquel Buch, amb qui van compartir un projecte de candidatura per liderar el PDeCAT que finalment no va prosperar. L'exconseller d'Interior, recentment destituït, ha difós missatges de Calvet en què promociona la seva candidatura a les primàries. A favor de Calvet també s’ha posicionat el conseller d'Interior empresonat, Joaquim Forn; l'exconsellera de Governació Meritxell Borràs; i diferents càrrecs vinculats en l’actualitat al Departament de Territori.
El tercer candidat és Jordi Farrés. Advocat i impulsor del grup Atenes, va també intentar optar a la presidència de la Crida Nacional, encapçalant la candidatura alternativa a l’oficialista, que liderava Jordi Sànchez des de la presó. També va ser president del Moviment 1 d’octubre, impulsat, entre d’altres per l'historiador Agustí Colomines. Farrés és, sens dubte, el menys conegut dels candidats que aspiren a esdevenir presidenciables de JxCat. Farrés ja va ser candidat a les llistes de la llista puigdemontista en les eleccions al Congrés, tot i que al número 26, sense possibilitats de ser escollit.