«Les propostes d'ERC no són gaire ben acceptades al Consell per la República»

-S'ha aprovat un estat d'alarma recentment, amb les mesures restrictives que comporta. Tenen ja pensades quines mesures aplicaran per ajudar econòmicament aquells sectors que se'n retenteixin?
-No. Tenim clar, primer, que les mesures no s'acaben aquí i que hi haurà més sectors ressentits. Ho vam fer amb els primers, amb els bars i restaurants, en la mesura que vam poder. Estem convençuts que hem de fer exactament el mateix amb la resta de sectors. Cada mesura haurà d'anar acompanyada amb les mesures corresponents per poder-los ajudar. Però avui les mesures són les que són. Crec que vivim en un món d'hipòtesis i hem de començar a posar certeses. Si no, l'únic que fem és despistar-

-Tenint en compte que era una opció plausible aquest segon estat d'alarma, no es podrien haver pensat abans aquestes mesures?
-Bé, qui miri la corba veurà que no era previsible en cap cas. I no és un tema català, és un tema de tot Europa pràcticament. És que no és cap corba, és una recta que s'enfila cap amunt de manera sobtada. Què passa ara? Que en sabem molt més que abans i estem molt més preparats. Es van anunciar fa deu dies cinc hospitals de campanya. Es van fer contractacions de molts més professionals públics. Per tant, ens preparàvem per aquesta situació. Però aquesta situació ha anat més de pressa del previsible. Els experts deien l'altre dia que dels escenaris previstos, hem anat al pitjor possible. Estem fent el que estava previst en una situació així, però més de pressa.

-L'exconseller Andreu Mas-Collell proposava a l'Ara un "impost específic per ingressos extraordinaris" a aquelles empreses que s'estan veient beneficiades per la Covid-19 com a manera de finançar les ajudes socials. Com veuria aquesta opció?
-A favor. Hi ha una sèrie d'empreses que s'estan beneficiant d'aquesta situació. Per tant, aquestes empreses haurien de posar de la seva part. Crec que és una bona proposta. Al final, la pandèmia ens torna a demostrar que la solució per aquest país és tenir un estat. Ens veiem molt limitats d'eines. En la part impositiva, cada vegada que obrim el calaix sabem que és una batalla campal amb l'Estat que acaba al Constitucional. Ara hem de centrar tots els esforços en la pandèmia, però sense les eines d'un estat es fa molt dífícil.

-Creu que aquest nou estat d'alarma dona prou eines a la Generalitat per gestionar-lo?
-En dona moltes més de les que teníem en l'anterior i moltes menys de les que realment necessitaríem. Ens sembla que sis mesos és massa temps. Intentar que no hi hagi control parlamentari no és democràticament acceptable. Hauria de ser Catalunya qui pogués decidir aixecar-lo. I falten totes les mesures d'acompanyament, que estaria bé que fossin al reial decret. Estaria bé que parlés d'ajuts als col·lectius perjudicats i als treballadors. També caldria que quedés clar que en aquest període no hi pot haver desnonaments....

-Des de la Generalitat tenen el control dels Mossos d'Esquadra. Es poden comprometre a que no hi hagi desnonaments per part dels Mossos d'Esquadra?
-Ens podem comprometre a què no hi hagi impuls. Però acabem sempre en un lloc semblant. La posició de policia judicial et posa molt difícil, en alguns casos, no actuar. Nosaltres insistim al Departament d'Interior que hem de buscar tots els mecanismes possibles perquè no passi. Però, de nou, no tenim totes les eines que voldríem tenir i no podem fer tot el que voldríem perquè no passi.

-Veu un context més favorable amb l'actual conseller d'Interior que amb l'anterior?
-No posem notes als consellers de Junts per Catalunya. Hem d'actuar com un equip hi hagi qui hi hagi. Convergència va decidir fer una crisi de Govern en el seu moment i canviar alguns dels noms. Gent amb qui havíem treballat bé i gent amb qui havíem tingut més dificultats. No em facis avaluar això.

-Veu factible que l'estat d'alarma acabi abans del 9 de maig, tal com plantejava Pedro Sánchez?
-Ha d'acabar abans d'aquest marge. Nosaltres som els primers que ens avancem, en fer tancament de bars i restaurants. Som els primers, juntament amb els bascos, de demanar el confinament nocturn. Per tant, estem intentant avançar-nos per revertir la situació com abans millor des de l'inici de la pandèmia. Hem fet algunes polítiques, a vegades molt més semblants a Europa que a la resta de l'Estat i sovint han estat difícil d'entendre. Però, ho fem justament per això, per corregir la corba com abans millor i evitar la saturació en l'àmbit sanitari. Voldríem que el final fos molt abans del dia 9 de maig.

