Sara González: "Per raons d'Estat, l'estat és capaç de laminar la seva pròpia democràcia"

Existeixen les clavegueres de l'Estat?
Aquesta és la pregunta sobre la qual es planteja el llibre. De fet, és la pregunta que he fet a totes les persones que he entrevistat. Hi ha qui li diu "clavegueres", hi ha qui li diu "deep state", hi ha qui li diu "poders fàctics que maniobren" i hi ha qui, suavitzant la situació, parla "d'errors del sistema". Després d'haver fet el llibre, crec que hi ha uns ressorts de l'Estat que s'activen davant de segons quins moviments o amenaces polítiques que qüestionen l'statu quo. El que seria més fàcil és imaginar que hi ha un grup de persones que es tanquen en una habitació i premen un botó. Si fos això, seria més fàcil de detectar. Precisament, pots la policia patriòtica ha funcionat amb un esquema així i per això se l'ha identificat. Però tot és molt més complex. Estem parlant d'un entramat que impregna totes les estructures de l'Estat i és molt més difícil de definir. Dit això, tot estat té clavegueres. El problema és com s'utilitzen i per a què. En tenen perquè tots els estats es doten d'un sistema d'intel·ligència per protegir la seva seguretat. El problema ve quan això es fa servir de forma espúria per protegir uns determinats interessos. Llavors podem parlar de clavegueres.

Quins indicis li fan pensar que les clavegueres actuen?
Els casos del llibre són paradigmàtics. Tots ells es produeixen en un moment polític molt determinat i sota unes circumstàncies determinades. Per exemple, en el cas de la Tamara Carrasco, la detenció es produeix en un moment què els CDR s'activen, organitzen mobilitzacions i hi ha un interès polític -que veiem públicament- per relacionar els CDR amb la violència. Just en aquell moment, apareix el cas de la Tamara Carrasco a qui s'acusa de rebel·lió, terrorisme i sedició. Després, això acaba amb una absolució. Encara que la fiscalia ha recorregut i, per tant, el periple de Tamara Carrasco segueix a l'Audiència de Barcelona. Però, en aquell moment, va haver-hi grans portades associant el nom de Tamara Carrasco i els CDR al terrorisme. Amb això es busca tenir un impacte polític.

Podria posar un altre exemple?
Radicalment diferent, l'informe PISA. A principis de 2016 apareix a OK diario l'informe apòcrif de la policia sobre el presumpte finançament de Podemos a través d'Iran i Veneçuela. Al final, es va intentar del dret i del revés que això s'acabés judicialitzant. Però era un informe apòcrif i no es va arribar judicialitzar mai. Per tant, durant tot aquell 2016, Podem es va trobar amb informacions i portades que l'acusaven d'això, malgrat que no s'havia judicialitzat el cas. A finals de 2016, una enquesta interna del partit, constatava que, malgrat que el cas no s'havia judicialitzat, la meitat de la societat espanyola creia que Podem s'havia finançat a través de Veneçuela i Iran. Aquella actuació policial o actuació negligent del mitjà de comunicació, buscava tenir un impacte sobre la percepció ciutadana respecte a Podem. Per què? Era un moment preelectoral on es buscava evitar el pacte entre PSOE i Podem. Va acabar amb unes segones eleccions i on la ciutadania va preferir del PP. Són dos exemples que demostren que hi ha una actuació deliberada, que busca influir en l'opinió pública i tenir un impacte en determinats moviments que posen en perill l'statu quo.

Què sosté aquestes clavegueres?
Les clavegueres se sustenten, sobretot, en cinc pilars. Per una banda, hi ha un interès polític associat a una línia conservadora. També, hi ha una legislació excepcional que s'ha creat per lluitar contra el terrorisme d'ETA durant quaranta anys. Quan crees una legislació excepcional i el terrorisme desapareix, l'excepcionalitat continua. Aquesta és la circumstància en la qual ens trobem ara. Hi ha, després una determinada cultura policial que detectem que té una certa màniga ampla a l'hora d'actuar. A més, a més, se li atorga presumpció de veracitat. Hi ha també una cultura judicial clarament esbiaixada cap a la dreta i que tendeix massa sovint a comprar els informes policials que fa, per exemple, la Guàrdia Civil. Per últim, hi ha una claveguera mediàtica que actua d'altaveu i que és clau. Per exemple, en el cas de Xavier Trias o de Pablo Iglesias, sense aquest altaveu, els informes policials mai haurien vist la llum. Perquè ni tan sols estaven judicialitzats. Hi va haver cas perquè un mitjà de comunicació es va abonar a difondre un informe policial que ni tan sols estava firmat. Això, crea un efecte domino i tots van acabar parlant del finançament de Podem o l'informe de Trias.

Com es relacionen aquestes clavegueres amb el poder polític estatal?
Si una cosa hem pogut constatar els últims mesos, és que aquests ressorts de l'Estat que reaccionen quan veuen els seus interessos amenaçats, no sempre ho fan amb la connivència del govern de torn. Per exemple, el cas amb què es va trobar el Govern de coalició amb les protestes del 8-M. Òbviament, era un moviment auspiciat per la dreta i l'extrema dreta que anava en contra dels interessos del govern. Recordem un moment històric que no es pot oblidar: Pedro Sánchez parlant de policia patriòtica al Congrés. Quan el seu partit, el PSOE, probablement també ha participat d'aquests mecanismes d'Estat. Només ens hem de remuntar al cas més dràstic i greu de tots, els GAL. Parlem de terrorisme d'Estat, que és l'estadi màxim. Però, òbviament, hi ha hagut moments en què aquesta actuació sí que té una relació presumptament directa amb el govern de torn. Per això Jorge Fernández Díaz està imputat en l'operació Kitchen. Perquè hi ha proves i indici que apunten molt directament a què ell estava al cas que existia una parapolicia que actuava al marge de la legalitat per poder anar contra Podem i l'independentisme o per eliminar proves de Bárcenas sobre el finançament irregular del PP.

