El “procés invisible” de Madrid. El president valencià, Ximo Puig, ha qualificat així els “beneficis fiscals” de la comunitat presidida per Isabel Díaz Ayuso, que la setmana passada anunciava una nova rebaixa de l’IRPF, de mig punt, per al conjunt de la població. Puig ha llançat aquest missatge, amb un èmfasi especial, en el marc del debat de política general celebrat aquest dilluns a les Corts valencianes. A la sessió parlamentària més solemne de cada any.
El cap del Consell, en un discurs marcat pels efectes de la pandèmia, no ha volgut deixar passar l’ocasió de censurar novament el “dúmping” que, al seu parer, practica l’autonomia madrilenya. Fins i tot ha exposat el seu malestar en alguna conferència de presidents. En aquest cas, però, també ha proposat que el País Valencià lidere un “nou eix polític” que represente “l’Espanya real, plural, diversa, que té múltiples identitats, respecta les diferències i diu ‘bon dia’, ‘bos dias’, ‘buenos días’ o “egun on’”.
En efecte, no és la primera vegada que Puig lamenta obertament els “desequilibris” que genera la posició de privilegi de Madrid. Ja va fer-ho el gener d’enguany, precisament, en el transcurs d’un esmorzar informatiu celebrat a la capital de l’Estat. Ara, però, Puig va més enllà i planteja una “actualització” de l’“arquitectura institucional” que no passe per la “recentralització”. I per argumentar-ho, ha detallat algunes dades d’un informe recent de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE).
El document subratlla que l’anomenat “efecte capitalitat” és un generador de “diferències i desigualtats” pel qual Madrid ha esdevingut “una gran aspiradora que absorbeix recursos, població, funcionaris estatals i xarxes d’influència en detriment de la igualtat entre territoris”. En concret, l’informe assenyala que el 29% dels treballadors públics estatals estan concentrats a Madrid, raó per la qual, segons l’IVIE, la capital de l’Estat acull 95.000 més ocupats públics dels que li correspondrien. “Això implica un plus poblacional i d’oferta laboral de l’M-50 endins”, ha apuntat Puig. A més, nou de cada deu contractes estatals es gestionen des de Madrid i prop del 60% de les adjudicacions es fan a empreses que hi tenen la seu. “Això implica una pèrdua de treball, de benestar i de prosperitat de l’M-50 enfora”, ha asseverat el cap del Consell. Producte de tot plegat, “Madrid pot permetre’s deixar d’ingressar 4.100 milions anuals amb “rebaixes fiscals que són fruit del seu dopatge per l’efecte capitalitat”, cosa que afavoreix l’“emigració fiscal de persones i d’empreses cap a dins de l’M-50”.
Puig s’ha preguntat en veu alta si tot això és “just, sostenible i racional” i a continuació ha urgit a desenvolupar una “reforma territorial profunda”. No estem contra ningú, però tampoc no estem disposats a resignar-nos”. “Només si posem fi als greuges i les asimetries entre ciutadans evitarem una recuperació a diferents velocitats”, ha assenyalat. “No es tracta d’un debat identitari, sinó de drets, igualtat d’oportunitats i benestar”, ha emfasitzat, “és el moment de l’equitat i d’aprofundir en la cogovernança”.
En aquest sentit, Puig ha refusat “independentismes, unilateralismes totalitzadors i centralització” i emergir com “una de les veus més conciliadores de l’Espanya plural”.
El finançament, clau de volta
El president de la Generalitat Valenciana també ha recordat la “injustícia” d’un sistema de finançament caducat des de l’any 2014 que “converteix els valencians i les valencianes en ciutadans de segona”. “Els valencians tenim dret a disposar dels mateixos recursos per habitant que la resta d’espanyols per gestionar les mateixes competències”, cosa que implicaria rebre 1.336 milions d’euros més anuals. “Sempre defensaré un finançament just, independentment de qui governe”, ha enunciat Puig, que s’ha felicitat pel repartiment del fons estatal de 16.000 milions per tal de compensar els efectes de la pandèmia.
“Les negociacions entre el Govern i les comunitats han concedit més importància al pes poblacional de cada territori, l’assignació per fi ha atès les insuficiències financeres de la Comunitat Valenciana”, ha destacat Ximo Puig. “Malgrat tot, la reforma del sistema de finançament continua sent inajornable, perquè davant la crisi que obre la pandèmia tots no partim en les mateixes condicions per a abordar la recuperació”. Aquest debat, diu, “tan sols pot tractar-se amb la contundència de les dades”.