The Third Day s'ha guanyat un lloc en la història de la televisió només per, no sé com definir-ho, la bogeria? la proesa? el trencament de formats? que va dur a terme dissabte passat: fer 12 hores en directe de ficció. Però posem primer el context: la sèrie, estrenada a HBO, presenta la història d'un home interpretat per Jude Law que troba una adolescent intentant suïcidar-se. La salva, és clar, i la porta a casa. L'adolescent viu en una illa anomenada Osea que només és accessible per una carretera que queda coberta d'aigua quan puja la marea, cosa que passa només dos cops al dia. Això fa de l'illa un escenari aïllat, perfecte per ambientar-hi una història asfixiant i tèrbola. És exactament el que passa a continuació. El protagonista comença a veure coses estranyes que l'espectador no sap si són reals o se les està imaginant. Al mateix temps, la trama va desvetllant el bagatge personal del personatge i ens presenta les particularitats de la petita comunitat de veïns de l'illa, una col·lecció de personatges que es troben a mig camí entre l'excentricitat i l'actitud amenaçadora. Tots creuen devotament en una versió del cristianisme basada en tradicions i llegendes locals que té una imagineria terrorífica i que compta amb un festival que celebren anualment i atreu turistes encuriosits.
No és el cas del protagonista, que de seguida manifesta la seva voluntat per tornar a casa. Però a mesura que la història avança, el personatge s'enfonsa en un seguit de malsons i al·lucinacions d'on no serà capaç de sortir. Jude Law fa un paper formidable, aguantant primers plans en situacions extremes i que desgasten físicament i psicològica el seu personatge. Les imatges hipnòtiques i esgarrifoses se succeeixen i atrapen per les retines. Has de continuar mirant: els teus ulls t'ho demanen. Això no és cap sorpresa tenint en compte que darrere de The Third Day hi ha l'equip que ens va donar la sèrie Utopia: el guionista Dennis Kelly, el director Marc Munden i el compositor Cristobal Tapia de Veer. I a diferència del que passa sovint amb les sèries que plantegen misteris tan críptics, la història es tanca de manera molt satisfactòria, enllaçant els diferents elements al tercer episodi. Però on The Third Day ha estat més ambiciosa és en el que ve després: com que fins en aquest punt ens han estat parlant del festival que s'ha de celebrar al poble, a continuació ofereixen a l'audiència viure el festival en directe. I aquí és on entra l'altre creador de la sèrie, Felix Barrett, fundador d'una companyia especialitzada en teatre immersiu, que es proposa fer entrar el públic a la sèrie.
Com? Amb un esdeveniment especial que es va poder seguir en streaming de dotze hores (de 9 del matí a 9 del vespre) al Facebook d'HBO. Des d'allà, els seguidors de la sèrie podien seguir el dia sencer del festival, amb una càmera enregistrant, sense talls, tots els preparatius d'aquell dia i finalment la festa. Per fer-ho van tenir tot l'equip de la sèrie treballant tot el dia en un tour de force increïble. Com a espectador, l'experiència és tan immersiva com extenuant. La sensació que el festival es desenvolupa en temps real dona a la història que ja ens havien explicat una dimensió de realitat que la fa molt més palpable. Hi ha quelcom d'especial en compartir el temps inútil des d'un punt de vista narratiu amb els personatges. Ser-hi quan no passa res, mirar al buit, avorrir-se. La mena de coses que no fem mai en una ficció. La qualitat hipnòtica de les imatges i l'atractiu obscur dels rituals feien que t'hi quedessis enganxat. Fins i tot quan Jude Law es passava més de trenta minuts cavant un forat. Segur que no és apte per a tothom (per començar, cal tenir temps) però l'esdeveniment en directe de The Third Day és una experiència genuïnament única en un escenari televisiu tan mancat d'innovació.
The Third Day (El Tercer Día)
Creadors: Dennis Kelly, Felix Barrett
Repartiment: Jude Law, Katherine Waterstone
Minisèrie: 6 episodis i un esdeveniment en directe.
Plataforma: HBO