Més per Mallorca demana que es revisi la Transició, el procés que portà Espanya des de la dictadura de Francisco Franco al sistema constitucional de 1978. En concret els sobiranistes mallorquins reclamen que tota la cobertura legal que existeix per protegir el franquisme es revisi. La postura de la formació al respecte l’ha verbalitzada el seu portaveu parlamentari, Miquel Ensenyat, en relació a la polèmica provocada per les cartes de suport dels expresidents del Govern espanyols a l’ex ministre d’Interior durant la Transició i en el primer constitucional , Rodolfo Martín Villa.
Com és conegut, aquest antic ministre, responsable de l’ordre públic i per tant de les accions de les forces de seguretat, està sent investigat per una jutgessa argentina per possibles delictes de lesa humanitat. Es tracta d’una instrucció polèmica que a pesar de totes les dificultats –moltíssimes– segueix en curs. Des d’Espanya s’ha boicotejada tot el que s’ha pogut, que no és poc. Cal recordar que segueix vigent la Llei d’Amnistia, aprovada l’octubre de 1977. Segons aquesta norma no es pot perseguir legalment els actes potencialment il·legals relacionats amb la política anteriors a la data d’aprovació. En el seu moment es va vendre públicament com una mena de “reconciliació entre les dues Espanyes”, segons la va batejar la premsa d’aleshores, però en realitat amagava i amaga la impossibilitat de perseguir els crims de la dictadura i dels seus responsables.
Més per Mallorca. El citat portaveu de Més per Mallorca al Parlament, Miquel Ensenyat, ha censurat el suport dels expresidents espanyols a l'exministre Rodolfo Martín Villa. L’ex responsable de l’ordre públic espanyol està sent investigat per possibles tretze delictes d'homicidi agreujat en un context de crims de lesa humanitat. El portaveu sobiranista illenc s’ha mostrat crític en extrem cap a les cartes que els expresidents espanyols Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy han fet arribar a la jutgessa que investiga el cas a l'Argentina.
Cal dir que Ensenyat és el president de la Comissió Parlamentària de Drets Humans de les Illes, cosa que dona encara més rellevància a la seva presa de posició pública al respecte de l’afer citat. Segons diu el representant de la formació sobiranista, «la connivència amb la qual actuen quatre expresidents espanyols només demostra la vigència del pacte de silenci de la transició i que ha permès mantenir impune al franquisme». Es refereix, així, al pacte implícit de no tan sols no perseguir legalment els crims franquistes –que estan emparats, si més no a Espanya, per la citada llei de 1977 – sinó, també, de no parlar-ne, de l’expressa voluntat política de no assenyalar públicament els qui foren els criminals. Així, Ensenyat ha lamentat la que al seu parer és una deriva perillosa dels expresidents espanyols a qui ha acusat d'«allunyar-se de la realitat» i donar l'esquena de la democràcia. El portaveu de la coalició sobiranista ha relacionat la postura actual dels antics caps del Govern espanyol amb la que ja manifestaren de suport a Joan Carles de Borbó: «fa unes setmanes aquests expresidents mostraven públicament el seu suport al rei emèrit i ara tornen a reunir-se per donar suport a un exministre a qui la justícia posa en dubte. Sembla que s'han aficionat a tenir amics amb problemes judicials».
La conclusió que n’extreu de tot plegat Ensenyat és que cal revisar la Transició, rellegir-la i a través d’aquest procés extreure’n no només lliçons per la història sinó també per a la política actual. Per al portaveu de Més per Mallorca l’afer de Martín Villa en un jutjat argentí “és una evidència més que cal fer una relectura de la mal anomenada transició, ni va ser exemplar ni molt manco transició, va ser una restauració. Aquest debat, però, ens ha de dur a debatre quin model d'Estat volem. I aquí, precisament, des de Més tenim molt a dir.”