El compte enrere per les eleccions catalanes del 14-F ja s'ha posat en marxa. No obstant això, la pandèmia amenaça d'impedir els comicis, tal com ja ve apuntant durant els darrers dies el Conseller d'Interior Miquel Sàmper. Tot i que, paral·lelament, el vicepresident en funcions de President, Pere Aragonès, assegura que faran tot el possible perquè les eleccions es puguin celebrar amb «normalitat».
Tal com ja va passar amb les eleccions del 21 de desembre de 2017 imposades per l’executiu de Mariano Rajoy, les del 14 de febrer estaran marcades per un context de profunda incertesa. Qui pagarà els plats trencats de la crisi sanitària? L'independentisme aconseguirà d'una vegada per totes superar el llindar del 50% de vots? L'unionisme té possibilitats reals d'arrabassar al sobiranisme la presidència de la Generalitat de Catalunya? Tractem de respondre aquestes i d'altres preguntes abans que no comenci el que pot ser la campanya més atípica de la història.
Malgrat l'estat de desconcert que regna en l'independentisme després de l'aturada de la taula de diàleg i la contínua ràtzia repressiva per part de l'Estat, el politòleg i professor de la Universitat de Barcelona (UB), Jesús Palomar, preveu un possible creixement de l'independentisme el 14-F. Segons ell, la Covid-19 contribuirà a reduir la participació, fet que, a parer seu, beneficia el conjunt del sobiranisme en termes d'obtenció d'escons. Val a dir que totes les enquestes pronostiquen un descens de la participació. En aquest sentit, la darrera enquesta del CEO del 18 d'octubre pronostica que pot baixar fins a 10 punts. «Si fem un cop d'ull a les eleccions anteriors del 21-D de 2017, la participació va ser de les més altes fins ara registrades, cosa que va impulsar el constitucionalisme a través de Ciutadans», assenyala.
Els sondejos previs a la votació del 21-D auguraven, tal com fan ara, una victòria d'ERC. Contra tot pronòstic, però, els de Carles Puigdemont van fer-se amb el primer lloc. Els republicans, que aquest cop confien a no deixar escapar la presidència de la Generalitat, tenien pressa per convocar la ciutadania a les urnes, contràriament a Junts, a qui tal vegada li hagués convingut més retardar la cita electoral, confiant que el temps els jugués en favor seu. Sobre l'escenari en què es troben ambdós partits de govern, l'acadèmic de la UB indica que aquest cop Junts no sembla tenir un as a la màniga com en 2017 amb la candidatura de Carles Puigdemont i la restitució de president legítim. «Junts està afeblit amb la divisió del PDCAT i la falta d'un líder carismàtic més enllà de Carles Puigdemont. A més, quan la marca és nova, el més important és el candidat, cosa que no succeeix amb ERC perquè les seves sigles ja estan consolidades».
Palomar no està d'acord amb la hipòtesi que la gestió de la greu situació sanitària pot restar suports als socis de govern. «La pandèmia no influirà excessivament en el vot ideològic, sinó que alterarà la distribució de forces d'un determinat eix ideològic com l'independentista o l'unionista».
Des que esclatà la pandèmia, la ultradreta, de la mà del moviment negacionista, ha aprofitat el malestar social per difondre el discurs populista entre les classes treballadores. En aquest sentit, el politòleg es mostra convençut que Vox entrarà al parlament de Catalunya amb força. «N'és prova el fet que la direcció de Ciutadans ha substituït la candidata elegida en primàries, Lorena Roldán, per un perfil més dur com el de Carlos Carrizosa, temorosos que Vox els superi per la dreta».
Si bé segons les enquestes ERC serà el rival a batre per Junts, per als d'Oriol Junqueras i de Pere Aragonès la principal amenaça serien els socialistes. Un PSC que, com republicans i juntistes, tem el desgast que pot suposar manar en temps de Covid-19. Tanmateix, el professor universitari creu que el PSC té més possibilitats de guanyar escons si es distancia del PSOE i marca perfil propi. «Si els socialistes abandonen l'eix nacional i se situen en el marc esquerra-dreta, poden recollir vot de C's i menjar terreny a Catalunya en Comú». Precisament, els comuns seran, per Palomar, un dels màxims damnificats pel desgast que suposa governar en l'actualitat. «Els de Jèssica Albiach no parteixen, d'entrada, d'una bona posició, ja que el precedent electoral gallec i basc no és un bon símptoma per a la formació lila. Al mateix temps, però, s'han guanyat una bona fama d'oposició responsable. Han estat capaços de ser crítics amb el govern català i d'aprovar els pressupostos», recalca.
Pel que fa als possibles pactes de govern, l'expert en ciències polítiques de la UB veu molt difícil que es produeixi un pacte alternatiu al ja produït durant la legislatura vigent. «Si ERC guanya, intentarà sumar Junts, els comuns i la CUP a un govern de coalició, però veig molt difícil que els comuns i la CUP hi estiguin disposats. Ara bé, si guanya ERC i la suma amb Junts és suficient per governar, crec que els comuns i la CUP estaran més disposats a col·laborar des de fora del govern que fins ara. Tampoc no crec, però, que ni ERC ni Junts s'atreveixin a prescindir l'un de l'altre, perquè seria molt difícil d'explicar al votant independentista», raona.
Les tensions entre socis de govern han marcat el ritme d'una legislatura que ha estat, en més d'una ocasió, a punt de saltar pels aires. Les temptacions dels republicans d'abandonar el govern han estat fortes, sobretot després del pacte de l'aleshores formació anomenada JxCat, que incloïa el PDCAT, amb el PSC a la Diputació de Barcelona. L'entesa entre postconvergents i socialistes impossibilitava al partit republicà d'Oriol Junqueras governar la segona institució més important del Principat.
