Nuria Enguita, nascuda a Madrid el 1967 però arrelada a València des de fa tres dècades -entre 1991 i 1998 fou conservadora de l’IVAM, durant l’etapa de Carme Alborch-, era la favorita per dirigir la institució després de la decisió de la Generalitat de convocar un nou concurs i no prorrogar la direcció de José Miguel G. Cortés al front de la institució, una possibilitat contemplada en el seu contracte.
Llicenciada en història i teoria de l’art per la Universitat Autònoma de Madrid, Enguita ha estat directora artística de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona i ha col·laborat amb diverses institucions i esdeveniments artístics internacionals. Més recentment, el molt cridaner treball de posada en marxa de Bombas Gens-Centre d’Art, una entitat privada que ha irromput amb força en la ciutat de València, va revaloritzar la figura de la que és ja l’única dona al front d’un dels grans museus de l’Estat espanyol. Una molt potent comissió d’experts formada per Vicent Todolí, Manuel Borja-Vilell, Iwona Blazwick i Bernard Blistène, va beneir el projecte d’Enguita com a guanyador d’un concurs en el qual quasi no va tenir oposició. La gestora cultural ja havia optat al càrrec l’any 2014, quan fou escollit Cortés.
Un museu “plenament”del segle XXI
La flamant directora de l’IVAM va fer-se les seues primeres fotografies flanquejada pel conseller d’Educació i Cultura, Vicent Marzà, i la secretària autonòmica de Cultura, Raquel Tamarit. La nova directora prendrà possessió del càrrec dilluns, però per apreciar el seu segell al front de la institució encara caldrà esperar un temps: durant un any, Enguita haurà de gestionar el programa confeccionat pel seu antecessor, qui no va acceptar precisament de bon grat no continuar al capdavant de l'IVAM. “S’ha fet un treball molt important que caldrà potenciar”, va dir. I va evitar entrar en polèmiques: “No vaig a parlar del passat. Mai he parlat d’un col·lega. M’he presentat a un concurs i s’ha valorat el projecte. No tinc res més a dir”.
Així les coses, la compareixença es va aprofitar per presentar els eixos del projecte que l’ha portada de nou a l’IVAM. “Moltes de les persones que hi ha ací les conec, però la persona que va eixir per aquesta porta fa 22 anys no és la mateixa. I el museu, tampoc”, va advertir. Tot i que, més tard, va apuntar com a objectiu, amb un punt de nostàlgia, “aprendre del potencial utòpic dels orígens. És difícil recuperar-lo, però em mou la il·lusió de fer-ho”, va assenyalar. La nova directora tampoc no va obviar el context: “Hem de replantejar-nos la missió del museu en el context de pandèmia que ens està tocant viure i en aquest marc pense que l’IVAM, com a institució, ha d’enfortir la seua relació amb la societat”, va dir en al·lusió al paper de motor cultural i econòmic.
Enguita va apuntar eixos com la investigació, la vertebració territorial i la internacionalització de la institució a través de la col·laboració amb institucions públiques i privades en exposicions i projectes conjunts. La nova directora va apuntar un cert fil de continuïtat amb l’anterior direcció en projectar la important col·lecció de l’IVAM, “pedra angular” del museu, si bé va marcar distàncies amb la línia anterior de contemplar el Mediterrani com a àmbit prioritari d’actuació. “El Mediterrani m’interessa molt, però cal ampliar els contextos”, va dir a preguntes dels periodistes. Abans, ja havia llançat un objectiu que sonava a temps perdut: “En cinc anys la intenció és que el museu estiga plenament en el segle XXI”.
Explorar i investigar els contextos històrics de les obres, cuidar el vessant educatiu i la imbricació social de la institució i posar el focus en corrents de fons com el feminisme i la cultura popular, formaran part també de les prioritats d’Enguita, així com una política d’adquisicions que, dins de les limitacions pressupostòaries, tracte de completar la col·lecció amb obres o materials documentals. Marzà va assegurar que la intenció és mantenir l'esforç pressupostari en la institució. Enguita, per la seua banda, va posar èmfasi en el mecenatge a l'hora de parlar del finançament. I va prometre una gestió basada en la transparència.
Una tercera seu
A falta d'una nova programació i noms que servisquen per copsar les intencions estètiques de la nova directora, l’atenció dels informadors es va centrar en l’anunci d’Enguita de creació d’una tercera seu a la Ciutat de València -a sumar a les actuals instal·lacions i la subseu d’Alcoi-, una qüestió contemplada a les bases del concurs. La gestora va assegurar desconèixer la ubicació (“en breu ho sabrem, jo inclosa”, va arribar a dir), mentre que Marzà va intervenir per dir que el projecte s’explicaria en el seu moment, en una compareixença a banda. Baló fora que, lògicament, que va evitar un bombardeig dels informadors tractant d'esbrinar més detalls. Per ara, el que se sap és que estarà a un altre districte de la ciutat i que tindrà lògicament unes menors dimensions. No va transcendir en quin edifici.
La possible descoordinació en aquest anunci fou l'anècdota destacada de la presentació. L'altra, un possible gest de complicitat d'Enguita amb els gestors valencianistes de Cultura: la nova directora, nascuda i criada a Madrid, va alternar les dues llengües oficials durant la seua intervenció.