La detenció i investigació de Joan Gual de Torrella, president de l’Autoritat Portuària de Balears (APB), per suposades actuacions il·legals relacionades amb la corrupció, ha sorprès només relativament, a Palma. L’APB porta molt anys en el centre de tot tipus de sospites d’aquesta mena.
El sector nàutic esportiu i recreatiu té un volum econòmic a Balears superior als 600 milions d’euros anuals, ha generat la creació d’unes 275 empreses i ocupa al voltant del 3.000 treballadors -sempre en dades anteriors a la Covid, per descomptat-, amb una taxa de creixement que estava entorn del 2,5% cada any. Es tracta d’una activitat a l’alça, a les Illes. En aquest moments existeixen uns 27.000 amarraments en els de ports esportius de Balears. Però existeix una llista d’espera de prop de 5.000 peticions. Segons les dades de Ports de les Illes, el 65% de les place existents estan gestionades per entitats privades -per concessió de l’administració– i el 35% restant és de gestió pública directa.
Segons el Pla General de Ports Esportius que ha redactat el Govern -i que es presentava el juny passat a exposició pública– la tendència dels pròxims 15 anys serà de contenció del nombre de ports esportius, no es permetran ampliacions i per fer front a la creixent demanda d’amarrament es preveu la multipropietat. Dit d’una altra manera: disposar d’un amarrament a les Illes és un luxe. Segons el GOB, si bé és cert que no s’ampliarà el nombre d’amarrament, ni els de ports, el que sí creixerà serà la capacitat d’acollir eslores més grans, per «afavorir el creixement d’un sector nàutic ja hipertrofiat». Així mateix, aquestes veus crítiques alerten que els ports de les Illes veuran «intensificat els usos que s’hi poden realitzar i s’ampliaran al màxim els rendiments no només logístic i de gestió portuària sinó també comercials i lúdics sense atendre a la situació de massificació de les aigües portuàries que es produeix en cada temporada d’estiu ni al procés de gentrificació que també pateix la mar a les Illes», és a dir: la substitució progressiva de les embarcacions tradicionals per les de luxe de visitants, com els iots,els enormes catamarans...
Corrupció. Un bé d’ús de luxe com són els amarraments de vaixells a ports esportius, inevitablement pot atreure comportaments no del tot correctes i, de tant en tant, d’altres que són directament i absolutament corruptes. De sempre han corregut rumors de tota mena, a cada localitat on hi ha un port esportiu. En general és un tema, però, del que no se’n vol parlar en públic.Tot i així, les polèmiques sordes, sempre en veu baixa, sobre concessions «estranyes» d’amarraments circulen des de anys infinits. Un jutge que investigava un dels pocs casos que ha arribat als tribunals va escriure en un auto que existia «corrupció sistèmica» (en les concessions),segons recollia eldiario.es el passat dissabte.
Ara fa deu anys va causar un profund impacte mediàtic i social una causa judicial contra l’Autoritat Portuària de Balears oberta per, justament, l’existència de tracte de favor a una empresa de gestió d’amarraments a Maó i Vila d’Eivissa, propietari de l’expresident de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), Gerardo Díaz Ferrán. Entre els investigats hi hagué dos expresidents de l’APB, Francesc Triay, del PSIB-PSOE, i Joan Verger, del PP. Després d’una dècada d’investigació judicial, estranyament el cas es desinflà i acabaren condemnats l’any només tres persones (el citat Díaz i dos més)i tan sols a penes de multa.
Ara fa dos anys, de bell de nou la Guàrdia Civil rebé unes denúncies, del tot versemblants, sobre comportaments abusius de la cúpula actual de l’Autoritat Portuària. Segons la premsa local, les investigacions actuals -sota secret del sumari – fan referència a les concessions d’amarraments pretesament irregulars, possibles favors entrecreuats -il·legals - entre empreses i el president de l’APB, Joan Gual de Torrella... Els agents es trobaren durant mesos amb un mur de silenci a totes les empreses del sector nàutic a les que demanaren informació. Però a poc a poc obriren vies per les que anà fluint alguna dada que apuntava a pràctiques il·legals de tota la cúpula de l’APB. En concert, es tractaria d'adjudicacions d’amarraments de forma irregular a Mallorca, Menorca i Eivissa i possible manipulació de contractes de concessió, entre d’altres actuacions que podrien ser objecte d’interès penal.
Fa mesos que el Jutjat d’Instrucció número 3 de Palma assumí les investigacions, però no ha existit cap filtració i res s’ha sabut fins que ha esclatat el cas, amb les detencions de divendres passat i l’escorcoll de les dependències de l’APB. El cinc detinguts -i ulteriorment alliberats amb càrrecs – són el president de l’Autoritat Portuària, Joan Gual de Torrella; el vicepresident, Miguel Puigserver; el director, Juan Carlos Plaza; i dos cap d’àrea de la mateix entitat: José Fernando Berenguer i Armando Parada.
El president de l’APB és nomenat pel Govern. En concret per la presidència. D’ençà el 14 d’agost de 2015 ho és Joan Gual de Torrella per exprés desig de la presidenta Francina Armengol. Des de Podem es va intentar rebentar el seu nomenament, però els morats no assoliren l’objectiu. Alberto Jarabo, aleshores màxim dirigent de Podem a les Illes, qualificà Gual de Torrrella com un exemple «de la casta oligàrquica». Armengol, per la seva banda, en un intent d’esvair les reticències pel nomenament, va dir que «Gual de Torrella dona prestigi i excel·lència» no només a l’Autoritat Portuària sinó «al Govern».
Joan Gual de Torrella va néixer a Palma el 1956. Fill d’una coneguda família benestant , ha fet carrera en el món empresarial. El 1979 va fundar una empresa de càtering, Menú, que va tenir un gran èxit. A més, també gestionà la impressionant possessió i luxosa casa de Sa Font Seca (Bunyola), del segle XVII, propietat de la seva família, on s’hi fan tot tipus d’esdeveniments com noces, reunions, sopars de gala...
La carrera empresarial portà Gual de Torrella a la presidència de la Cambra de Comerç de Mallorca el 2006, càrrec que ocupà fins el 2013. A més, també fou president d’una associació de comerciants d’una zona de Palma, del Joves Empresaris de Balears i de la Federació Espanyola de Joves Empresaris, membre directiu de la CAEB (Confederació d’Associacions Empresarials de Balears, la gran patronal illenca), va ser membre de la directiva de l’Associació Europea de Joves Empresaris, vocal del Foment del Turisme de Mallorca, comissionat de les Illes a l’Euroregió Pirineu-Mediterrani, vocal del consell territorial d’ENDESA a Balears, vocal de la Fundació Universitat-Empresa, membre del Consell Econòmic i Social i també fa part del Cercle d’Economia de Mallorca.
Sempre se’l tingué per un típic representant de la classe social benestant, sense cap connexió amb l’esquerra política. Per això va sorprendre tant que Armengol el designés el 2015 president de l’Autoritat Portuària. Lloc del que no el vol apartar ara a pesar d'haver estat detingut i d'estar sota investigació judicial, basant-se en la «presumpció d’innocència», segons ha justificat el Govern. Al front de l’APB Gual de Torrella cobra 93.000 euros anuals.