El que se sap oficialment sobre la vida i miracles de Cristopher Marlowe és, literalment, de pel·lícula. I que el s’especula que va poder passar amb ell, encara més. Personatge misteriós, escriptor vinculat també a intrigues polítiques i trames d’espionatge, se suposa que va morir l’any 1593 després que el seu amic, Thomas Kyd, el delatara acusant-lo sota tortura de traïció, heretgia i homosexualitat. Davant dels perills que l’amenaçaven, Marlowe hauria fugit a Deptfort, a la vora del Tàmesis, esperant embarcar cap a França. Però després d’una forta discussió regada d’alcohol, hauria mort en travessar-li una daga l’ull i arribar la fulla al cervell.
Una altra hipòtesi, tanmateix, sosté que tot hauria estat un muntatge i que Marlowe, protegit des de les altes esferes, fugiria amb vida. I després es buscaria una mena de testaferro per signar la seua abundant producció literària. William Shakespeare, un còmic sense formació acadèmica i amb necessitat de guanyar unes monedes, seria aquella persona. La qual cosa explicaria, sempre segons els partidaris d'explicacions rocambolesques, que un autor sense formació ens deixara una de les produccions literàries més influents i substancials de la història.
Sobre els fets històrics, més la base conspirativa i un cert grau d’elaboració lliure, amb curiosos i sorprenents girs de guió, s’ha construït Un cercle en l’aigua, una producció cent per cent valenciana dirigida per Vicent Monsonís sobre un text teatral de Chema Cardeña, La estancia, estrenat fa un quart de segle amb bona acollida i diversos premis com el de la Crítica Valenciana o el Premi Butaca del públic barceloní.
Monsonís i Cardeña signen el guió d’una adaptació cinematogràfica a la qual li ha costat trobar el finançament. Finalment, la col·laboració de les productores Stanbrook Slu, Arden i VirtualARt, i el finançament d’À Punti l’Institut Valencià de Cultura (IVAC), han fet possible la pel·lícula, que es va veure per primera vegada en la Mostra de València.
Un projecte agosarat
El resultat és un film bastant fidel al text original de Cardeña que proporciona una primera hora de factura molt teatral -en alguns moments potser en excés- equilibrada per la qualitat de l’escriptura i pel duel dialèctic i sentimental entre els personatges, un carismàtic Marlowe (Raúl Navarro) i un enquimerat i vulnerable Shakespeare (Ricardo Saiz) que busca en el consolidat autor l’aprenentatge literari que busca. La història parteix de la ficció d'un pacte entre ambdós personatges històrics pel qual Marlowe es compromet a formar l'aspirant a escriptor a canvi que Shakespeare es faça passar per ell. L'aspirant, enlluernat entre més per una obra que descobreix entre els papers de Marlowe, Els amants de Verona (un trassumpte de Romeu i Julieta) accepta les condicions.
El plantejament té punts d'interès, però és en la segona part, en esclatar les tensions entre ambdós protagonistes, emergir el joc d’ocultaments i entrar les trames polítiques, quan la pel·lícula agafa més densitat cinematogràfica i té més ganxo per a l’espectador. Fins el sorprenent final, que porta un pas més enllà les teories conspiratòries, i una escena de cloenda que ens serveix per entendre el títol de la producció, Un cercle en l’aigua, més metafòric i escaient que la denominació teatral original.
La principal dificultat de la producció era l’ambientació en l’Anglaterra del segle XVI amb “una quarta part dels recursos amb què normalment disposa una pel·lícula de baix pressupost”, afirma Monsonís. Així les coses, espais tancats o naturals valencians a València, Borriana, Godella o Benissanó han servit per ambientar la majoria d’escenes, amb rèdits decorosos gràcies a un esforç d’atrezzo i vestuari que s’esbrina carregat d’hores de treball i imaginació. Sense renunciar a recursos més vistosos com els drons o els efectes visuals, obra de l'empresa valenciana VirtualArt 3D, que permeten recrear la silueta nocturna del Londres de l’època. O la reproducció d’una nevada amb un tipus de sal específic davant la impossibilitat de fer front al pressupost de 30.000 euros (per una sola escena) presentat per una empresa estatal d’efectes especials.
Un altre aspecte ressenyable és la banda sonora original, que s'ha deixat en les mans de Capella de Ministrers, la formació referent pel que fa a la música antiga en el País Valencià. La música del film s'ha articulat a partir de temes clàssics anglesos del segle XVI i composicions originals de Carles Magraner, ànima de la prestigiosa agrupació musical.
“Hem aconseguit fer un film amb una factura tècnica tan professional com qualsevol producció d’unes altres comunitats autònomes on la indústria cinematogràfica està més assentada”, apunta Monsonís. El que ens portaria a un debat sobre el retard valencià respecte de comunitats com Galícia o Andalusia en generar una indústria audiovisual que puga competir en un entorn global.
Comptat i debatut, tot i les limitacions i la necessària sobrietat de la producció, Un cercle en l’aigua apunta en la direcció correcta, com ja ho havia fet abans, parlant de projectes valencians, una altra pel·lícula petita però convincent com La Banda, de Roberto Bueso. En el cas del film shakesperià és un aprofitament òptim per part d’un equip talentós dels escassos recursos al seu abast. I mostra alhora la necessitat peremptòria de fer més indústria, d’aixoplugar els professionals i el talent autòcton per poder aspirar a cotes audiovisuals més altes. Contant les nostres històries o fent apropiació sense complexos de temàtiques universals.
Després d'haver passat per la Mostra, la pel·lícula s'estrena avui en els cinemes ABC Park de la capital valenciana. Després, anirà a sales de Catalunya. L'any vinent està prevista la seua projecció en À Punt.