El consell executiu lluïa una cadira buida. Era la del president Quim Torra, recentment inhabilitat, que per respecte quedava sense ocupar. Pere Aragonès, fins ara vicepresident, assumirà les seues funcions –amb moltes limitacions, això sí– mentre no hi haja un nou president investit. I això no correrà, com a mínim, fins febrer del 2021. Això comptant que el resultat de les eleccions del 2021 desemboque en un acord ràpid entre els partits que acaben formant govern. Un desenllaç que, avui, sembla del tot impossible.
Mentre no hi haja un nou president, els espais que fins ara havia ocupat Quim Torra romandran buits. És una nova escenificació per denunciar la repressió judicial, que ha arribat al punt d’apartar un president en actiu.
I és amb aquesta intenció que Quim Torra ha sigut el protagonista de l’últim ple amb ell com actor principal. Amb baixes importants, cal dir. Perquè a banda de la pandèmia, que obliga a limitar l’accés a la cambra catalana tant de diputats com de periodistes –de fet, molts consellers es trobaven en la tribuna de convidats–, el PSC havia decidit el dia interior de no participar-hi. Segons els socialistes, la celebració de la sessió parlamentària responia a «càlculs partidistes» i contribuïa a la degradació de les institucions catalanes.
Cap a les 14.30, el president Quim Torra arribava al Parlament entre aplaudiments i acompanyat pel nucli dur del seu grup parlamentari. Darrere d’ell hi havia el vicepresident del Parlament, Josep Costa, amb Elsa Artadi, Albert Batet i la consellera de Presidència Meritxell Budó. A l’entrada, els crits de «president, president» comptaven amb els aplaudiments a distància d’un convidat especial. Era Carles Puigdemont, que saludava des d’una pantalla connectada amb la sala en què entrava el president inhabilitat, aproximadament una hora abans que accedira a la sala de plens, on era rebut amb una ovació de llarga durada.
«La sobirania del poble de Catalunya va ser trepitjada una vegada més per un tribunal de part a 600 quilòmetres d’aquí». El discurs de Quim Torra en el seu últim ple era de denúncia clara contra l’Estat espanyol. Però no només. En diverses ocasions, el president inhabilitat es referia a la necessitat de «reforçar la sobirania i les institucions que la representen», en clara al·lusió indirecta al president del Parlament, qui va desconvocar el ple d’investidura a distància de Carles Puigdemont i qui va llevar l’acta de diputat a Quim Torra en contra del criteri del president. Així, Torra, després de referir-se als tribunals europeus com el lloc on «podrem tenir un judici just i el lloc on podrem guanyar», insistia que «hi ha una altra batalla, un deure que no entén d’ideologies ni de partits: el de defensar amb urpes i dents la sobirania del Parlament».
Amb al·lusions, també, al tercer aniversari de l’1 d’octubre, el president inhabilitat denunciava «l’escàndol de dimensions colossals que vivim», referint-se, també, al fet que els últims presidents de la Generalitat de Catalunya «han estat apartats per defensar allò que diuen les urnes». I mentre mirava Carrizosa, líder català de Ciutadans, assegurava que «mai no denunciaré l’exercici de llibertat d’expressió d’un diputat en aquesta cambra». Amb un intent d’èpica, Torra s’acomiada del Parlament assegurant que «tornarem a somriure amb pas ferm cap a la independència i cap a l’exercici del dret a l’autodeterminació. Sempre ens diran que és impossible, però tenim la força per canviar tot. I ho podem fer ara mateix». De fet, l’intent de Torra per tornar a exercir dret quan era president no va ser secundat pels partits que integren el Govern català. El president inhabilitat cloïa el seu discurs amb una declaració d’intencions: «visca la república catalana».
La resta d’intervencions
Cap dels discursos pronunciats al Parlament era imprevisible. Mentre el portaveu de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, assegurava que «Espanya és una Picanodaroa», el president en funcions Pere Aragonès lamentava que «no és normal que s’apliqui el codi penal davant un conflicte polític que es pot resoldre votant».
Pere Aragonès, de fet, posava de manifest que la intervenció del Govern se la repartirien entre ell mateix i la consellera de Presidència, també portaveu del Govern, Meritxell Budó. Una mostra del repartiment de tasques acordada per suplir Torra i no visibilitzar cap president alternatiu. "Després de la inhabilitació del president Torra, no hi ha president", manifestava Aragonès per assegurar que "no normalitzem la repressió". Alhora, valorava la tasca del president inhabilitat, que «en moments de molta dificultat, ha posat la vida de la gent al capdavant", manifestat».
