"El decreixement turístic passa per la diversificació de l'economia"

-En les seues prediccions turístiques, havia imaginat mai un escenari com l'actual?
No, ningú no imaginava la distopia en la qual ens trobem. És cert que especialment des dels moviments medioambientalistes es parlava de la necessitat de canviar el model actual d'hipermobilitat per fer front a l'emergència climàtica. Però el que ningú no esperava era que esclatara una pandèmia com aquesta, que ens obliga a unes pautes de mobilitat completament diferents. Ara, vist amb retrospectiva, fa la sensació que totes aquestes veus eren un avís. La situació és força paradoxal, perquè d'una banda el turisme és el sector més afectat en aquesta fase, però alhora és un sector que alimenta l'intercanvi i la mobilitat i, per tant, és el caldo de cultiu per a nous contagis.

La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest la vulnerabilitat del sistema turístic, en especial en territoris altament turistificats que depenen del mercat internacional. Hi ha hagut una caiguda en el nombre de viatgers molt intensa i alhora sobtada. El turisme ja no tornarà a ser com era?
De moment s'estan produint unes restriccions que són el resultat d'una crisi sanitària global. És difícil preveure cap on aniran les coses, però el que és segur és que hi haurà canvis significatius en el mitjà i llarg termini. El 2008, després de la crisi financera, van sortir beneficiat l'anomenat capitalisme de plataforma, és a dir, companyies com Uber, AirBnb. Després d'aquesta crisi hi haurà altres empreses que n'eixiran reforçades. Hi haurà altres concentracions de capital que dibuixaran un nou futur per al sector turístic.
Siga com siga, el que la pandèmia ha evidenciat és que el de la mobilitat és una indústria altament vulnerable i fràgil. El turisme ajuda a trencar estereotipus, fomenta l'intercanvi cultural, genera lloc de treball... però també genera problemes d'overturisme, d'apropiació de l'espai públic o de precarització de les condicions laborals que no s'haurien de menystenir. Per això, posem tant d'èmfasi en la necessitat que les economies regionals estiguen diversificades, perquè la superespecialització té efectes adversos i genera vulnerabilitats.

Però considera que a casa nostra es donen les condicions perquè el sector i l'administració fagen autocrítica o més aviat assistirem a una fugida cap endavant?
Hi ha molts interessos en joc. En el curt termini supose que s'imposarà la concentració de capital, la generació de beneficis ràpids i la recuperació, com abans millor, del terreny perdut. Tot i que semble que no té res a veure, l'exemple del plàstic és paradigmàtic: havíem avançat molt en conscienciar a la gent sobre la necessitat de restringir l'ús del plàstic; però ara amb la pandèmia i les urgències que ens genera hem tornat a fer-ne un ús desbocat. Estem repetint les errades que ja sabíem. Em temo que s'imposarà una visió curtterminista, més que no una visió a llarg termini.

És força pessimista...
Potser ho soc en excés, però el que la història ens demostra és que, des que hem entrat en l'època neoliberal totes les crisis que hem afrontat han tingut com a conseqüències més concentració de capital i un augment de les desigualtats socials. Em temo que ara podria tornar a passar el mateix.

Els qui es dediquen a l'estratègia turística ja parlen de pensar en l'etapa post-covid. Parlen de plans de rellançament, arribar a nous segments de mercat, aguditzar la investigació de mercat per identificar-los... I el govern espanyol està molt preocupat pel fet que alguns països desaconsellen viatjar a algunes autonomies. La impressió, efectivament, és que tot tornarà a ser com abans...
El període de vaques grosses era un bon moment per al qüestionament de l'estat de les coses. Però ara estem en una situació diferent, on s'imposen les urgències. Açò que està passant no és un decreixement turístic, sinó una desacceleració forçada. No hem de confondre una cosa amb l'altra. Els qui proposàvem revisar el model actual no reclamàvem que passara el que està passant ara.

Però pot existir un turisme sostenible?
Com ja he dit en algun moment, el turisme sostenible és un oxímoron. El turisme, per se, mai no serà sostenible. El que s'ha de fer és avançar cap a models que maximitzen els efectes positius i minimitzen els negatius.  La sostenibilitat és una paraula buida que alguns han utilitzat per donar una imatge que no es correspon amb la realitat.

I què caldria entendre per decreixement turístic?
El decreixement turístic és un canvi de paradigma que passa per la diversificació de l'economia. Això no passa pel que està passant ara, quan moltes empreses de la nit al dia han vist com s'afonava el seu model de negoci. No, el que es proposa des de l'ecologia política sobre el decreixement turístic és una substitució i diversificació progressiva del teixit econòmic. Per entendre'ns: que en aquell carrer on ara hi ha quatre tendes de souvenirs, tres siguen substituïdes, a poc a poc per altres tipus de comerços. El que ara hem tingut un xoc, no un decreixement.

En l'anterior crisi, la de 2008, el turisme va funcionar com a taula de salvació de l'economia. Ara, però, no podem recórrer a aquesta font d'ingressos. Quines perspectives augura per a l'economia?
El que aquesta crisi està posant en evidència és que els models de monocultiu són perjudicials per a l'economia perquè genera greus desequilibris en períodes de crisi. Hem d'aspirar a una economia diversificada.
Dit això, cal posar a sobre de la taula la dignificació de les condicions laborals. Cal establir sistemes que garantisquen les necessitats bàsiques de la societat i unes condicions laborals dignes.

L'any passat vostè va publicar Ciudad de vacaciones. Conflictos urbanos en espacios turísticos. Vostè viu a Barcelona i és antropòleg. Com està vivint l'experiència de moure's i viure a Barcelona sense turisme?
Hi ha una reapropiació dels espais que estaven orientats cap al consum turístic. Això ha generat nous usos, alguns que coneixíem en el passat i altres que són nous. És molt interessant veure el procés i ens hem de fixar en ell per quan vulguem proposar nous models de ciutats. Hem de fixar-nos en com estem vivint a la ciutat ara que s'ha buidat de turistes i residents temporals, s'ha omplit de resident.

El turisme de proximitat pot ser una alternativa al turisme internacional?
Sense cap dubte. Però el problema és que s'obren nous escenaris de disputa. Què passa si totes les persones que vivim a la zona metropolitana marxem a la Costa Brava, les Terres de l'Ebre o el Priorat? Si aquests territoris no estan preparats generarem un impacte important en aquests territoris. No podem caure en l'error de promocionar l'atractiu en lloc de planificar i governar productes i serveis turístics. El que no pot ser és, com passa ara, que en moltes ocasions, les administracions primer pensen en la promoció i després en la planificació i gestió, perquè això genera problemes i, en última instància, provoca una especialització les conseqüències de la qual ja són conegudes. Altrament estarem posant les bases del desequilibri, com ja passa en altres zones turistificades.