A finals de setembre passat l’expresident del Govern balear, Francesc Antich -cap de l’Executiu en dos períodes, entre 1999 i 2003 i de 2007 fins el 2011– va ser nomenat nou president de l’Autoritat Portuària de Balears (APB). En les seves primeres declaracions a mitjans de comunicació ha reconegut que les empreses de creuers ja demanen dates per recalar a Palma l’any que ve. Ho fan davant la previsió que s’aixequi la prohibició que els afecta des de març passat. L’optimisme creix amb moderació en aquest sector empresarial, sobretot després dels anuncis de vacunes que es podran començar a inocular a la població europea des de principis de l’any que ve i, sobretot, a partir de la primavera. El sector dels creuers comença a pensar amb la reactivació del negoci. I Palma és una de les ciutats que té en la seva diana empresarial. Cosa que no agrada gens ni mica a les entitats ecologistes i veïnals que s’oposen a que els mega creuers atraquin a la capital.
Contra els megacreuers. La passada setmana la Plataforma contra els Megacreuers es va sumar a les al·legacions plantejades per altres grups ecologistes, com Zeroports, Ecologistes en Acció i Depana, a l'avantprojecte de Llei de Mobilitat Sostenible que ha iniciat el procés perquè en el futur sigui aprovada aquesta llei per part del Parlament balear. La plataforma citada -integrada per una vintena d'entitats ecologistes i veïnals, entre d'altres- proposa, entre altres mesures, que la llei garanteixi la transparència i l'accés a la informació; eliminar els subsidis fiscals a les activitats en els ports; incrementar les taxes portuàries en funció dels costos ambientals i eliminar les bonificacions a creuers.
A més, la plataforma considera una qüestió clau abordar amb la futura llei el debat sobre el que considera el «sobredimensionament» del port de Palma, que «s'ha mostrat deficitari i amb un cost ambiental, social i pressupostari del tot inviables». Al parer de l’entitat, «la crisi sanitària no ha de deixar de prioritzar o d'invalidar les demandes de la ciutadania, de component econòmic, social i ambiental».
La lluita de la plataforma ve de lluny. L’any passat presentà més de 10.000 signatures, que lliuraren al Govern, perquè es limités l’arribada dels creuers més grans al port de Palma. El 2018 es va organitzar la lluita contra aquest segment de negoci turístic que suposa l’arribada al moll de la capital balear de fins a quatre, sis i fins i tot vuit megacreuers al mateix temps. Cosa que satura de turistes el centre de la ciutat. Fa dos anys en alguns dies de l'estiu se superaren els 15.000 turistes arribats de cop en aquests vaixells. Aquesta gran afluència ha obligat les institucions a intentar pactar amb les empreses de creuers esglaonaments per evitar la sensació d’ofegament dels residents. Sense massa èxit, val a dir-ho. La plataforma vol que es limiti la presència dels bucs més grans i que no es permeti atracar a cap que superi els 4.000 passatgers. Per a aquesta entitat -de la qual n'és impulsor el GOB, l’organització ecologista de referència a l’arxipèlag – el model turístic de creuers a Palma «és insostenible i no desitjable». I tem que amb «l’excusa» de la reactivació econòmica es doni llum verda perquè l’any que ve, igual que passà el 2019 i 2018, el port de Palma es vegi saturat d’aquestes grans naus que porten de cop a la ciutat milers i milers de turistes que deambulen pel centre històric provocant la saturació.
Els comerciants de la zona que visiten els creueristes aposten per tot el contrari, com és bo de suposar. L’enorme afluència d’aquest turistes concentrat en una zona molt petita que va de la Seu fins a la plaça Major ha creat el que els mitjans locals en diuen «la milla d’or», on gairebé tots els negocis tradicionals han desaparegut per donar pas a establiments per a turistes, amb la conseqüència, a més, d’un pujada brutal dels preus de lloguer i de compra-venda de locals i, de rebot, també dels habitatges. La por de les entitats que formen la dita plataforma és que no s’aprofiti la crisi el coronavirus per posar fre a aquest negoci que, segons asseguren, només deixa beneficis a uns pocs -els comerciants de la famosa «milla d’or» i els especuladors immobiliaris– però no al conjunt social. «En el context actual, en què les navilieres estan prenent posicions per a reactivar l'oferta amb la màxima intensitat possible, és essencial establir criteris i aplicar mesures sobre la base dels impactes negatius en la salut pública, l'economia i el medi ambient», afirmen.