L’adjudicació de la construcció del Node Logístic del Llevant Interior —conegut de manera col·loquial amb el sobrenom de ‘port sec’— és la notícia que esperen escoltar Villena, Elda i Novelda. Acollir aquesta infraestructura és una oportunitat per revitalitzar el sector econòmic, digitalitzar les empreses, crear ocupació qualificada i millorar la xarxa de comunicacions de la zona. Es calcula que l’impacte a la zona on acabe instal·lada la infraestructura serà de 100 milions d’euros per a les empreses, i que crearà més de 20.000 llocs de treball, sense comptar l’ocupació indirecta que generaria. La decisió, que s’ha de prendre des de la Generalitat Valenciana, concretament des de la Conselleria d’Urbanisme, i també des del Govern espanyol durant el primer trimestre de 2021, acapara l’atenció de les comarques del sud del País Valencià. Comptat i debatut, una carrera de fons que pot marcar el futur de les localitats implicades a nivell polític, social i econòmic.
El port sec és una terminal intermodal de mercaderies ubicada a l’interior d’un país o regió econòmica per connectar, a través de la xarxa ferroviària, amb el port marítim d’origen o destí del trànsit. El seu objectiu principal és canalitzar els fluxos de mercaderies. En aquest cas, la funció del Node Logístic del Llevant Interior és enllaçar amb el port d’Alacant, dotar d’un espai per on passar les mercaderies del camió al tren en condicions de seguretat i rapidesa i enllaçar, d’aquesta manera, amb el Corredor Mediterrani. La intermodalitat és el punt fort d’aquestes instal·lacions, ja que fa més àgil, flexible i fiable el transport de productes en combinar diferents modalitats. Fet i fet, l’autèntic protagonista i condició de possibilitat d’aquesta infraestructura és el contenidor, un recipient que ha facilitat la manipulació i mecanització dels processos i ha ajudat a minimitzar pèrdues i danys en la càrrega.
El conseller valencià d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafael Climent, de Compromís, creu que el port sec “és un dinamitzador de l’economia que forma part d’una estratègia territorial per a augmentar l’eficiència”. Per al conseller, aquesta infraestructura “s’ha d’entendre com un nodus centralitzador”. En aquest sentit apunta també l’alt comissionat per al corredor mediterrani, Josep Vicent Boira, quan afirma que “la filosofia d’una estació intermodal és la concentració de càrrega, volum i magnitud”. Boira és taxatiu a l’hora de valorar l’eficiència d’aquestes infraestructures: “la concentració de càrrega sols es produeix quan un node és capaç de concentrar activitat en radis prou amplis del territori. Seria inviable fer parar un tren de mercaderies per recollir càrrega cada quaranta quilòmetre”.
Perquè els ports secs siguen realment productius, s’ha de pensar molt bé la seua ubicació en el territori. En aquest cas, un major nombre d’infraestructures no equival a més eficiència, ans al contrari. És per això que el coordinador del Corredor Mediterrani avisa “no pot haver-hi una intermodal cada 20 quilòmetres”. Boira, que també és professor i geògraf, assenyala que “hem d’aprendre de les lliçons del passat, quan cada municipi volia una piscina coberta, un poliesportiu i un teatre que després han estat impossibles de mantenir”, en referència als temps en què el ciment circulava pel País Valencià amb fluïdesa.
Tant el conseller Climent com l’alt comissionat Boira coincideixen en una cosa: la decisió ha de ser tècnica a l’hora d’elegir la ubicació definitiva del node logístic. Segons ells, una tria de tanta importància política, econòmica, social i cultural s’ha d’objectivar al màxim. En aquest punt, l’alcalde de Villena, el socialista Fulgencio Cerdán, defensa la idoneïtat de la localitat que representa, situada geogràficament en un enclavament estratègic. Villena es troba a la cruïlla entre quatre províncies: la seua àrea d’influència comprèn les comarques de l’Alcoià i l’Alt i Mitjà Vinalopó, la Vall d’Albaida i la Costera, així com l’altiplà murcià i les comarques del sud-est de la província d’Albacete. A banda, és una porta d’entrada al mar des del centre de l’Estat i actua com a territori d’unió entre el sud i el nord del Corredor Mediterrani.