La sessió convocada aquest dimecres era per tancar files amb el president inhabilitat i des Junts per Catalunya i ERC han deixat de banda les topades que havien caracteritzat les seves interaccions parlamentàries.
En la mateixa línia eren les paraules de Budó. "Aquesta inhabilitació és molt greu per l'atac a la institució, però també perquè ataca els drets civils i polítics del nostre país", manifestava la portaveu del Govern, que acusava a l'Estat de vulnerar "totes les regles fonamentals". També assegurava que la repressió no els impediria avançar "cap a la confrontació intel·ligent", recuperant el nou mantra del puigdemontisme.
L’oposició
Carlos Carrizosa tampoc era imprevisible. El portaveu de Ciutadans denunciava que el ple sobre Salut que havien demanat des de la seva formació s'hagués programat pel mes d'octubre i que, en canvi, s'hagués convocat un ple d'urgència "a major glòria de Torra" per tractar la inhabilitació. "Entre tant de comiat no entenc com no ha trobat un forat per justificar la crisi de Govern per motivar una purga perquè entressin persones més afins", retreia al president, tot lloant la tasca de la consellera Àngels Chacón: "una cosa que funcionava, la canvien". També acusava el seu substitut, el conseller Ramón Tremosa, de ser "una fàbrica de bulos".
Darrere de Carrizosa hauria estat el torn del portaveu socialista Miquel Iceta. Des del PSC, però, optaven per no participar del ple. Així doncs, prenia la paraula Jèssica Albiach de Catalunya en Comú, que assegurava que Torra no era sant de la seva devoció però que, independentment d'això, el càstig rebut havia estat exagerat. Retreia també que, en un moment de crisi, "estar quatre mesos amb un govern fracturat i les funcions limitades no és una bona idea", i denunciava que no es convoquessin eleccions abans de la inhabilitació del president català. Al seu torn, es mostrava escèptica davant el fet que es plantegés la necessitat per part de l'independentisme d'obtenir un 50% dels vots quan "és un objectiu electoral". Albiach concloïa que «el procés s’ha acabat i vostès el volen estirar com un xiclet per mantenir-se en el poder».
Amb això coincidia Carles Riera, que decretava «la fi del processisme» i clamava per la necessitat «d’un foc nou: sobirania, lluita, mobilització, desobediència civil i una nova estratègia per exercir l’autodeterminació amb totes les conseqüències». Tot i així, la intervenció del portaveu de la CUP era molt distinta de la seua antecessora en el torn de paraula. El portaveu de la CUP assegurava que "el president Quim Torra és el president de Catalunya, perquè així ho ha decidit aquest Parlament". Denunciava la doble vara de mesura a l'hora de jutjar els independentistes o de fer-ho amb banquers o monarques. Riera tenia també paraules crítiques cap al president i els partits de Govern assegurant que "lamentem molt que la sentència de la seva inhabilitació s'hagi acatat de manera humiliat". També lamentava que s'hagués produït la substitució del president sense que es publiqués al BOE. "Nova jugada mestra de l'independentisme aplanat, agenollat davant l'Estat. Així arriben Esquerra Republicana i Junts per Catalunya a l'aniversari de l'1 d’Octubre", reblava, tot remarcant que no el seu grup no compartia que la resposta a la inhabilitació hagués estat només en l'àmbit institucional. Finalment, concloïa que durant la legislatura de Torra com a president no hi havia hagut "cap progrés en l'autodeterminació".
Les intervencions finalitzaven amb una crítica d’Alejandro Fernàndez, portaveu del Partit Popular, contra el possible canvi de la tipificació del delicte de sedició al codi penal, tal com podria promoure el Govern espanyol; I amb un agraïment de Sergi Sabrià, portaveu d’ERC al Parlament, al president Torra: “gràcies per fer el pas endavant I agafar la presidència per arrabassar-la del 155”. Finalment, Albert Batet, portaveu de JxCat, reconeixia que el camí polític durant la legislatura “no havia estat exempt d’obstacles interns que no hem d’amagar”. Aquesta tònica, la de la repressió I la divisió interna, han marcat la legislatura presidida per Torra que tot just ara apura els seus últims dies.