Torra i el desllorigador incontrolable del Suprem

La legislatura fa temps que és morta. La Covid ha empès els polítics de Govern a fer un darrer esforç per aprofitar l'últim fil de vida per gestionar la pandèmia. No obstant això, des de l'anunci de Quim Torra el passat mes de gener, a ningú no se li escapa la imperiosa necessitat d'unes eleccions que dibuixin un nou -tot i que pot ser que no gaire diferent- escenari al Parlament. El pas del president pel Suprem aquest dijous, podria engegar el compte enrere definitiu.

El detonador de la mort prematura, tot i que l'executiu ja va néixer tocat, ha estat la causa oberta contra el president Quim Torra per haver mantingut una pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics a la façana del Palau de la Generalitat durant la campanya electoral i desobeint els designis de la Junta Electoral Central. Malgrat que la pancarta acabaria essent retirada pocs dies després del termini que marcava l'òrgan regulador de les eleccions, al desembre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va considerar que era motiu suficient per inhabilitar el màxim mandatari català. La ratificaria al gener una Junta Electoral Central dividida -sis dels tretze membres hi van votar en contra. L'òrgan manava també que Torra perdés la seva condició de diputat.

Davant aquests fets, el president català va optar per respondre des de dos àmbits diferents. En l'àmbit jurídic, va presentar un darrer recurs davant el Tribunal Suprem que prendrà la decisió definitiva en la vista d'aquest dijous dia disset de setembre. En l'àmbit polític, Torra va reivindicar que calia que se li mantingués l'acta de diputat. Va topar, però, amb el criteri dels lletrats del Parlament -i en última instància del president del Parlament Roger Torrent, que va optar per escoltar-se'ls.

Perdia, doncs, l'acta de diputat. Torra se sentí ultratjat per part dels seus socis de Govern, ERC, i optà per estripar la baralla. En roda de premsa feia saber que la legislatura estava acabada i que, un cop aprovats els pressupostos, convocaria eleccions. Els tempos, però, no han seguit el camí previst. Els comptes van ser aprovats en plena pandèmia i, segons el relat oficial, les eleccions es van ajornar sine die per centrar esforços a combatre l'impacte de la Covid-19.

La legislatura, amb dos socis de govern confrontats públicament, entrava en un punt mort. La vista del Suprem, que va passar de juliol a setembre, era, però, la data límit inexpugnable. Com ja comença a ser costum, la justícia espanyola marca els tempos de la política catalana.

Els mesos d'espera, han estat mesos, també, d'especulacions. Sobretot, per saber si Torra optaria per convocar les eleccions abans de ser inhabilitat -qualsevol decisió de l'alt tribunal espanyol que no anés en aquest sentit seria una sorpresa per a tothom- o deixaria que, un cop fora de joc, els tràmits parlamentaris marquessin les futures eleccions. A més, les darreres setmanes, ha aparegut, a proposta de la CUP, la possibilitat que Torra s'aculli a la via Venturós. És a dir, que tal com va fer l'alcaldessa de Berga, deixi el seu càrrec "legalment", però que de facto continuï actuant com a president fins que arribi el moment de les urnes. Fonts properes al president, però, asseguren que de cap manera accedirà a aquesta opció.

A ningú se li escapa que, en tot plegat, han tingut un pes destacat les estratègies i els tempos partidistes. ERC favorita a les enquestes, ha cercat que les eleccions fossin com més aviat millor i s'ha afartat de demanar una data acordada. Mentre, l'espai Junts per Catalunya, en plena reorganització interna -ruptura amb el PDeCAT inclosa-, necessita temps per bastir una aposta competitiva que li permeti ser de nou la primera força independentista al Parlament. Torra té la paella per mànec i ha optat per ser imprevisible, també per als seus socis.

Amb aquest context, decideixi el que decideixi el Suprem, començaran a passar coses que seran clau per al futur immediat de la política nostrada. Els interrogants a desvetllar no són pocs. Val a dir, que, malgrat que la vista sigui aquest dijous, la sentència definitiva es podria arribar a demorar encara un parell de setmanes o fer-se pública el mateix dia.

Escenaris

Els partits independentistes s'han reunit els darrers dies per conversar sobre què fer un cop es ratifiqui, si es que es ratifica, la inhabilitació de Torra com a president. Segons la llei de la presidència de la Generalitat i del Govern, el vicepresident Pere Aragonès (ERC) agafaria les funcions de president, tot i que no se li permetria "exercir les atribucions del càrrec relatives al plantejament d'una qüestió de confiança, a la designació i el cessament dels consellers o a la dissolució anticipada de la legislatura". El final de la legislatura, doncs, estaria en mans de la presidència del Parlament que ocupa Roger Torrent que hauria d'iniciar el procediment "per a elegir un nou president o presidenta de la Generalitat".

El més probable, però és que no hi hagi cap candidat amb capacitat d'obtenir una majoria suficient per ser investit com a president. A hores d'ara, el que sembla més factible és que l'independentisme no intentarà que s'investeixi cap nou candidat. I que, la resta de partits, en cas d'intentar-ho, no reunirà els vots suficients.

De nou, la llei de Presidència diu que durant els deu dies següents al cessament de Torra, "el president o presidenta del Parlament, un cop consultats els representants dels partits i grups polítics amb representació parlamentària, ha de proposar al Ple un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat". Si algú presentés un candidat i no tingués els vots suficients, els partits tindrien dos mesos de marge per trobar un nou candidat a investir. Un cop transcorreguts, si cap candidat ha estat escollit,"la legislatura resta dissolta automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions convoca de manera immediata eleccions, que han de tenir lloc cinquanta-quatre dies després de la convocatòria". Fonts de les formacions unionistes no descarten activar aquest escenari, presentant ells un candidat, que els permetria tenir major control dels tempos. En aquest cas, hi podria haver eleccions durant el primer trimestre de 2021. Fonts del Parlament expliquen a EL TEMPS que a hores d'ara els lletrats estudien si perquè una candidatura fos acceptada hauria de reunir un mínim d'avals o no, en referència a la possibilitat que partits com PP, C's, Catalunya en Comú o PSC ho volguessin intentar.

Hi ha una possibilitat, però que mena a terrenys desconeguts: que cap partit postuli un candidat a la presidència, fet que no està recollit a la llei de presidència. Diverses fonts parlamentàries, afirmen que, seguint un informe redactat pels lletrats el 2018 arran de la no investidura de Carles Puigdemont, Roger Torrent, passats els deu dies de la ronda de contactes, hauria de fer saber que no hi ha cap candidat que es postuli i engegar el període de dos mesos per cercar-lo. Acabats els dos mesos, de nou hi hauria una convocatòria d'eleccions cinquanta-quatre dies després.