Octubre s'ha convertit en un mes nostàlgic. Alguns dirien que nostàlgic i prou. Pocs s'atreveixen a dir que la cohesió social i la direcció política que va tenir l'independentisme es manté encara. El d'aquell referèndum d'autodeterminació és ara un llegat de disputa partidista. Tothom coincideix en la lectura del que va passar, i pocs -en especial els principals partits independentistes- en les conseqüències que se n'haurien de derivar. Els principals actors coincideixen en el fet que no estava prou preparat el que calia fer després del primer d'octubre. Tres anys després, amb el sobiranisme colpejat profundament per la repressió, aquesta preparació sembla encara més llunyana.
La manca d'unitat a l'hora de projectar la posteritat del dia més important de la història recent dels catalans es veu reflectida en la manera com s'ha recordat l'efemèride. El principal homenatge institucional ha estat un acte ensopit a les portes de l'escola Pere Vila -on va actuar la Policia Nacional l'ara llunyana tardor del 2017-, a tocar d'Arc de Triomf, convocat per Òmnium Cultural. Potser la Covid-19 no permetia grans aglomeracions, però sí que hagués deixat una mica més de marge que no pas una "foto de família" acompanyada de la lectura breu d'un manifest que, amb el repàs de totes les entitats firmants, ha durat poc més de tres minuts.
En acabat, cap cançó, cap aplaudiment, res. Només silenci i les mirades incòmodes de la vintena de persones que eren a les dues tarimes que s'havien disposat guardant, això sí, les distàncies de seguretat. Fins que algú ha avisat que ja es podien trencar files i que, els que volguessin, podien fer unes declaracions a la premsa des d'un micròfon que hi havia disposat a peu pla al costat mateix de l'arc commemoratiu. Ni els crits discrets de quatre jubilats abillats amb samarretes independentistes, han tingut acollida.
Això sí, a la foto hi era present bona part de la plana major del moviment sobiranista. El darrer en arribar ha estat Quim Torra, el president inhabilitat de la Generalitat, acompanyat per l'equip de què ha disposat durant la seva etapa a la presidència. Ell s'ha endut els pocs aplaudiments de la jornada. Al seu costat hi eren la dona de Jordi Cuixart, Txell Bonet, el president en funcions Pere Aragonès, el president del Parlament Roger Torrent, la vicepresidenta de la Cambra de Comerç Mònica Roca, el vicepresident d'Òmnium Cultural Marcel Mauri, la presidenta de l'ANC Elisenda Paluzie, la diputada de la CUP Natàlia Sànchez, el líder de Demòcrates Antoni Castellà, el president del PDeCAT David Bonvehí o el secretari general de la Intersindical Sergi Perelló. També s'ha anunciat el suport a l'acte de Catalunya en Comú tot i que no hi ha assistit cap membre del partit.
Més significativa ha estat, però, l'absència de representació de Junts per Catalunya, més enllà del president Quim Torra. De fet, ha estat l'única de les formacions polítiques independentistes que no ha parlat després de la fotografia conjunta. Sí que han fet intervencions a l'acte de partit amb motiu del Primer d'Octubre que havien fet al matí a Cornellà de Terri (Pla de l'Estany), localitat on va votar el president Carles Puigdemont l'octubre de 2017.
Visions d'octubre
El primer a intervenir al passeig Lluís Companys ha estat Marcel Mauri, d'Òmnium Cultural, que ha descrit el primer d'octubre com una data "d'empoderament" i l'inici "la repressió de l'Estat". Ha reivindicat també la necessitat d'investigar la violència policial d'aquells dies i ha exhortat el compromís de "treballar perquè hi hagi una proposta de futur que permeti culminar" el que es va començar amb el referèndum de l'autodeterminació.
La manca de proposta ha marcat també el discurs d'Elisenda Paluzie que ha conclòs que el moviment segueix "a la defensiva" i que només es podrà culminar l'1-O "quan tinguem iniciativa i tinguem projecte". Ha criticat que "en aquest moment no el tenim i és imprescindible recuperar-lo".
Al seu torn, la diputada de la CUP Natàlia Sánchez ha posat sobre la taula la necessitat de "recuperar la fortalesa del moviment popular independentista" i ha reconegut que, ara com ara "el moviment de l'habitatge és qui manté el llegat de l'1-O", per la demostració de "poder popular" que exerceix.
Des d'ERC, la portaveu Marta Vilalta ha recuperat el lema del llibre d'Oriol Junqueras i Marta Rovira per reivindicar que "tornarem a vèncer". Per fer-ho, ha dit que calia "ser més, ser més forts i vèncer cada vegada que tinguem les urnes". També ha manifestat que calia seguir apostant per la via del diàleg i la negociació.
Molt diferent ha estat el to d'Antoni Castellà, líder de Demòcrates. Després d'unes paraules de condol per al monjo de Montserrat difunt aquest dijous, ha reivindicat que "els diputats des de fa tres anys estem en deute". Ho ha expressat en referència al fet que no s'havia aplicat el mandat de l'1-O. "Només hi ha una resposta política: una majoria al Parlament que aixequi la suspensió de la DUI i realitzar un procés d'insubmissió col·lectiva d'institucions i ciutadania", ha reblat.