Ministeri de la patronal

La patronal dels empresaris sense veu

Allunyats de l'elitisme de la CEOE i mancats d'una representació ajustada a les seues necessitats, diversos sindicats gremials del País Valencià estan celebrant reunions per ressuscitar l'antiga l'Empresarial, una patronal configurada per empresaris de pimes i autònoms. Al remat, aquesta hauria de ser la patronal que represente els empresaris més comuns.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Més enllà dels còcetls característics de les reunions empresarials d'altes prestacions, hi ha els empresaris que busquen menys ostentació i més representació per part de les patronals. Mentre els grans executius acostumen a tindre contacte directe amb ministres i alts càrrecs, la major part dels empresaris romanen en l'anonimat, allunyats dels focus mediàtics i sense sentir cap identificació amb les grans patronals. Simplement, perquè no hi compten amb ells.

Per això, després d'una dècada de la desaparició de l'Empresarial, entitats que al seu dia la formaren –com la Unió de Llauradors, Unió Gremial o la delegació valenciana d'ATA, Associació de Treballadors Autònoms– estan celebrant un seguit de reunions i fòrums per calcular les possibilitats de fundar una entitat similar a la desapareguda l'any 2005. Sense més certesa que la voluntat per tirar-la endavant, aquesta necessitat naix per donar veu als empresaris més comuns: els petits i els mitjans, entre els quals destaquen, també, els autònoms. No es parla tant de sectors com de la mida de les empreses: els grans empresaris del tèxtil no s'assemblen gens als botiguers venedors de roba. Aquests últims són, segons els promotors d'aquest projecte que encara no passa de ser una idea, els que necessiten una representació ferma. Perquè són ells, els petits i mitjans empresaris, els que mouen l'economia d'un país regit, sobretot, per les pimes.

La intenció és fugir de les característiques sectorials de les patronals i agrupar els empresaris comuns després que l'Empresarial desapareguera per qüestions d'alternança en les presidències provincials. Ara, l'objectiu és una divisió comarcal per «generar arrelament al territori», afirma Francesc Ferrer, president d'Unió Gremial. Ferrer comenta que de moment «només s'estan fent rondes informatives i de participació per després, si hi ha voluntat suficient, estudiar la creació d'aquesta patronal per tindre interlocució a l'administració».

De fet, un dels grans problemes per crear aquest sindicat ha estat el contacte amb la política, segons els seus promotors. Malgrat la predisposició mostrada per Manuel Alcaraz, conseller de Transparència de la Generalitat Valenciana, Ferrer diu que el president «Ximo Puig encara no ha tingut la sensibilitat de rebre» els promotors del projecte.

I és que, com s'ha dit, les relacions amb les altes instàncies del poder públic són més fàcils des de les patronals omnipotents. En canvi, aquestes grans entitats empresarials «només ofereixen un anàlisi macro i no micro», explica Francesc Ferrer. La presència de les reunions de les grans patronals als mitjans de comunicació no es correspon amb un efecte real sobre la població, suggereixen des d'Unió Gremial. Des de la Unió de Llauradors argumenten que «volen representar aquells que estan marginats de la CEOE». Aquesta idea s'ha consolidat a Catalunya i a les Illes balears amb PIMEC i PIMECO, que funcionen amb una estructura fixa i amb nombrosos associats. A Catalunya, PIMEC en té 112.000.

El canvi de filosofia en la patronal valenciana, amb la transformació de la provincial CEV –Confederació d'Empresaris Valencians– en la CECV –que abastarà tot el País Valencià partint de l'estructura provincial– suscita més optimisme des de les pimes, tot i que no acaben de veure's representats en ella. De moment, els fòrums i els dinars de treball celebrats amb polítics com Joan Baldoví són les primeres pedres d'un edifici que costarà de construir. La motivació per donar veu als anònims responsables de la marxa econòmica del País Valencià haurà de ser suficient per cimentar un projecte ben ambiciós.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.