El 7 de novembre de 1659 se signava el Tractat dels Pirineus. Aquella pau posava fi a la guerra hispano-francesa, i una de les conseqüències més directes va ser la concessió del Rosselló i part de la Cerdanya a França. El tractat el negociaria Felip IV sense consultar res a les Corts Catalanes ni als territoris afectats. Aquest és el motiu pel qual l’Estat francès compta amb una petita part de territori català. Hi viuen 460.000 habitants en un Estat que compta amb 67 milions de ciutadans.
Aquella data, la del 7 de novembre, ha servit també per fixar la Diada d’aquest territori. És la jornada en què es reivindica la catalanitat de les comarques que hi ha al nord de l’Albera. Concretament des dels anys setanta, els col·lectius amb consciència nacional han celebrat manifestacions a Perpinyà que han anat sumat més i més gent. El context del procés i de la repressió, bé que amb matisos, ha donat més protagonisme a aquestes manifestacions i ha fet despertar la solidaritat de nord a sud. Els manifestos signats per distints alcaldes de la Catalunya Nord en contra de l’empresonament de distints polítics catalans o la rebuda entusiasta del president a l’exili Carles Puigdemont, fins i tot per part d’autoritats polítiques nord-catalanes, en són bona mostra.
Però enguany es commemorarà una Diada atípica. De fet, se celebrarà de manera virtual, atès que el confinament imposat impedeix la celebració de manifestacions. Per això, l’alternativa s’ha trobat en Internet, des d’on el Col·lectiu 7 de novembre, que organitza la manifestació de la Diada des de fa uns anys, anirà penjant continguts relacionats amb la Diada. Ho farà amb la participació de Ràdio Arrels, l’emissora en català del territori, que ha preparat un programa amb una sèrie d’entrevistes que es podrà escoltar a través d’aquest enllaç.
Un dels entrevistats serà el fotoperiodista Jordi Borràs, qui havia preparat una exposició per a la Diada sobre els moviments d’extrema dreta a Europa, però que no podrà ser visitada degut a la situació restrictiva derivada de la pandèmia. Ràdio Arrels entrevistarà, també, militants històrics de la Catalunya Nord, com ara l’activista Dolors Serra, per omplir el programa, que començarà a les 4 de la vesprada del dissabte. «Hem proposat al Col·lectiu 7 de Novembre que, ja que no podíem sortir al carrer, disposessin de les nostres ones per poder celebrar la Diada d’alguna manera», ens explica Laura Bertran, periodista de Ràdio Arrels.
Alhora, les diferents entitats que integren el Col·lectiu 7 de Novembre, com ara els casals del territori, l’Associació Arrels o l’escola La Bressola, entre moltes altres, aniran movent continguts des de les seues xarxes socials. De fet, el col·lectiu esmentat «convida tothom a inundar les xarxes socials amb vídeos, fotos i publicacions sobre la Diada i Catalunya Nord amb l’etiqueta #semcatalunyanord». Una fórmula, per cert, ben similar a la que va impulsar Acció Cultural del País Valencià en l’últim 25 d’abril, també condicionat per les restriccions de l’estat d’alarma.
Reivindicació, malgrat tot
En un comunicat emès pel Col·lectiu 7 de Novembre, el conjunt d’entitats expressa el seu desig de treballar per «no oblidar la commemoració de 361 anys del Tractat dels Pirineus en què Catalunya es va partir en dos, sense dret a decidir, sense la voluntat dels catalans». Però sobretot es posa de manifest una altra singularitat que marcarà aquesta Diada. I és que, per primera vegada en la història, Catalunya Nord celebrarà el 7 de Novembre amb un alcalde ultradretà a Perpinyà, capital del territori.
A finals de juny d’enguany, Louis Aliot, membre destacat de l’Agrupació Nacional, marca actual de l’històric partit ultra Front Nacional, es va fer amb la batllia de Perpinyà després d’una segona volta en què es va enfrontar a l’alcalde històric Jean-Marc Pujol, membre dels Republicans. Aquest partit centredretà havia ostentat l’alcaldia de Perpinyà des de finals dels anys cinquanta. «La dreta havia aplanat molt i molt el camí a l’extrema dreta. Per això molta gent no va anar a votar en la segona volta, perquè entre dreta i extrema dreta no s’observava una gran diferència». Són paraules de Joana Serra, membre del Casal Jaume I de Perpinyà i d’Aire Nou, intentats que formen part del Col·lectiu 7 de Novembre. Serra també explica que la paralització imposada per la pandèmia ha fet que la política local, ara dominada per Aliot, haja quedat «una mica al marge».
Tot i així, el Col·lectiu 7 de Novembre alerta en el seu comunicat que «l’arribada de l’extrema dreta a l’Ajuntament de Perpinyà i de les primeres mesures preses indiquen que es vol fer de Perpinyà un aparador del Rassemblement National», el partit de Louis Aliot i de Marine Le Pen. «La presència de l’extrema dreta», diu el manifest, «és una constant a banda i banda de l’Albera i al conjunt dels Països Catalans. El feixisme no es va aturar amb la fi de la Segona Guerra Mundial a Catalunya Nord ni amb la mal anomenada Transició a l’Estat espanyol. A Catalunya Sud, aqueixa escissió del Partit Popular, anomenada Vox, no representa l’aparició d’un nou pensament, més aviat se tracta d’una branca política hereva del franquisme que ja no sent la necessitat d’amagar-se darrere d’una falsa aparença de moderació. Se veu forta i impune per escampar la seua doctrina ultranacionalista, xenòfoba, anticatalana i classista». El Col·lectiu 7 de Novembre alerta de la connivència de Vox amb el partit de Marine Le Pen, i avisa que encara que Aliot «mostri una falsa tolerància cap al fet català», la seua política «serà igualment ultranacionalista, masclista, xenòfoba, anticatalana i classista.
A banda d’això, en el comunicat s’exigeix un «estatut particular per a la Catalunya Nord, la ratificació per part de l’Estat francès de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries» i denuncia «les traves que l’Estat posa en l’ensenyament del català al territori». I alhora, protesta per les restriccions de confinament dictades per l’Estat francès, «que limiten el dret a la llibertat de manifestació i plantegen una contradicció rellevant: l’Estat prohibeix el dret a sortir al carrer a manifestar-se i a reunir-se en un acte polític» mentre «es permet la gran afluència de gent a les grans superfícies comercials».
Raons històriques
El Col·lectiu 7 de Novembre també ha emès un manifest en què enumeren les raons històriques per celebrar la Diada de la Catalunya Nord. «D’ençà de l’annexió d’una part de Catalunya pel Reialme de França, els nord-catalans vam ser aïllats, administrativament i políticament, de la resta de Catalunya i de la nostra àrea de relació fins aleshores». Això va ser el 1659, i el 1673, segons explica el comunicat, «es van nomenar bisbes francesos i es van fer fora els catalans; el 1678 s’incorpora el bisbat de Perpinyà al de Narbona; el 1682 s’obliga a saber francès per exercir una professió liberal; i el 1700 es prohibeix l’ús del català en els documents oficials perquè ‘repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa’».
Són precedents que connecten amb l’actualitat. Tal com també denuncia el manifest, «la difuminació de la Catalunya Nord dins del departament, així com la incorporació del departament dins la regió d’‘Occitanie’, s’inscriu també en aquest marc d’uniformització».
El context hostil en què viu la Catalunya Nord, però, també multiplicarà la resposta un any més en aquesta Diada del 7 de novembre.