Republicans i pugdemontistes es disputarien la victòria a les properes eleccions al Parlament català, amb un lleuger avantatge per part dels d'Oriol Junqueras. Així ho estimen les dades de la segona onada del baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió publicada aquest divendres al matí. Les estimacions assenyalen que ERC seria primera força amb el 22,1% dels vots i entre 33 i 34 diputats, mentre que Junts per Catalunya obtindria el 20,9% dels sufragis i entre 32 i 33 representants electes.
Aquestes dades confirmen el que ja fa temps que assenyalen les enquestes: unes noves eleccions al parlament català difícilment definiran una hegemonia clara al si de l'independentisme que desequilibri les relacions i ajudi a clarificar estratègies. Els resultats, a més, assenyalen que Junts per Catalunya hauria retallat terreny a ERC, que fa uns mesos es veia més favorita que no pas ara.
Tanmateix, aquestes dades cal agafar-les amb pinces, doncs van ser preses en enquestes realitzades entre el 25 de juny i el 21 de juliol. Durant aquest període de temps l'espai postconvergent ha patit un continu procés de mutacions. Cal veure, doncs, com reacciona el seu electorat a la decisió de Puigdemont de tirar pel dret i crear un partit amb el nom de Junts per Catalunya, deixant en segon terme les negociacions amb el PDeCAT, que amenaça en presentar-se en solitari a les properes eleccions si no hi ha acord. Una hipotètica competència entre Junts per Catalunya i el PDeCAT (en una eventual aliança amb el Partit Nacionalista Català) podria dibuixar un escenari completament nou.
Amb les dades actuals, però, el partits independentistes de Govern es veurien pràcticament obligats a sumar de nou i a cercar el vot de la CUP -que obtindria sis o set representants- o de Catalunya en Comú -nou o deu- per arribar als 68 escons necessaris per completar una investidura. Cap de les sumes alternatives, ni la unionista, ni un teòric tripartit d'esquerres -que ERC ja ha rebutjat- s'acostaria a aquesta xifra.
Això es deu, especialment a la caiguda de Ciutadans, que aniria fins al 19 escons i a que el PSC no creixeria prou, tot i sumar-ne 24. Pel que fa a la resta de partits, el PP passaria dels quatre als sis o set diputats i Vox podria entrar amb tres o quatre electes, el que suposaria la primera irrupció de l'extrema dreta al parlament català.
Cal recordar que les properes eleccions podrien convocar-se abans de la segona quinzena de setembre, quan el Tribunal Suprem espanyol té previst fallar sobre la inhabilitació de Quim Torra. Aquest, a més, ja va anunciar a principis d'any la seva voluntat de convocar eleccions per les desavinences entre els socis de Govern. Uns socis que, de nou, sembla que estaran condemnats a entendre's. Com a mínim, si aquest cop es compleixen les enquestes.