La mitjanit del 15 d’octubre, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava l'ordre de tancament de bars i restaurants. Se’ls permet, però, oferir el servei de menjar per emportar. L'organització d’empreses familiars del comerç de Catalunya Comertia preveu pèrdues de 15.000 a 40.000 euros per negoci a causa de l’aturada de 15 dies.
El sector de la restauració ha entomat les noves restriccions amb resignació i amb la incertesa de no saber si seran capaços de refer-se’n. Segons Comertia, el 50% de les empreses estan en perill de fallida. En aquesta línia, segons l’Institut Nacional d’Estadística, el 2019 a Catalunya hi havia uns 13.500 negocis de restauració. Els tres principals costos provenen del manteniment dels locals, de les despeses laborals i el pagament dels proveïdors. En aquest sentit, l’associació professional calcula que un 30% de les compres fetes pels locals de restauració acabaran “a les escombraries".
El tancament és especialment perjudicial per als establiments que han de continuar fent front al pagament dels lloguers. És per això que la Generalitat preveu la reforma del Codi Civil de Catalunya per incloure-hi el principi rebus sic stantibus, que permet rebaixar o suspendre les quotes en casos de força major, com ho és la pandèmia. Escau esmentar que, malgrat que els bars i restaurants poden estalviar-se el pagament dels sous dels seus treballadors a través dels ERTO, ara per ara aquesta mesura no sembla del tot suficient per un àmbit laboral que a banda dels salaris té moltes altres despeses.
Cornellà és la ciutat amb més bars i restaurants del Baix Llobregat. Compta amb 2,18 locals per cada miler d’habitants i un total de 188. Al barri Centre, concretament al carrer Rubió i Ors, es pot trobar La Lluna, un dels pocs bars de la zona no regentat per membres de la comunitat xinesa. En Carlos, pare de família, va obrir el bar l’any 2006. Fins fa ben poc, portava l’establiment amb l’ajuda del seu pare. Ara ho fa tot sol. Quan va obrir, ja va patir la crisi econòmica del 2008, però se’n va refer amb escreix. Ara, es mostra temorós per la possibilitat que el tancament de 15 dies es prolongui en el temps. “Després del confinament, vaig haver de demanar un crèdit per tal de poder afrontar la reobertura. No em puc permetre tornar-ho a fer”, comenta mentre controla si cap client necessita res o n’entren de nous.
Es mostra indignat perquè considera que no es pot culpar la hostaleria de la situació sanitària. “Les mesures han de ser igualitàries, no pot ser que hi hagi sectors que pateixin més que d’altres. Després d’aquests 15 dies, els que tornem a obrir serem uns valents”, etziba mentre serveix una de les darreres taules del mes.
Els efectes perjudicials en l’economia de petites i mitjanes empreses pot arribar a ser devastador. El propietari de La Lluna creu que les ajudes que pugui rebre no seran suficients per pagar l’IVA, l’IRPF, el lloguer del local, la llum i els proveïdors. A despit dels interessos d’en Carlos, la nova mesura de la Generalitat també contempla el tancament de locals d’estètica, fet que l’ha afectat per partida doble. I és que la seva dona treballa en un centre d’estètica de la ciutat. “No entenc que la meva dona no pugui treballar i en canvi els perruquers sí”, assevera.
El restaurador explica que la reobertura després del primer confinament no va anar malament, que va remuntar i que ha treballat força. “Sortosament, el bar no està situat en una zona industrial, no he patit tant els efectes del teletreball”, expressa. I destaca la gran afluència de gent que va registrar durant el darrer dia d’obertura, el dijous 15. “He notat que la ciutadania s’ha solidaritzat amb nosaltres, moltes persones van venir ahir per aprofitar el darrer dia, però també per ajudar”, remarca.
Sobre la possibilitat d’obrir el bar només per fer el servei per emportar, indica que “només en llum gasto 300 euros. Això no ho puc cobrir només fent entrepans i cafès per emportar perquè la gent treballa des de casa o hi dina. Només es consumeix take away en hores determinades com ara abans d’anar a la feina o abans de dinar”, esmenta. Declara que oferir per endur durant 15 dies pot ser molt dur mentalment si no li funciona molt bé.
En Carlos dedicarà aquests dies vinents a desconnectar i estar amb la família. “Durant el confinament ja vaig pintar el pis i arreglar tots els desperfectes del bar. Ara hauré de netejar sobre net”, explica, tot rient irònicament.
Ben a prop, a la plaça Lluís Companys, trobem El Maño, un clàssic de Cornellà. La família Barea va obrir les seves portes l’any 1965 i d’aleshores ençà només la COVID-19 l’ha fet tancar. El Maño el porten tres persones. Els dos propietaris, l’Alberto, el petit dels quatre germans Barea, i la seva dona Antonia. A més, tenen també un cambrer. Fins al moment, semblaven estar immunitzats contra les inclemències econòmiques i el pas del temps. El local, que més aviat ha canviat poc des de la seva obertura, conserva fotografies emmarcades i penjades a la paret del ‘Dream Team’ del F.C Barcelona i del Reial Saragossa, campió de la Copa del Rei de 1985.