-La millor opció després de les eleccions és un nou govern entre ERC i Junts per Catalunya?
-Les opcions són poques. Malgrat que algú pugui dir que ens costa molt d'entendre'ns. Sempre costa que s'entenguin un partit socialdemòcrata, d'esquerres de llarguíssima tradició, amb un partit de centredreta, que és un o molts partits a l'hora. Gestionar i equilibrar això és complex. Ens costa entendre'ns amb els convergents? Sí, ens costa. Ara, tan cert és això com que, en una situació de repressió com la que tenim ara mateix, on els adversaris celebren, fins i tot, que els nostres companys siguin a la presó i han sigut còmplices del 155, només podem fer pinya amb aquells amb qui compartim projecte nacional i un front comú davant la repressió. Això és Junts, és la CUP, és ERC i ens agradaria que els companys dels comuns, si mai deixen de dubtar sobre si estan amb els repressors, o amb els que estan contra la repressió.

-Creu que pot generar confiança a la ciutadania aquesta perspectiva després de les picabaralles dels darrers mesos?
-Doncs la veritat és que no ho sé. Però també és veritat que algunes coses que s'han intentat vendre com a picabaralles crec que no ho són tant. També és veritat que des de l'inici de la pandèmia s'ha fet molta pinya per intentar tirar endavant la situació. Malgrat tot, ho torno a dir, són dos partits molt diferents, amb solucions molt diferents, que treballen molt per intentar trobar un punt intermedi.

-Diferents persones d'ERC han dit que es podria estudiar un pacte amb els comuns després de les eleccions. Es pot fer un govern que treballi per la independència amb els comuns?
-Ells s'han de comprometre, no només amb la via antirrepressiva, sinó a més a més amb el dret a decidir. Podem treballar amb gent que no és independentista, però que tingui clar que aquest país només pot decidir el seu futur a les urnes. Si ells tenen clar això, perfecte. Si no, si per eleccions és que sí, però en el dia a dia no; si la Jéssica Albiach sí, però l'Ada Colau no; si els diputats de Madrid, mentre són regidors de Barcelona sí, perquè són els indepes que van bé a Colau, però quan se'n van a Madrid ja no... Llavors, poca cosa podem fer. S'han d'aclarir.

-Què ha de fer l'independentisme si supera el 50% dels vots a les eleccions vinents?
-Hem estat molt clars. S'explica molt bé al llibre Tornarem a vèncer. Hem de ser més, preparar-nos millor i tornar-hi de manera definitiva. Ser més, per si mateix, no et permet fer un referèndum o fer una DUI l'endemà. Ara, et permet posar-ho sobre la taula d'una Europa que t'ho demana. Que no et regalarà res després, però que t'ho exigeix. Que t'exigeix més del 50% i ser sostingut en el temps. Crec que el moviment català ja ho és, de sostingut en el temps. Ara falta trencar la barrera numèrica. Això és important posar-ho sobre la taula. I davant l'Estat, a la taula de diàleg, ho torna a ser. Ja no som només majoria política, sinó que hem passat a la majoria social. Això vol dir alguna cosa. Ens portarà a un referèndum de manera automàtica? No. Si algú ho diu, menteix. Per tant, ens fa més forts i ens obliga a preparar-nos millor. A partir d'aquí, de la fortalesa, de com puguem preparar-nos, dependrà que puguem aconseguir un referèndum. I, si no, haurem de tornar a la via unilateral. Ara, el dia que hi tornem, és per guanyar. Per tant, havent après de les febleses de l'altra vegada.

-L'escenari que planteja és a més d'una legislatura vista?
-És probable. I crec que està bé que no ens enganyem. També és veritat que allò que abans passava en vint anys, ara passa en dos o tres. Les velocitats polítiques han canviat molt en els darrers temps.

-Si l'independentisme torna a governar sense el 50% dels vots, hauria de frenar les seves aspiracions?
-Està parlant amb ERC. Si no hem frenat les aspiracions en vuitanta-nou anys, no ho farem ara. Les aspiracions són les mateixes, el que no ens agrada són els jocs de màgia. Ara, frenar que ho faci un altre. Si superem un repte, serem més a prop. Si no ho fem, serem més lluny.

-La diferència entre tenir el 50% dels vots o no tenir-los és tenir més força per negociar?
-Més força entre nosaltres i per negociar. És més fortalesa a tot arreu.