Per al batlle, els avantatges de la capital de l’Alt Vinalopó són “la important xarxa de comunicacions amb què comptem, encreuament de camins de tres autovies (A-31, A-33, A-77 i CV-80), a més de la xarxa de ferrocarrils i l’estació de l’AVE. Estem al centre d’una important àrea d’influència de poblacions amb caràcter industrial i agrícola amb clara vocació exportadora”.
Certament, a les rodalies de les comarques del Vinalopó es pot trobar la producció de plàstic de la Foia de Castalla, el tèxtil d’Alcoi i Banyeres, el calcer i els complements d’Elda i Petrer, el marbre de Novelda i El Pinós, les persianes de Saix, el moble de Iecla o el vi de Jumella, entre d’altres. Un autèntic mosaic de sectors productius que poden beneficiar-se del Node Logístic.
Al seu torn, l’alcalde de Novelda, el socialista Fran Martínez, també defensa la geografia com un dels factors que asseguraria l’èxit de la infraestructura al seu municipi, ja que és una característica “que es té o no es té”. La ciutat es troba al centre de la província d’Alacant, a la comarca del Vinalopó Mitjà, i compta amb bones connexions amb les principals vies del mediterrani, l’A-7 i la A-31, així com també les ferroviàries. Segons Martínez, la situació urbanística és un altre dels punts forts, perquè “es troba totalment resolta amb un pla parcial aprovat, amb la tramitació de l’ordenament detallat, un aspecte diferencial que aporta seguretat jurídica i administrativa”. El batlle defensa que la situació central i centrada del municipi ajudarà “que els beneficis s’irradien a la pràctica totalitat de la província”.
Justament, l’alcalde d’Elda, Rubén Alfaro (PSOE), reivindica la tradició ferroviària de la seua ciutat i, per extensió, de la comarca —de què és capital Elda, precisament—, com un dels arguments que pot decantar la balança al seu favor. A més, Alfaro destaca “la concentració empresarial i productiva d’un sector tan important com el calcer”. A banda, considera que “la disponibilitat de sòl i la proximitat amb les principals xarxes de comunicació de la província ens converteixen en una aposta viable”. Al marge d’això, el batlle eldenc també posa en valor l’aposta formativa de la ciutat, que està “enfocada i especialitzada de manera directa a cobrir les necessitats laborals d’una infraestructura amb les característiques d’un port sec”. Certament, tal com afirma Alfaro, “als centres educatius de Formació Professional d’Elda es pot estudiar logística, robòtica i, per descomptat, formació especialitzada relacionada amb el calcer”.
Encara que Josep Vicent Boira, amb qui s’han reunit en diferents moments representants d’Elda, Novelda i Villena per tractar el tema, assegura que “no és convenient entrar en un debat sobre localitzacions”, la discussió existeix. Al seu torn, el conseller Rafael Climent coincideix amb Fulgencio Cerdán, alcalde de Villena, en el fet que “la connectivitat de Villena pot ser el seu punt fort, allò més important”. Però, amb tot, el conseller matisa: “s’ha d’estudiar i planificar la ubicació amb estudis solvents”.
Una carrera de fons per fer-se amb el port sec
La ciutat de Villena apareix com a candidata a les travesses per acollir el Node Logístic de l’interior d’Alacant des de fa un grapat d’anys. La primera estratègia logística valenciana ja ho contemplava l’any 2008, i més avant, el 2011, la ciutat també estava present en l’estratègia territorial valenciana. Segons el batlle de la localitat, Fulgencio Cerdán, “les desfetes de la crisi econòmica de l’any 2008 i la lentitud del desenvolupament del Corredor Mediterrani han provocat un retard significatiu en la posada en servei d’aquesta infraestructura”. A més, explica l’alcalde, “els dubtes d’última hora i els canvis als paràmetres del projecte a causa de les variacions de necessitats a la demanda de la industria logística també l’han endarrerit”. Tot plegat, més d’una dècada de lluita per aconseguir culminar aquesta empresa que ajudarà a esmenar la manca d’infraestructures que afecta en especial a les comarques del sud del país. En paraules del batlle, “un objectiu que ha costat i ens segueix costant molt”.
