La dreta representada a l’Ajuntament de Palma -PP, Vox i Ciutadans –ha aixecat les banderes de guerra política contra la majoria consistorial d’esquerra –PSOE, Unides Podem i Més per Mallorca– per haver decidit perllongar la cessió durant tres anys més de la cadira d’Antonio Maceo al Govern de Cuba. «Indigne», «irresponsable» i «rebutjable»: així han titllat la decisió del govern progressista.
La cadira. Es tracta d’una senzilla cadira tallada en el tronc d’una palmera que té un valor simbòlic enorme per als cubans. No debades és la que sempre portava amb ell el general José Antonio de la Caridad Maceoy Grajales (1845 - 1896), més conegut per Antonio Maceo i, coetàniament, com el Titán de Bronce. La usava per seure a la tenda de campanya on descansava. Maceo era molt respectat i admirat per tots els seus homes i per la seva valentia i habilitat estratègica com a militar adquirí una gran fama nacional i internacional. Segons la premsa del moment, si no hagués estat mestís segur que hauria estat nomenat comandant general -i no el segon de la jerarquia, com era- de la rebel·lió independentista contra Espanya que s’inicià el febrer de 1895.
L’exèrcit espanyol el matà de diversos trets en un acte bèl·lic el 7 de desembre de 1896, mentre el general mallorquí Valerià Weyler era capità general de Cuba, càrrec pel que havia estat designat per part del Govern espanyol el febrer d’aquell any. La desaparició del líder militar independentista es va viure a les Illes, sobretot a Palma, com una gran victòria del militar paisà. I ell també així ho va creure. De fet, ordenà que li portessin la cadira amb la que sempre viatjava i que tenia les inicials del seu propietari gravades. Quan fou destituït del càrrec, l’octubre de 1897, portà amb ell cap a Palma la famosa cadira, com a botí de guerra. No tenia cap valor material, per suposat, però per als independentistes era un preuat símbol de la seva lluita, que Weyler els arrabassava.
El militar illenc fixà la seva residència a Madrid, si bé mantingué la propietat mallorquina de Son Roca, a les rodalies de Palma, on hi diposità la cadira. Després de la seva mort, el 1930, el símbol es va oblidar. No fou fins anys després que els seus descendents cediren a l’Ajuntament de Palma la cadira perquè fos vista pels ciutadans.
La pròrroga de la cessió. Ara, 124 anys després de la mort del general independentista cubà, la seva preuada cadira segueix provocant la reacció hiperbòlica de la dreta local. Quan el seu propietari va morir les dretes d’aleshores ho celebraren –a Palma i a totes les ciutats més important de l’Estat– com un gran triomf -s’organitzaren festes, fins i tot - que augurava, deien, la victòria espanyola davant dels independentistes -res més lluny de la realitat, com és sabut – i ara, un segle quasi i quart després, els seus descendents ideològics troben del tot insuportable que la famosa cadira pugui quedar més temps a Cuba.
La cessió es va fer fa dos anys. L’Ajuntament de Palma, d’acord amb el Govern, va cedir la cadira al Museu de L’Havana en ocasió de la visita que Pedro Sánchez lliurà a l’illa caribenya, el mes de desembre de 2018. El president espanyol fou qui se l’emportà cap allà, acompanyat d’una delegació balear. En principi la cessió era per ser exposada durant dos anys al dit museu. Ara bé, tal i com explicà aleshores a aquest setmanari qui era regidor de Cultura, Llorenç Carrió -de Més per Mallorca-, «podrà haver-hi una pròrroga perquè es facin més mostres» a d’altres ciutats de l’illa. Això sí, deixà clar que «la titularitat continua essent nostra» i que «únicament estam davant d’una cessió temporal».
Tot i que la pròrroga de la cessió està -com es veu – dins d’allò previst, en el moment en que l’actual govern municipal -amb Antoni Noguera, el líder del partit sobiranista citat, com a nou responsable de Cultura – ha fet públic que en efecte es perllongarà la cessió durant altres tres anys, la dreta local ha entrat en flamígera indignació.
El portaveu de Vox, l’ex general Fulgencio Coll, assegurà que «és indigne (per part del govern municipal) traficar amb la cadira de Maceo. La família del general Weyler la cedí a la ciutat i s’ha de garantir el seu retorn». També des de Ciutadans la seva portaveu municipal, Eva Pomar, prengué posició contrària a la pròrroga: «està utilitzant (el govern consistorial) d’una manera irresponsable el patrimoni de la ciutat. Demanarem responsabilitats. No faran res per recuperar aquesta peça. La devolució no està garantida». I la representant del PP, Mercedes Celeste, igualment criticà l’ampliació de la cessió, que considerà del tot «rebutjable», perquè, al seu parer, «ha de quedar ben clar que si algú vol veure la cadira de Maceo ha de ser a Palma, qui vulgui veure-la que vingui aquí».
Un besnét del general que portà el botí a Mallorca, Fernando Weyler y Sarmiento, afirmà al diari local Última Hora,en declaracions fetes des de Canàries, on resideix, que si bé «és lamentable que Cuba sigui una dictadura» la família «des de sempre» ha estat d’acord amb la cessió: «consideram que és una peça cubana i que el seu lloc és estar en mans del Govern de Cuba».