Sobre la possibilitat que ERC decidís cercar aliats més enllà de Junts, Palomar només ho veu possible si la suma entre republicans, comuns i cupaires arriba a la majoria de 68 diputats. Per a ell, que aquest escenari es produeixi és molt improbable.
Des de Madrid, Pablo Simón, politòleg i professor de la Universidad Carlos III, apunta en la mateixa direcció que Jesús Palomar: la crisi de la Covid-19 i la situació de major calma en comparació amb les eleccions del 21-D entre l'independentisme i l'Estat pot afavorir la desmobilització i, de retruc, l'obtenció de més escons per part de les forces sobiranistes.
Les catalanes no són les primeres eleccions que se celebren enmig d'una pandèmia mundial. L'antecedent basc i gallec permet fer diverses lectures i interpretacions. «A Galícia i Euskadi hem vist com els partits de govern repetien al capdavant de llurs institucions i les forces sobiranistes guanyaven terreny. No són senyals dolentes per l'independentisme català si hi sumem el fet que les responsabilitats de gestió de la crisi sanitària estan molt difuminades entre el govern català i l'Estat», explica.
Esquerra Republicana podria tornar a comandar la Generalitat, cosa que no fa des dels anys de la Segona República, si fem cas al que indiquen les enquestes. En aquesta direcció, Simón com Palomar creu que aquesta vegada Junts per Catalunya no aconseguirà donar la sorpresa.
D'altra banda, l'editor del portal de pensament polític Politikon, afirma que «el desgast del PSOE en l'àmbit estatal a causa de la pandèmia anirà en detriment del PSC». I, a diferència de Palomar, no descarta que ERC explori un govern en minoria, amb el suport d'una geometria variable. És a dir, amb el suport extern pel que fa a l'administració del dia a dia de Comuns i CUP.
Des de l'òrbita cupaire, opinaven que la candidatura de David Fernàndez, ja descartada, podria haver actuat com un possible revulsiu. I és que, a nivell municipal, la CUP ha anat perdent capacitat electoral, i al Parlament van passar el 21D de 10 a quatre diputats. Ara, però, els sondejos els atorguen un creixement de tres o quatre escons, cosa que els situaria al voltant dels set o vuit representants. Sobre la negativa de David Fernàndez, Pablo Simón declara que no és una tan mala notícia perquè ja estan habituats a renovar els seus líders cada quatre anys, cosa que els seus votants també premien. «L'electorat de la CUP és rocós i amb la pandèmia creixerà el vot protesta, cosa que els beneficiarà», afirma.
El PSC somia a tornar a la centralitat per fer-se, de nou, amb la presidència de la Generalitat. I podria créixer, tot ofegant l'espai dels comuns. N'és un bon exemple la pinça que pateix la formació de l'alcaldessa Ada Colau per part dels socialistes, liderats a Barcelona per Jaume Collboni. Des que va començar el mandat municipal, els socialistes no han permès als comuns complir amb facilitat l'agenda política pròpia i desenvolupar les polítiques "alternatives i de progrés" que prometien en campanya.
Allà on fa quatre anys l'esquerra alternativa era forta, ara en queda una esquerra debilitada i a remolc dels socialistes. En aquesta línia, Simón creu que aquesta tendència s'accentuarà en els comicis catalans. «En un govern de coalició com l'espanyol, el peix gran es menja el petit», assegura.
L'unionisme provarà totes les quadratures possibles amb l'objectiu d'expulsar els independentistes del poder. L'editor de Politikon expressa que no ho tenen gens fàcil i que, conscients d'això, un dels seus principals objectius és curtcircuitar el creixement d'ERC.
La gran incògnita rau a esbrinar com afectarà una crisi sanitària sense precedents als resultats electorals del 14-F. Per tal de resoldre la incògnita, el professor universitari dóna algunes pistes. «En contextos polaritzats com el català, la gent tendeix a blindar el vot».
Recentment, han aparegut moltes veus crítiques amb la gestió de la Covid-19 per part del Govern de la Generalitat. Però la politòloga i consultora en comunicació política, Àstrid Alemany, considera que el lideratge del president Torra al llarg de la pandèmia ha estat un in crescendo. "Ha estat liderant les propostes a nivell extern (Espanya) i liderant el Govern a nivell intern. Sí que és cert que, des de la inhabilitació del President Torra el lideratge de la Pandèmia és compartit. I, quan hi ha més d'una veu, sempre poden sorgir contradiccions. Tot i així, la gestió que el Govern de Catalunya ha fet de la pandèmia amb els recursos que té és acceptat per la població", indica.
Alemany creu que l'independentisme comet un greu error autoimposant-se assolir el 50% de vot. La politòloga explica recordant que actualment estem regits sota la legislació de l'Estatut d'Autonomia del 2006 (no el referendat, sinó el retallat pel TC el 2010), el qual només va aprovar el 36% dels catalans amb dret a vot. I que restem sota el mandat de la nova constitució europea referendada a Catalunya el 2005 amb només el vot del 40% dels catalans. Amb tot, es pregunta per què una part de l'independentisme situa la marca del 50%, si gairebé és inassolible en un context com l'actual tenint en compte la baixa participació prevista i quan la resta de convocatòries electorals legals, democràtiques i viables no ho fan.
Si bé la política catalana ha estat marcada per la tensió, el desacord, la repressió i l'estira i arronsa constant, seria bo que la covid-19 no la condicionés encara més. Es clar, però, que dependrà de com la societat catalana superi la pandèmia.