Isabel Bonig demana un minut de silenci abans d’iniciar la seua intervenció. L’hemicicle es posa dret i recorda les víctimes de la pandèmia. I quan reprèn la paraula, deixa anar el missatge que pretén traslladar al debat de política general d’enguany: “Si vostè vol, eixirem d’ací amb els Pressupostos de 2021 aprovats”. El receptor de la frase, Ximo Puig, s’ho mira amb escepticisme. Bonig proposa deixar de banda “línies roges” i no posar-hi “condicions”, però sotmet el suport del seu partit a cinc grans eixos que, segons ella, “encaixen de ple amb el Pacte de reconstrucció”. I ací torna a descol·locar tothom: agraeix públicament a Fran Ferri, el síndic de Compromís, que apostara pel Pacte en qüestió quan Puig pretenia “copar tots els focus” amb els seus acords amb els agents socials i les diputacions al Palau.
I quins són els cinc àmbits que Bonig vol acordar per tal de donar suport als comptes de 2021? En primer lloc, l’aprimament del sector públic i la reducció d’un de cada tres alts càrrecs i d’assessors, concentrant les actuals 12 conselleries en només set. En segon lloc, la portaveu popular planteja blindar la despesa en sanitat, reforçar l’atenció primària i crear una direcció general dedicada a ella, a més de dur a terme un pla de xoc publicoprivat per combatre les llistes d’espera.
En l’àmbit educatiu, el tercer punt que demana negociar, Bonig insisteix a implantar la infermeria escolar i els tests massius a tota la comunitat educativa, així com una digitalització generalitzada dels centres i l’aprovació d’una llei que permeta la conciliació laboral i personal gràcies a la qual els familiars que hagen de conciliar puguen obtenir una deducció de 1.500 euros.
En quart lloc, dins de l’aspecte fiscal, Bonig defensa una rebaixa del 7% del tram autonòmic de l’IRPF per als ingressos inferiors als 35.000 euros, l’eliminació dels impostos de successions i donacions i el de patrimoni per tal que “els diners dels valencians es quede a les butxaques dels valencians”. També sol·licita una inversió sectorialitzada de 620 milions d’euros repartida de la següent manera: 170 milions per a la indústria, 100 milions per a un pla d’autònoms, 200 milions per crear un pla d’ocupació i 150 més per a un pla de turisme. Per últim, en el cinquè apartat, la síndica del PPCV demana prioritzar l’atenció de residents als centres de majors, la realització de tests als treballadors d’aquests centres i un servei d’atenció per al la gent gran que viu en solitari.
Més enllà dels requisits per a negociar els Pressupostos, Bonig ha recriminat la gestió de Puig durant l’inici de la pandèmia, quan, per exemple, els sanitaris no disposaven del material de protecció necessari. “És indecent demanar perdó només per aconseguir una foto”, ha assenyalat en referència a les disculpes que va demanar públicament el cap del Consell quan la situació va començar a reconduir-se.
Molesta per la relació fluïda entre Puig i Cantó, la lideressa popular ha lamentat la diferència de tracte. “Vostè i jo hem mantingut la relació que vostè ha volgut tenir: una relació epistolar”, li ha respost el president. “Jo tinc els Pressupostos preparats”, ha contestat Bonig, “diga dia, hora i lloc per parlar-ne”. “El Palau està obert per tothom, i molt especialment per a la persona que representa al primer partit de l’oposició”, ha asseverat Puig, qui ha recordat que sempre que Cantó li ha demanat una reunió, l’ha tinguda, mentre que ella no s’ha adreçat directament a ell perquè la rebera.
Cantó, més dur
A diferència del que tothom esperava, el portaveu de Ciutadans, Toni Cantó, ha fet un discurs dur, implacable amb la gestió del Consell durant l’últim any. Només a la part final ha admès que estava sent “molt crític” però que, malgrat això, continuava disposat a donar suport als Pressupostos. En qualsevol cas, ha desitjat un “canvi de socis” que mire al centre i que deixe de banda “el nacionalisme i el populisme” de Compromís i Unides Podem. En un altre moment de la seua al·locució, tanmateix, ha recuperat la seua proposta d’“ampliar els socis del Botànic” que ja va pronunciar, a l’hemicicle, el 22 d’abril. El portaveu de Ciutadans ha brandat el Pacte valencià de reconstrucció com la clau de volta, tot demanant que Puig no el “traïsca” deixant-lo en paper mullat.
A Cantó, la intervenció de Puig li ha semblat un “míting”, i l’actuació del Consell durant la gestió de la pandèmia, la imposició d’una “agenda ideològica” a la salut de la ciutadania. En la línia de la iniciativa presentada pel seu grup, Cantó ha instat Puig a defensar, al si del seu partit i davant Pedro Sánchez, que el País Valencià dispose d’un sostre de dèficit equiparable al del País Basc, tal com li ha reclamat també Compromís. “No pot ser que els rics siguen cada vegada més rics”, ha denunciat en relació als bascos.
Les propostes de Cantó s’han centrat en la reclamació conjunta dels fons europeus ––“Luis Garicano, el vicepresident del grup liberal europeu, defensarà les demandes valencianes”, ha assegurat–– i un compromís ferm de “no apujar els impostos”. “Cal donar un baló d’oxigen a les famílies i donar suport a les empreses i els autònoms per tal de no criminalitzar la col·laboració publicoprivada i per reclamar a Sánchez el nou finançament autonòmic”.
“No ha fet ni una sola proposta”, li ha replicat Ximo Puig, que no obstant això li ha agraït el “comportament personal” durant la pandèmia. “Pose’s d’acord amb la senyora Bonig i ens hi entendrem”, li ha respost al seu torn Cantó, “vostè està més centrat que el sanchisme”. En aquell moment, Puig s’ha acomiadat d’ell amb un formalisme ––“gràcies per les seues aportacions”–– que deixa en l’aire la possibilitat d’un acord pressupostari difícil però no impossible. O això, si més no, creu Puig.