-Després de molts mesos, es pot dir que ha fracassat la taula de diàleg amb l'Estat espanyol?
-No. Cal mirar cap a fora, veure quantes taules de diàleg hi ha, quina durada tenen i quina funció tenen. Aconseguir la taula de diàleg era un repte acollonant, perquè el PSOE no la volia. Això ho vam explicar. La taula existirà si els números donen. Per voluntat política, si se la poden estalviar, ho faran. Només avançarà si els continuem forçant. Vam tenir una foto? Sí. Hem de continuar? Sí. Ha de transcendir arreu del món? Sí, hauria de continuar. Ho hauria de fer, fins i tot, si no governés el PSOE? Als llocs normals això passa perquè són negociacions llargues amb voluntat d'arribar al final del conflicte polític. A Espanya tot és una mica diferent, una mica més tronat. És una democràcia més jove, menys consolidada i amb uns forats enormes. A nosaltres ens agradaria passar de la foto a parlar d'amnistia i referèndum. Potser que Espanya el primer dia ens digui que no, però que posi sobre la taula una alternativa, nosaltres ja hi hem posat la nostra. Sabem que serà llarg. Ara, nosaltres no ens aixecarem. La part de la taula que representa ERC no s'aixecarà. És una taula que, recordo, vam negociar nosaltres i la vam posar a disposició del país a través del seu Govern.

-Hi ha un límit perquè es convoqui la nova reunió?
-No. Hi ha una voluntat. Entenem la situació de pandèmia i que hi ha prioritats enormes. Si cal fer-la online, es pot fer online. Cal que estigui preparada abans i anar-hi amb voluntat que hi hagi acords. Quan sigui el moment, no renunciem a fer-ho. Ens agradaria fer-ho aviat? Sí. Ens agradaria fer-ho amb un ordre del dia vuit i una segona foto? No. Si no aconseguim avançar vol dir que renunciarem a la taula? No. Que s'aixequin ells. Que sigui Espanya qui s'aixeca.

-Creu que el PSOE està disposat a acceptar o parlar de qüestions com ara l'amnistia o l'autodeterminació?
-Els haurem de forçar. No ho acceptaran perquè sí. S'ha de fer sota pressió. Les pressions són diverses. Pressió electoral, però també pressió jurídica quan comencin a perdre a Europa. Tota aquesta pressió ha d'anar cap al mateix lloc, a resoldre aquesta situació. Això caurà, no sabem quan.

-Serà una condició per negociar els pressupostos espanyols que hi hagi data per la taula de diàleg?
-No hem barrejat gaire les coses en general. Creiem que és bo no barrejar el dia a dia amb la taula de diàleg. Ara, està bé que tot avanci. Els pressupostos ens interessen? Clar. ERC se'ls mirarà? Clar que se'ls mirarà. Farem tot allò que ajudi la gent del nostre país. Ara, han de deixar uns pressupostos miserables pels catalans. Han de ser uns pressupostos d'esquerres i no pensant en Ciutadans. S'ha de donar tot això, tot alhora. Ens asseurem? Sí. Nosaltres no direm mai que no abans de parlar.

-Per què renuncien a això per forçar la taula de diàleg?
-No dic que hi renunciem. No és la nostra manera. No ho hem fet així normalment. Hem votat a favor de molts reals decrets si ajudaven la ciutadania de Catalunya i per extensió de tot l'Estat. La taula s'ha de preparar molt bé i treballar molt bé. Reunir-la per avançar.

-Preveu que, de cara a les eleccions vinents, ERC pugui sumar a les llistes algun altre partit, com va fer amb Demòcrates a les anteriors? Sobiranistes, per exemple?
-El nostre sempre ha estat un espai molt plural. Els darrers anys s'hi ha anat incorporant molta gent provinent, sobretot, de l'entorn socialista. La nostra voluntat segueix essent la mateixa, fer unes llistes àmplies i acollidores. Segur que anirem amb més gent.

-S'han posat en contacte amb Carles Castillo, que fa poc ha deixat el PSC?
-El conec poc. Ell està molt disgustat amb el seu partit pel tema repressiu. Això és una cosa que ens acosta, perquè no és una sensibilitat que hàgim trobat gaire en el món el PSOE i potser encara menys al PSC. Ara, no em faci avançar el que pugui passar en un futur.

-Han decidit qui acompanyarà Pere Aragonès al capdavant de la llista?
-Encara no s'ha obert el procés ni Pere Aragonès és candidat. Aquestes eleccions són una mica excepcionals pel temps que hi ha des de la convocatòria. Per la repressió. També per la voluntat de Junts per Catalunya de no fer eleccions. A nosaltres ens hauria agradat fer-les abans. Les tindríem pràcticament fetes i estaríem negociant el Govern.