L’equip de govern de Villena ha projectat la ubicació del Node Logístic del Llevant Interior al polígon industrial de Bulilla, una zona d’activitats logístiques que compta amb un milió de metres quadrats. Segons les previsions de l’Ajuntament, el node tindrà un port sec i una estació de mercaderies per a trens de 750 metres de longitud, amb una reserva de sòl per a la implantació futura del sistema d’autopista ferroviària “ferroutage”, junt amb grans parcel·les per a la indústria d’entre 50.000 i 250.000 metres quadrats, amb possibilitat d’accés directe a la xarxa ferroviària a través de “terminals dedicades” i connectat directament amb l’estació d’AVE.
Pel que fa a Novelda, el consistori proposa ubicar l’equipament al Pla Parcial de El Pla, on disposa d’un milió i mig de metres quadrats de sòl industrial en un terreny pròxim a les vies del tren. A més, tenen gairebé dos quilòmetres en línia recta i sense desnivell. Tot plegat, ho consideren com “unes condicions perfectes per acollir la infraestructura”.
Al seu torn, Elda treballa per ubicar el node logístic a l’estació de Monòver-El Pinós, situada al terme municipal d’Elda, una ubicació que, segons el seu alcalde, “compleix tots els requisits per a acollir aquesta infraestructura”. Filant més prim, Alfaro assegura que la ubicació es troba molt a prop dels dos polígons més importants de la ciutat —Camp Alt i Finca Lacy— i relativament pròxima al polígon industrial del ‘Pastoret’ de Monòver.
El batlle de Villena, Fulgencio Cerdán, es mostra esperançat i treballa perquè en pròximes dates hi haja un recolzament definitiu al projecte, per realitzar-lo com més prompte millor. A parer de Cerdán, “els terminis de posada en marxa del Corredor Mediterrani s’estan accelerant i no podem arribar tard a tenir els ports secs que donen accés a la xarxa ferroviària de mercaderies”. La importància d’aquesta simbiosi entre les estacions intermodals i el Corredor Mediterrani també és clau per a Josep Vicent Boira, qui espera molt d’aquestes infraestructures, ja que creu que “el futur serà del ferrocarril, de ser capaços de ‘pujar’ els camions al tren”.
El mes de gener de 2020, el Partit Popular de Villena va presentar una moció a l’Ajuntament —que finalment va ser conjunta amb la resta de grups del consistori— per sol·licitar a la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat de la Generalitat Valenciana el compliment del Protocol signat amb Villena per a desenvolupar a la ciutat el port sec, a més de la revisió de l’estudi logístic de 2018. El requeriment també animava a la Corporació Municipal a reafirmar el seu compromís i la voluntat de treballar per la instal·lació d’un port sec i un parc empresarial al terme municipal de Villena, tot seguint amb els treballs iniciats amb la signatura del Protocol de Col·laboració entre l’Ajuntament de Villena i el Consell l’any 2008.
A hores d’ara, nombroses poblacions de la zona han mostrat el seu suport perquè Villena aconseguisca ser l’amfitriona del Node Logístic del Llevant Interior. Biar, Beneixama, la Canyada, Saix o Ibi són algunes de les localitats que s’han adherit a la causa en aprovar la moció als respectius plenaris municipals. Sumar la força d’Ibi (Alcoià) és clau pel projecte, ja que la ciutat, coneguda com “la gran fàbrica” i capital europea de la fabricació de joguets, té més de 550 empreses amb una facturació conjunta que s’aproxima als 1.000 milions d’euros. Encara més, la ciutat de Villena ha obtingut el suport explícit de Iecla, la seua veïna de la Regió de Múrcia, reconeguda per la producció de mobles. Així ho ha manifestat l’alcalde Marcos Ortuño, del PP, en una trobada online mantinguda amb el seu homòleg villener de manera telemàtica el 17 de novembre. Fulgencio Cercán agraeix el suport que ha rebut el projecte “amb el suport explícit als mitjans de comunicació i la col·laboració necessària per organitzar les múltiples trobades i fòrums informatius amb col·lectius i associacions empresarials”.
Pel que fa a Elda, des del Consistori afirmen que ja han argumentat la idoneïtat per a albergar el port sec a diferents fòrums com ara la Trobada Nacional de Municipis Industrials. A més, també han elevat la seua proposta al Ministeri de Foment. A nivell local, han format un tàndem amb Monòver per remar en la mateixa direcció. Amb tot, l’equip de govern encara treballa per a sumar nous aliats. Així, l’alcalde Alfaro ha revelat que “estem fent prospeccions entre el capital privat, que és allò de què finalment dependrà la decisió d’on s’instal·larà”.