Gastronòmicament parlant, es conserva la manera de fer dels pares amb l'elaboració de plats populars fets amb els productes frescos comprats en el mercat municipal que tenen a tocar. Fins que la pandèmia no va esclatar, la gent hi menjava, tot compartint taula. També s’hi podia veure gent bevent a porró, tal i com ho feia en Manel Lladó, un veí de Cornellà de 94 anys que cada matí hi anava a esmorzar. Esmorzar de forquilla: peus de porc, bacallà, tripa...
L’encarregada dels fogons, que ens atén després d’acabar de rentar una enorme paella -perquè els dijous s’hi menja paella tal i com mana la tradició-, assegura que avui el restaurant era ple com si es tractés d’un dia previ al brot de COVID-19. “Tenim una clientela molt fidel, la gent s’estima El Maño. Hi ha un ambient veïnal que no es troba en tots els bars i restaurants”, assegura d’entrada. Al mateix temps, però, la cuinera lamenta que “ja no es produeixen les grans tertúlies que generaven caliu, sinó que hi ha molts clients que després de dinar marxen ràpidament”. A més, afirma, “es nota que la gent menja preocupada”.
La cuinera, que a l'endemà ja no haurà d’anar a comprar al mercat, considera que “precisament els restauradors són els que més mesures hem pres i alhora els són més castigats”. L’Alberto, mentre obre l’aixeta d’una bota de vi per reomplir les ampolles buides, explica que tenen la sort de no haver de pagar el lloguer del local i de no haver de llançar gaire menjar perquè la previsió és setmanal. Respecte a la possibilitat de cuinar per emportar, explica que hi ha clients que s’han arribat a endur plats de tripa a casa, però que no és gaire habitual, raó per la qual creu que no els serà rendible econòmicament. Els dissabtes al matí és molt habitual veure els parroquians més fidels esperar l’obertura del Maño per esmorzar. Ara, hauran d’esperar dues setmanes pel cap baix. Se’ls farà llarg.
A les comarques de l’interior del Principat, la COVID-19 també ha fet estralls. No obstant això, segons la Laia, xef i propietària del restaurant solsonès La Mare de la Font, l’auge del turisme rural provocat pel virus els ha beneficiat. Davant la impossibilitat de viatjar a l’estranger, força gent havia optat per l’aire lliure i la natura. I això és el que trobem a La Mare de la Font, un restaurant envoltat per un itinerari botànic farcit d’espècies de bosc de ribera autòctones, plantes al·lòctones i d’espècies no pròpiament de ribera, com el roure o la pinassa.
La Laia, conjuntament amb el Roger, la seva parella, l’any 2005 van prendre el relleu del restaurant dels sogres. Considera que la forma d’actuar improvisada de la Generalitat no contribueix a crear confiança entre el sector hostaler. “La sensació de caos del dijous 15 d’octubre era total. Deien que de la nit de dijous a divendres s'aprovaria la mesura, però a les set de la tarda vam llegir que havia de ser aprovada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Finalment, a la nit ens vam assabentar que a l’endemà no podríem obrir”.
Se solidaritza amb totes aquelles persones que formen part del sector, però sobretot amb la gent de l’ofici que treballa a Barcelona. “Tenim amics que treballen en restaurants de Barcelona que continuen en ERTO i que no han obert ni a l'estiu. “O que només han obert els amos”, manifesta. En el seu cas, el restaurant sempre els ha funcionat molt bé, La Mare de la Font ha aconseguit dotar de prestigi la cuina del Solsonès. N’és prova el fet que molta gent dels entorns metropolitans s’hi trasllada expressament a per tastar els seus plats. No obstant, recentment van demanar un crèdit per reformar l’interior del local de dalt a baix.
Paco Galván, responsable sectorial d’hostaleria de Comissions Obreres de Catalunya, indica que un 20% del sector hostaler no va obrir després del primer confinament. També confirma que encara hi ha treballadors que no han cobrat el primer ERTO . “Ens preocupa que l’administració pública se saturi. Crec que molts treballadors trigaran setmanes a cobrar el segon ERTO pel tancament de 15 dies”, ressalta. Galván preveu la recuperació de bars i restaurants durant la primavera de l’any vinent.
Finalment, el responsable d’acció sindical de la Intersindical-CSC, Marc Faustino, recorda que el tancament temporal de bars i restaurants també afecta la indústria que hi ha al darrere com ara els proveïdors de menjar i beure. Alhora adverteix que encara existeix una gran activitat d’economia submergida dins l’hostaleria. “ Existeix una gran por a denunciar perquè el treballador prefereix que el truquin per continuar treballant”, remarca.
Sens dubte, el tancament de bars i restaurants serà perjudicial econòmicament per un sector, l’hostaler, que manté milers de llocs de feina. Un escenari impactant, perquè transforma el paisatge quotidià. En tot cas, una mesura dràstica per evitar més morts.