Represaliats polítics i activistes s'han aliat per presentar una candidatura «que va més enllà dels partits independentistes convencionals» al Parlament de Catalunya.
S'ha constituït l'Assemblea de Represaliats i Activistes (ARA) amb l'objectiu de concórrer als comicis del 14 de febrer.
"Ha arribat el moment de dir prou! Aquest cop, fartes de patir, hem decidit fer-los mal on més els toca. Volem canviar les regles de joc, i fer que les cadiretes hagin de pensar en el poble i per al poble", expressen en el manifest que es pot consultar al seu lloc web. Entre els signants, hi ha Tamara Carrasco, Roger Español, Esther Canet, Germinal Tomàs, Jordi Pesarrodona, Alexis Codina i d'altres.
"Tenim la voluntat de posar la classe política davant un mirall i fer-los veure que ja no podran governar mai més sense el poble. Ens hem cansat de ser l'ase dels cops... Volem portar la nostra veu allà on tot s'orquestra per recordar a aquells que fa anys que ocupen cadires que som nosaltres qui els vam posar allà. Volem que aquest cop no ens diguin que sortim a defensar-los, sinó que ens trobin de cara i a la seva mateixa alçada i poder mirar-los fit a fit, amb el cap ben alt, per recordar-los que quan no van endavant és el poble qui en pateix les conseqüències. Som aquí perquè tothom tingui accés a la política".
Quins són els propòsits de l'Assemblea de Represaliats i Activistes?
Esther Canet, una de les nou persones represaliades vinculades als Comitès de Defensa de la República sota l’acusació de «terrorisme», assenyalada el 23-S i membre de l’ARA, explica que la principal meta és fer visibles els represaliats i construir la República de Catalunya. Al mateix temps, segons podem llegir al manifest, un altre objectiu és acabar amb la «impunitat dels Mossos». En aquest sentit, plantegen modificar el reglament per tal que no es pugui acusar sense proves o que les agressions no restin impunes.
Per a la molletana, és primordial que el poble decideixi. En aquesta línia, al manifest publicat al seu web es oit llegir que «tot serà referendat" i que «tenim la voluntat d'explicar el funcionament real del parlament a la ciutadania».
L’encausada el 23-S, ressalta que no tenen la intenció de guanyar diners de la política. Així doncs, no acceptaran els complements salarials i els sous vitalicis. "El nostre sou anirà d'acord amb les nostres necessitats. L'excedent anirà a entitats minoritàries que donin suport a problemes socials", manifesta.
Val a dir que de la llista electoral encara no s'ha tancat i que, de moment, només s'han presentat alguns dels candidats. Segons ha pogut saber EL TEMPS, pròximament els represaliats podran presentar candidatura a través del web i, més endavant, se celebraran unes primàries per escollir la llista.
L’activista declara que la o el cap de llista d’ARA serà un represaliat i que els primers llocs de les llistes estaran reservats a membres de col·lectius desafavorits. I és que, segons explica Canet, l’ARA és una candidatura feminista del i per al poble. En aquest sentit, assenyala que molts represaliats tenen dificultats per accedir al mercat laboral a causa dels seus posicionaments ideològics o bé son expulsats dels seus llocs de feina per la seva ideologia. «L’ARA és una candidatura destinada a defensar els drets de la classe treballadora costi el que costi», remarca.
Quant a la formació de la llista electoral, Canet expressa que qualsevol persona sobiranista i que pertanyi a un col·lectiu desafavorit és apte per integrar la llista. I sobre possibles aliances electorals, assegura que, de moment, no han tingut contacte amb la CUP, però no descarta sumar esforços amb els anticapitalistes.
D’altra banda, l’activista apunta que un dels motius pels quals l’ARA es vol presentar a les eleccions del 14-F és pel descontentament amb les principals forces independentistes, ERC i JxCAT. «Els represaliats i els activistes ens sentim abandonats pels socis de govern. Vam sortir al carrer per defensar els presos i ens trobem amb casos com el del Sergi dels 9 de Lledoners en què la Generalitat s’ha personat com a acusació», afirma. I destaca que aquesta candidatura és la màxima expressió del descontentament de la població amb els líders independentistes actuals. «No han complert el mandat de l’1-O. Nosaltres vam donar la cara per ells i ens han fallat. Volem, d’una vegada per totes, culminar el Procés», sentencia.
Els membres de l'Assemblea de Represaliats pretenen constituir-se com a una agrupació d'electors. És a dir, un partit polític que es constitueixi a partir de les signatures dels electors i que només es pot presentar en un procés electoral determinat. El Principat es regeix per la Llei Orgànica del Règim Electoral General de l'Estat, fet que els obliga a aconseguir un 1% dels avals de l'electorat per a poder-se presentar. Estem parlant, doncs, de més de 50.000 avals en les quatre demarcacions. Cal no oblidar que l'Assemblea de Represaliats i Activistes no tindrà temps en els informatius de mitjans públics, ni en els debats, ni en la distribució de les franges principals d'espais gratuïts de propaganda electoral atès que són una formació de nova creació.