En el cas de Novelda, el projecte compta amb el consens de tots els partits polítics a nivell local i les poblacions més pròximes. En concret, especialment estreta és l’aliança noveldera amb Montfort. De fet, els batlles d’ambdues localitats, Fran Martínez i María Dolores Berenguer —aquesta darrera d’Esquerra Unida—, respectivament, han unit les seues forces amb l’objectiu de dur el port sec a Novelda. Fins i tot, han signat un conveni per a aconseguir el que han batejat com ‘Port del Sol’. Per sumar esforços, Berenguer s’ha ofert a aportar dos milions de metres de sol industrial situat al terme de Monfort.
Així mateix, l’empresariat de la zona —que comprèn els sectors de la pedra natural, la ceràmica, el plàstic i logístic, l’alimentari, les especies i infusions i el sector agrícola— també ha fet pública la seua aposta per situar l’equipament a Novelda. L’alcalde de la ciutat, Fran Martínez, apunta que “entre el teixit empresarial ja establert a la comarca es troben empreses líders al seu sector, tant a nivell nacional com europeu”. Així, el batlle de Novelda creu que “les fortaleses administratives, d’infraestructures i financeres fan del nostre un projecte perfectament viable i rendible des del primer moment. Per això tenim operadors logístics esperant que la decisió siga ferma per a començar a desenvolupar-lo”. Per tant, el l’alcalde considera que “Novelda és l’opció segura i viable”.
Paga la pena destacar que les alcaldies d’Elda, Novelda i Villena estan actualment en mans del Partit Socialista del País Valencià (PSPV). Mentrestant, el Partit Popular de Villena treballa per aconseguir el suport de les alcaldies de la zona governades pels conservadors — són els casos d’Ibi, Saix, Biar o la Canyada. Per la seua banda, el Consistori de Villena també busca la complicitat del teixit empresarial i ha presentat el projecte a les principals associacions del sector, com ara la patronal d’obra pública d’Alacant, Fopa, i l’associació de transportistes, Fetrama. En aquest sentit, la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) ha defensat públicament la candidatura de Villena i plantejarà al Govern espanyol deixar fora de la disputa Elda i Novelda. A més, IBIAE, l’Associació d’Empresaris de la Foia de Castalla, també ha mostrat el seu suport al desenvolupament d’aquesta infraestructura a Villena. Altres operadors privats també s’han posicionat del costat villener. Per tant, els moviments a la partida política entorn del node logístic es donen a nivell local, comarcal, autonòmic i estatal.
La patronal CEV, que ha pres partit per primera vegada en aquest projecte, aposta perquè les àrees logístiques a Alacant siguen l’intercanviador de mercaderies del Sud de la Comunitat Valenciana situat a Sant Isidre (Baix Segura), l’intercanviador ferroviari de mercaderies de l’àrea funcional d’Alacant-Elx —que està pendent d’ubicar— i l’intercanviador ferroviari de mercaderies a Villena. Tot plegat, conforma una sofisticada xarxa de comunicacions, un triangle logístic que floreix a l’ombra del corredor mediterrani.
L’alt comissionat pel corredor mediterrani, Josep Vicent Boira, recomana pensar en criteris de cooperació i no d’enfrontaments per tal d’evitar disputes entre municipis. Per això, suggereix “arribar a un acord, una mena d’aliança estratègica de cooperació intermunicipal, comarcal o pluricomarcal perquè els beneficis de l’estació intermodal es difonguen pel territori”. A més, Boira, comissionat pel Corredor mediterrani, veu com a condició sine qua non comptar amb “el compromís dels empresaris de la zona, de l’activitat econòmica i productiva de la comarca o comarques veïnes per tal de derivar una part o tota la seua exportació interna o externa cap al ferrocarril en lloc de cap al camió”.
Un impuls per l’economia de la zona
Sembla clar que la construcció del Node Logístic del Llevant Interior reviscolarà l’economia de la ciutat amfitriona i els seus voltants. Aquesta és la clau de volta del projecte i en ella radica la importància de ser-ne la seu. Preguntat per l’impacte que pot tindre, l’alcalde de Villena, Fulgencio Cerdán, afirma que, “en l’àmbit social, pot garantir la cohesió i sostenibilitat dels pobles i ciutats i frenar la decadència demogràfica de l’interior i alhora generar oportunitats pels més joves”. A més, diu el regidor, “en l’actual situació de pandèmia, que agreuja la crisi dels models productius tradicionals, pot ser un estímul de viabilitat pel futur del territori”.
