Jaume Cabré il·lustra les actituds humanes més inhumanes

Al volum de contes 'Quan arriba la penombra', editat per Proa, l’autor de 'Jo confesso' s’acosta al «gènere negre» i intenta il·lustrar, en paraules seves, «les actituds humanes més cruels, violentes o inhumanes» amb tot d’històries amb morts.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tretze contes amb morts no naturals conformen el volum Quan arriba la penombra, un recull que Jaume Cabré no s’atreveix a etiquetar («no sé si gènere negre o gris», ha dit avui l’autor) però que incou moltes morts no naturals i, segons el seu editor, Josep Lluch, «molts vincles i alguns passadissos amb altres obres de Cabré».

Tot i l’escepticisme de Cabré sobre el «parentiu» d’aquesta obra amb altres títols seus -«quan neix un nen mai hi trobo semblances amb els seus familiars, jo»-, l’editor ha insistit en què s’hi veuen «la seva mirada, alguns motius recurrents i diverses dèries».

Cabré sí que ha reconegut una voluntat clara de donar unitat a l’obra, amb una selecció dels contes molt acurada, tant a l’hora d’incloure o rebutjar les històries per aquest recull com per l’ordre en què estan disposades: «M'interessa molt l'atmosfera que els contes van deixant en el lector si els llegeix en l'ordre que li proposo».

Malgrat això, Cabré no s’atreveix a definir els trets que li permeten definir-lo com una obra amb una certa unitat: «Allò íntim que uneix els contes ni tan sols jo ho sé verbalitzar». A l’epíleg explica que Vicenç Riera Llorca li va dir, al començament de la seva carrera, que els contes inclosos en un volum havien de tindre aquest tret comú: «Riera -reconeix Cabré- defensava que hi ha d’haver una atmosfera comuna o un parentiu (el color d'ulls, alguna cosa). Jo me n'he adonat que tenia raó a mesura que he anat treballant».

Sobre els trets comuns que Quan arriba la penombra guarda amb altres obres seves, Cabré els considera gairebé inconscients: «L’únic que he procurat sempre és no repetir-me. Després surten obsessions que apareixen sense voler, però sempre m'ha aterrat fer Senyoria 2 o Senyoria 3. Quan acabo una novel·la jo ja ho he dit tot. Després, ja no vull tornar a viure en un món que ja he viscut. El que vols és allunyar-te i fer noves amistats».

Sobre el fet que tots els protagonistes dels contes siguin homes, Cabré opina que això té a veure amb el tema de la violència i la testosterona: «Si fas estudi dels actes de violència, els homes se'n duen la palma -i la professionalitzen, fins i tot. En la violència familiar, més del 90 per cent crec que són homes. I les colles de gangsters i malfactors solen estar liderades per homes també.»

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.