Embat judicial

Karim Benamar, advocat de Dani Gallardo: "Aquest cas no se sosté jurídicament"

Un 16 d'octubre, el de 2017, eren empresonats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Dos anys més tard, la nit del 16 d'octubre de 2019, un jove madrileny va ser detingut durant les protestes solidàries arran de la sentència contra els presos polítics catalans. Des de llavors, Dani Gallardo segueix en presó preventiva al Centre Penitenciari d'Alcalà-Meco. Entrevistem Karim Benamar, el seu advocat, tot just quan es compleix un any del seu empresonament.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Qui és Dani Gallardo?
-És un noi que quan el van detenir tenia 20 anys. Va estudiar tota la seva infantesa a Madrid. Després va anar a Andalusia. En acabar l'institut, va fer un any d'universitat, ho va deixar i va decidir independitzar-se i anar a viure al lloc on es va criar, Madrid. Va decidir manifestar-se el dia 16 d'octubre d'ara fa un any i el van detenir. I allà segueix, tancat.

-A ell el van detenir per ser a la manifestació?
-L'acusen d'haver causat desordres i d'haver agredit, amb un pal, un agent de policia. Aquests són els fets pels quals li acusen.

-Què sosteniu vosaltres?
-Que no és així. Sostenim que ell no va agredir cap agent amb un pal. El que va passar és que un policia va detenir una amiga seva, amb la que estava. La van reduir de manera excessiva i violenta. La noia va començar a cridar de dolor. Dani va anar cap allà i és cert que es va interposar enmig per aturar l'agressió. Però en cap moment va agredir a ningú amb un pal.

-Des de llavors està en presó preventiva. Quins arguments esgrimeixen per mantenir-lo privat de llibertat?
-La presó preventiva en teoria és una mesura extraordinària i que es posa en casos molt concrets regulats per la llei. Aquest es donaran quan hi hagi risc de reiteració delictiva, risc de destrucció de proves i de fuga. Òbviament, no hi ha risc de destrucció de proves ni de reiteració delictiva. A més, en Dani no tenia antecedents ni cap detenció prèvia. Han anat pel risc de fuga i que no es presenti al procediment. En les darreres interlocutòries, només ho sostenen per la petició d'anys. A ell li demanen sis anys. No diuen res més. No diuen que no tingui arrelament o que no tingui domicili conegut. Només diuen que com que estan demanant sis anys, i són molts anys, hi ha risc de fuga. Òbviament, el nombre d'anys que et demanen, jurídicament és un indici que, acompanyat d'altres fets, pot determinar que existeix el dret de fuga. Però, per si sol, el nombre d'anys com a cosa automàtica per posar-te en presó preventiva, no és així. Ni és ni hauria de ser, si no estaria recollit a la llei. Les interlocutòries només justifiquen a partir del nombre d'anys que li demanen.

-Quins delictes li imputen?
-Li imputen desordres, atemptat amb l'agreujant d'objecte perillós i lesions lleus.

-Davant d'aquesta detenció, de la presó preventiva i la petició de penes, hi veuen motivacions polítiques?
-Jo sempre dic el mateix. Exactament, la raó per la qual fan les coses no la conec. El que sí que crec és que aquest cas, jurídicament, no se sosté. Moltes vegades, quan els fets que s'exposen davant del jutge són aparentment greus, i en una situació en què hi havia importants mobilitzacions a Catalunya, que semblaven que s'anaven a escampar per Madrid, amb la policia demanant mà dura i certs sectors de la dreta demanant el mateix, en aquelles circumstàncies, no hauria estat estrany que haguessin demanat presó preventiva. Per qüestions jurídiques i contextuals. I després, al cap d'un parell de mesos, quan tot s'hagués calmat, l'haguessin deixat en llibertat. Seria, dins de la injustícia i d'allò no purament jurídic, una cosa gairebé comprensible. El que no arribo a comprendre, des de la meva experiència professional, és el manteniment d'una presó preventiva tan llarga. Això és el que a mi se m'escapa. En l'àmbit polític, puc entendre -que no vol dir que ho accepti o em sembli bé-, que en aquella situació amb importants mobilitzacions, que això s'estengués arreu de l'Estat era nefast i que ho intentessin aturar de totes les maneres possibles. No sé què tenen al cap, però sí que em puc imaginar que fos un motiu d'aquesta mena.

-Com expliquen que l'única persona que queda privada de llibertat sigui precisament l'única que va ser detinguda a Madrid?
-Això és el que et vull dir. Fins i tot tenint en compte el context en què es va produir. Hi ha molts sectors importants i amb molt poder a Madrid a qui el suport a la independència de Catalunya no els agrada. Puc imaginar que existeixi certa pressió per un càstig exemplar cap a aquesta persona per desincentivar.

-Quina és la situació judicial en aquests moments?
-El judici se celebrarà en uns dies, el 6 i el 17 de novembre a l'Audiència Provincial de Madrid. No vull parlar massa del que farem jurídicament. Prefereixo guardar-ho. Ja es veurà. En aquests procediments, ja sabem com va. Hi ha moltes qüestions que són purament de debat polític, i l'altra qüestió és el pes que, de facto, té la declaració d'un agent. No hauria de ser així, hauria de ser com una persona més. Però el cert és que la declaració d'un policia té un pes molt important i que és molt difícil desvirtuar.

-Hi ha imatges del moment?
-No n'hi ha. Per què, un cop acabada la manifestació, hi havia grups que es van seguir manifestant, però no hi havia premsa ni res. No hi ha imatges.

-Confien que hi hagi una resolució favorable als seus interessos?
-Confiar he de confiar. Si no, no podria fer la meva feina tan bé com fos possible. Com a advocat, dins del realisme, he de ser optimista i pensar que ho puc aconseguir. Per descomptat, aconseguir reduir les peticions, perquè ells les estan demanant amb agreujants, és força factible. El problema serà aconseguir una resolució absolutòria. En un món ideal, seria bastant factible, perquè el testimoni de l'agent seria un testimoni més. La realitat i l'experiència el què em diuen és que quan un policia diu alguna cosa, ets tu el que tens la càrrega de la prova per demostrar que això no és cert. Has de demostrar que ets innocent.

-Esteu rebent suport dels col·lectius de presos independentistes i altres organitzacions catalanes?
-Sí, per part del poble català i les organitzacions, s'està rebent molt suport, moltes cartes, moltes coses. Sí.

-Esteu en contacte amb els advocats també?
-Aquí, qui porta el cas és el Moviment Antirrepressiu de Madrid, amb el qual jo treballo sovint. La defensa l'estem portant pel nostre compte des de Madrid. Abans l'advocat que hi havia, que al final el va canviar, sí que s'havia reunit amb altres advocats. Però la defensa l'estem portant des de Madrid.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.