Per la seua part, el conseller Climent manifesta que “anem cap a un sistema de treball digital, d’indústria 4.0, i el node logístic pot ajudar a la digitalització de les empreses implantades a la zona així com a millorar la qualitat dels llocs de treball”. Per la seua banda, Fran Martínez, alcalde de Novelda, assegura que acollir el node al seu municipi “suposaria un recolzament definitiu a moltíssims sectors, i afavoriria el caràcter industrial i emprenedor, tan mediterrani, de Novelda”. Hi coincideix Josep Vicent Boira, qui al·lega que “la comarca pot veure’s afavorida per un creixement de l’activitat logística, generar llocs de treball i ocupació estable, de qualitat i tècnicament avançada”.
Tanmateix, segons l’anàlisi del responsable valencià d’Economia, no es tracta d’una recepta màgica per solucionar tots els problemes. Per al conseller Climent, “pot millorar la indústria però no produir canvis de manera radical en els sectors implantats —com ara l’agricultura o la indústria tradicional—, aquest procés requereix de més temps”. “Aquests sectors s’han d’aprofitar i beneficiar en l’àmbit de l’eficiència —recomana el conseller— i també en el del transport”. Per a l’alcalde de Villena, qui coincideix en la diagnosi amb Climent, “és un mode d’exportar els nostres productes a Europa amb preus més competitius. Com més lluny i més voluminosos, menors seran els costs de transport”. Cerdán confia que “si som capaços de dotar d’instruments les nostres empreses per a transportar a un preu menor, els productes seran més competitius, les empreses s’enfortiran i tindran més capacitat de creixement i de generar ocupació”. Per a Boira, “l’impacte de l’estació intermodal no hauria de concentrar-se sols en un municipi determinat”.
No obstant, no tot són flors i violes a l’hora d’acollir l’equipament. Boira alerta de que “la presència d’una estació logística també genera molèsties i, sobretot, despeses al municipi on es troba”. En aquesta línia, el geògraf insisteix en la idea de cooperació entre municipis, que serviria per a repartir entre els participants les despeses del Node Logístic del Llevant Interior.
Així les coses, la implantació del port sec pot actuar com un potenciador de canvis, accelerar la implementació de millores i afavorir processos en marxa, però per si mateix no és capaç de produir un canvi sistèmic, d’arrel, a l’economia del territori.
El port sec, un aliat per lluitar contra el canvi climàtic
La lluita contra el canvi climàtic és una altra de les variables positives, més aviat essencial, associades al projecte del node logístic. La millora en l’eficiència del transport i la reducció del transit per carretera són les principals característiques que converteixen en una ‘aposta verda’ al Node Logístic del Llevant Interior.
El conseller d’Economia Sostenible, Rafael Climent, creu que “en el context actual de canvi climàtic implica un major respecte pel medi ambient”. D’acord amb això, apunta Climent, “les infraestructures de comunicació han de ser les adients pels moments conjunturals actuals de crisi climàtica, per tal de reduir la contaminació i deixar un futur més agradable per a les generacions futures”. Fulgencio Cerdán, alcalde de Villena, argumenta que “parlem de desenvolupar un mitjà de transport més net i verd, que pot estalviar tones de CO2 a l’atmosfera i ens ajudarà a donar passes per al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)”.
El caràcter sostenible del projecte també és important, si més no, en la idea que planeja Elda. Rubén Alfaro, el seu alcalde, diu que “a nivell mediambiental, l’emplaçament seleccionat es troba a una zona lliure de riscos i que no afecta a cap espai protegit”. També en relació amb la ubicació del complex, indica que “es troba allunyat del nucli urbà, cosa que ajudaria el veïnat a no veure’s afectat pel possible impacte acústic”. Fins i tot, rebla Alfaro, “es tracta d’una infraestructura que ens ajudarà a complir amb els nostres Objectius de Desenvolupament Sostenible”.
Comptat i debatut, la vessant verda del node logístic tampoc escapa de la mirada de Josep Vicent Boira. Per a l’alt comissionat del corredor mediterrani, aquest sistema de comunicació “lleva camions de la carretera, augmenta la fluïdesa de la circulació i redueix l’emissió de gasos CO2”.