Quan es parla d'aquests temes, sempre apareix la qüestió de la separació de poders...
Abans apuntava que el problema és quan s'utilitzen les estructures d'Estat per protegir determinats interessos. Aquests interessos són la preservació de la unitat territorial, la preservació de l'ordre i el principi d'autoritat i la preservació del sistema capitalista. Ho diu molt bé August Gil - Matamala i ho recorda el David Fernández al pròleg. Llavors, aquestes raons d'Estat, l'Estat considera que s'han d'activar els mecanismes per preservar-les, fins i tot a costa de laminar la democràcia, a vegades. Aquí és on entrem en la vulneració de la separació de poders. Villarejo va definir molt bé què és una raó d'Estat a l'entrevista que li va fer El País. Deia que "per la mare i per la pàtria, amb raó o sense ella, cal estar-hi al costat". Venia a dir que amb la llei a la mà o no, s'havia d'estar de costat de la pàtria i reconeixia que havia fet operacions d'aquesta mena. Igual que Eugenio Pino ho va reconèixer el 2019. En nom de les raons d'Estat, l'estat és capaç de laminar la seva pròpia democràcia, vulnerant la separació de poders-

José Manuel Villarejo apareix de forma recurrent al seu llibre. Com el definiria?
El càrrec de Villarejo quin era? Era un comissari de la policia, però no ostentava un càrrec troncal dins el govern. A la vegada que, en teoria, atenia encàrrecs del Ministeri d'Interior dins del cos policial, feia els seus propis negocis econòmics traficant amb informació. El definiria com un dels personatges que millor ha conegut les clavegueres de l'Estat les últimes dècades. Ho està demostrant. Està demostrant, també, que està mossegant la mà que li ha donat de menjar. És realment molt sospitós que ni PP ni PSOE no vulguin que comparegui al Congrés. Ell mateix apunta que fins ara totes les informacions que han sortit apunten al PP i amb prou feines, cap d'elles apunta al PSOE. És un personatge que, segurament, val més pel que calla que pel que diu. Però, és sospitós que, si tu com a partit no tens res a amagar, no vulguis que comparegui al congrés. Jo el definiria com un guardià de les essències de l'estat i que ha actuat amb pocs escrúpols al marge de la legalitat pels interessos d'alguns partits polítics. El problema ve quan entra a la presó i veu que aquests partits polítics que li han donat de menjar, ara el deixen podrir a la presó. Llavors és quan ell, com a venjança, engega el ventilador.

A la part política de l'Estat li preocupa no poder controlar aquestes clavegueres?
Crec que al govern li preocupa moltíssim. La dreta espanyola, des del minut u, no ha considerat que el govern de coalició tingui legitimitat. Per tant, el govern està preocupat per la seva estabilitat. S'ha buscat la seva desestabilització amb el 8-M i es continua buscant a costa dels dos casos que té oberts en aquest moment Podem. Un sobre el finançament, l'altre sobre el cas Dina, que és una de les peces de la gran trama contra Villarejo. Probablement és una de les menors, però s'ha acabat convertint, perquè hi ha una part a qui interessa, en l'afer Pablo Iglésias. Contínuament, la dreta demana a Sánchez que cessi a Iglésias justament per aquests casos. Per tant, crec que preocupen molt al Govern espanyol. De fet, amb l'operació Volkhov, de portes en fora no ho diran mai, però de portes endins és evident que no els beneficia que hagi sortit just quan volen aprovar uns pressupostos amb els partits independentistes i just després de l'absolució de Trapero que fereix l'orgull de la Guàrdia Civil. Fixa't si els preocupa, que van cessar a Pérez de los Cobos d'una manera que es podria considerar qüestionable en plena pandèmia. No vol dir que no hagués de ser destituït, probablement ho hauria d'haver estat molt abans, quan se'l va veure mentir sobre l'1-O, per exemple. No ha estat fins que el govern de torn s'ha vist afectat per aquesta praxi policial que han decidit treure'ls del mig.

El testimoni discordant del llibre és el de Jorge Fernández Díaz. Com és parlar amb un exministre d'Interior com ell de les clavegueres de l'Estat?
La trobada amb Jorge Fernández Díaz va ser absolutament cordial. Jo li vaig explicar el propòsit del llibre. El meu objectiu, a l'hora de fer un llibre, és comptar amb el màxim de veus possibles. Des del primer moment va acceptar respondre totes les preguntes. No en va eludir cap, tot i que fa fintes o qualifica preguntes d'absurdes. Però, des del seu punt de vista, com a guardià de les essències d'Estat, considera que les estructures d'estat actuen sempre de forma impol·luta. A més, fa un exercici d'autodefensa davant tota la bateria d'atacs sobre el que va fer amb la seva gestió i la seva vinculació amb la policia patriòtica, que ell nega per complet. Veure'm què diuen els jutges.