Tan sols uns mesos després de la publicació d'un deliciós EP amb els mags de la delicadesa pop Renaldo & Clara, Xavier Baró lliura un llarga durada, I una fada ho transmuta tot, que sembla prenyat pel mateix esperit eteri i vaporós, amb un punt d'irrealitat i onirisme que no renuncia al llibre d'estil, a la destil·lació d'un pop-folk detallista i vellutat que, malgrat emprar elements reconeixedors, gaudeix del seu segell particular.
Per aconseguir aquella textura malenconiosa i amb un punt de distinció juguen la veu singular de Baró i l'ambientació i el to general de les cançons, pastades amb un delicat trio de cordes i les cullerades farinoses i consistents de Víctor Ayuso (Renaldo & Clara), l'orgue de Víctor Verdú i les percussions d'Heura Gaya. Hi ha això i el rent que ho apuja tot dels textos de Baró, amb alguns talls que semblen poemes aliens musicats, com ara "Posa un bes als meus llavis", una cançó preciosa, amb costures de clàssic, que parla de somiar "amb l'amor que arriba sense fer-te mal".
Aquest tema, el que obri el disc, "Vora un dolmen", la suggeridora "Per les aigües de Dublín", amb pinzellades en el text de romanticisme vuitcentista ("solcant les negres aigües de Dublín"), i l'efervescent (en comparança) pop acústic de "Botes catalanes" (tancada amb un vers significatiu: "seguint camins d'amor i tristesa"), són la impecable carta de presentació.
"Desbordant" aporta un to una mica més fosc, també en la lletra. Inflexió enriquidora corregida amb el preciosisme de "Les flors de l'estany", lírica i amb un bonic treball de cordes. Tal desplegament provoca que, almenys en les primeres aproximacions, temes com "Rosa dels vents", o la incursió en el poema del clàssic Joan Timoneda "So qui so" (visitat abans per Raimon o Paco Muñoz), sàpiguen a relativament poc.
"Cançó índia de mitjanit", les flaires celtes de "Lligat al timó" i la citada "Resplendeix la flor inversa" i el seu orgue eclesial, apugen de nou la intensitat d'un disc inspirat, fet amb sensibilitat i amb la solvència de l'ofici acumulat. Música sorgida d'un bosc, el de Baró, profund i frondós.
I una fada ho transmuta tot
Xavier Baró
Satélite K, 2016
Pop-folk
Música des del bosc profund de Xavier Baró
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.