-Marta Rovira serà a la llista del 14-F?
-Farà campanya al cent per cent. Està molt activa i volem que continuï així. Va més enllà d'un número a la llista.

-Però hi serà?
-No està el procés obert. Et puc garantir que la veurem al màxim en campanya.

-Vostè sempre es refereix a Junts per Catalunya com un partit de centredreta, mentre que alguns d'ells es reclamen d'esquerres. Una persona d'esquerres com vostè no hauria de desitjar que tothom s'identifiqués amb la seva ideologia?
-Que m'ho demostrin. Cap problema. Si un dia són d'esquerres, ho reconeixeré. Mentre continuem veient les diferències que tenim en el tema de l'habitatge mateix o com hem vist en les darreres setmanes en el tema de les escoles d'elit o concertades... Mentre totes aquestes diferències, com es veu al Parlament, continuïn, ells seguiran sent de centredreta i nosaltres seguirem essent d'esquerres. Si l'últim conseller que fitxa Junts per Catalunya, el primer dia que agafa el micròfon del Parlament diu que no és ni de dretes ni d'esquerres: fi de la conversa. Tothom que no és ni de dretes ni d'esquerres, és de dretes. Això funciona aquí i a la fi del món. No passa res. Són de centredreta. El dia que ho deixin de ser, Sergi Sabrià serà el primer de donar-los la benvinguda a l'espai de l'esquerra nacional.

-Els diputats d'ERC seran a l'assemblea de representants convocada pel Consell per la República a Perpinyà el dia 31 d'octubre?
-He rebut la invitació avui. Nosaltres ja vam explicar que el Consell per la República era una peça important que havia d'estar fora de les lluites partidistes. Per tant, que en un moment de convocatòria electoral, per nosaltres hauria de frenar la seva activitat i reservar-se per, després de les eleccions, ser la peça que tots voldríem que fos. Les propostes d'ERC no hi són gaire ben acceptades, vés a saber perquè, i això ens allunya una mica del seu dia a dia.

-Aquesta assemblea ha de ser per decidir els mecanismes de participació d'aquest espai. No tenen intenció de ser-hi tots?
-Jo ho hauria fet al febrer de l'any que ve. El consell fa molt que està format. Crec que no hauria de tenir excessiva pressa. Hauria de treballar sobretot aspectes com la internacionalització del procés, per la qual el Consell és una cosa excepcional. Crec que el Consell per la República s'equivoca en els tempos. Han de sortir de les lluites partidistes. Jo els demanaria que funcionessin d'una altra manera. De fet, ERC ho ha fet.

-Creu que el Consell per la República és partidista?
-Crec que es comporten així en alguns casos i això no els ajuda.

-Això fa que hi hagi la sensació que des d'ERC no se l'acaben de creure?
-No treballem per sensacions. No ho sé. En tot cas, a vegades actua de manera partidista. Ho diem sense problemes i també els ho diem a ells.

-Al setembre, un comitè d'empresa de Catalunya Ràdio acusava els partits de Govern de lliurar una "guerra partidista" des de les diferents direccions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. ERC ha tingut un pes importat a l'hora d'escollir les actuals direccions d'aquests mitjans. Se senten al·ludits des del partit per aquestes crítiques?
-Evidentment, nosaltres ens ho mirem tot. Ens sap greu quan passen circumstàncies com aquestes. Més en un país on tenim mitjans de prestigi que són reconeguts pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya com els més plurals i que són molt valorats per la gent. Tenim una tele líder en un moment molt complicat. N'estem molt orgullosos. El sistema d'elecció dels mitjans potser podrien canviar i les lleis es podrien modernitzar. Jo he estat en tres o quatre ponències i no me'n vaig sortir. La gent dels comitès d'empresa ho sap perfectament. Ara no tinc aquesta responsabilitat i desitjo molt més èxit als meus companys. Em sap greu quan s'insinua que algú potineja o que es prenen decisions que jo crec que no són d'aquesta manera.

-Creu que el fet que no s'hagi renovat la direcció de la CCMA ajuda a generar desconfiances?
-És una cosa que no hem fet i hauríem d'haver fet. I és urgentíssim després de les eleccions.

-Per què no ho han fet?
No s'ha aconseguit el quòrum suficient. En aquests moments els quòrums són complicats. No s'ha renovat la CCMA, no s'ha renovat el Síndic de Greuges, no s'ha canviat la comissió de garanties... Després del 14 de febrer, tot això s'ha de desencallar, perquè són eines que el país sí que té.