Després de més de mil dies de presó per als líders polítics de l'1 d'octubre, la seva sortida en tercer grau ha provocat gran revolada mediàtica. La seva presència als mitjans va ser intensa durant el primer cap de permís penitenciari i va permetre diagnosticar la seva situació personal i la seva dimensió política. Fins ara s'han escrit moltes línies sobre les dificultats d'organitzar l'independentisme amb bona part dels dirigents a la presó i a l'exili.
Ara caldrà veure si, amb major capacitat d'actuació política física i pública per part dels represaliats, saben fer de desllorigador. Sempre, clar, tenint en compte el marge que els pot deixar, o no, la Fiscalia de l'Estat espanyol, que té a les seves mans la possibilitat de revocar-los aquest tercer grau. De fet, ja el dijous passat, a petició seva, el Tribunal Suprem va tombar el 100.2 de Carme Forcadell, article que permet als presos sortir a treballar, fer voluntariat o cuidar els seus familiars.
Els presos polítics, de fet, són conscients d'aquest marge estret que tenen i han optat, majoritàriament, per aprofitar l'ocasió per fer acció política mediàtica. Només Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Joaquim Forn han preferit restar en silenci.
Entre divendres 17 i diumenge 19 de juliol, Oriol Junqueras, Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull van ser entrevistats bé a la televisió, bé a la ràdio. Conjuntament amb l'augment de la presència mediàtica de Carles Puigdemont per la publicació del seu nou llibre (M’explico, editat per La Campana) i el judici a la mesa del Parlament, la repressió i les seves conseqüències han estat protagonistes principals de la darrera setmana -Covid-19 a banda.
Tot plegat, té un primer moment rellevant que destaca l'expert en comunicació política Antoni Gutiérrez Rubí. Es tracta de "la sortida conjunta dels presos, que crec que és una imatge que ens transporta a la idea que tota una generació política ha estat en presó". A partir d'aquí, considera el membre de la consultoria Ideograma, "he vist que cadascú ha expressat aquesta llibertat parcial de maneres molt diferents".
El Catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona Jordi Matas Dalmases exposa que, malgrat les diferències, en general els ha vist amb "moltes ganes de parlar, d'explicar-se, de raonar en veu alta. No és que hagin quedat enclaustrats i que la repressió els hagi dut al silenci. Tenien ganes d'explicar la seva repressió i la injustícia que envolta el seu cas". Afegeix, a més, que ha vist en vells uns canvis polítics, però, fins i tot humans.
Aquesta percepció la van poder tenir també els espectadors del darrer FAQS de la temporada. Al programa de TV3, Cuixart, Rull i Romeva van tenir temps d'explicar àmpliament la seva experiència i el seu aprenentatge a la presó. De fet, aquests elements van tenir més pes que no pas l'anàlisi polític concret.
Tots ells van farcir els seus discursos d'anècdotes entre barrots, intentant mantenir un to distès amb pretensió de mostrar fortalesa davant la pena que se'ls imposa. Davant un Cuixart irònic i optimista i un Rull somrient i conciliador, era Romeva el que optava pel posat més greu i seriós. Cadascú a la seva manera, però, va evitar aprofundir en els conflictes oberts al si de l'independentisme. Tot i que les seves primeres intervencions van ser més breus, Bassa al Més 3/24 i Turull a RAC 1 van aportar un perfil similar.
"No s'han volgut mullar massa. És una característica comuna de context. Estem en un context preelectoral i de reestructuració de forces polítiques, de cert desgavell governamental i de negociació amb l'Estat espanyol. Un marc de moltes incerteses que fa que el missatge que han donat no sigui massa explícit", sosté Matas Dalmases. A més, remarca que "segur que també fan càlculs sobre com gestionar el seu capital polític. Alguns surten amb moltes ganes d'estar a primera línia i altres a segona o tercera. Alguns amb ganes de no cedir ni un mil·límetre i altres amb ganes de cedir i refredar una mica".
La doctora en comunicació política i cap d'estudis de la Global Bussines School, Miljana Micovic, remarca, però, que "des del punt de vista de l'estratègia no m'ha sorprès gairebé res del que han dit. Potser sí en les formes". Es refereix, especialment a l'entrevista al líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras. L'entrevista que va fer-li Vicent Sanchis, director de TV3, el diumenge 19 a la nit és la que ha aixecat més polseguera de totes. "Els altres, que no han estat tan sota el punt de vista de la crítica, han aprofitat per reivindicar el moviment i donar ànims a tots aquells que veuen com està potes enlaire des de fa tres anys", detalla Matas Dalmases.
Junqueras, durant l'entrevista, es va mostrar contundent, irònic -fins i tot vehement en algunes ocasions- i va aprofitar qualsevol ocasió per demostrar el seu lideratge, la seva dimensió moral i el seu capital polític i humà. "Sóc bona persona", va repetir en més d'una ocasió aixecant les crítiques a les xarxes socials. "Hi ha hagut moments de tensió, en algun moment s'ha vist com si fos un debat amb l'entrevistador, com si el volgués convèncer. Fins i tot algunes coses més agressives que no percebem en la comunicació formal", detalla Micovic. En alguns moments, es percebia que Junqueras entenia a Sanchis com algú que, per la seva proximitat, preguntava des de l'òrbita de Junts per Catalunya. A diferència de l'habilitat demostrada en anteriors ocasions, el líder republicà va caure en el parany de la provocació en més d'una ocasió i va abusar de l'estratègia de tirar pilotes fora davant les preguntes del seu interlocutor.
La reacció de Junqueras, però, també cal entendre-la des del context. Qui fou vicepresident de la Generalitat ha estat una de les persones que més cops polítics ha rebut d'ençà que està a la presó, essent acusat repetidament d'haver renunciat a les aspiracions independentistes. "Deslleial" és la paraula que utilitza Carles Puigdemont en el seu darrer llibre, M'explico, per referir-se a l'actitud del dirigent republicà abans de l'1-O.
"Durant aquests anys s'ha especulat molt. Alguns estan més sota el punt de mira de l'especulació i Junqueras hi ha estat molt. Potser això justifica que la primera entrevista parlés molt en primera persona, justificant la seva política personal. També la manera com s'ha comportat", argumenta Matas Dalmases.
Junqueras, doncs, va fer un exercici d'autoafirmació política que, en part, Gutiérrez Rubí veu en la resta de presos polítics també. "Van fer una certa reivindicació de la seva trajectòria", detalla, tot i que afegeix que a partir d'ara creu que tindran "una intel·ligent presència i faran un pas al costat perquè els lideratges actuals puguin emergir".
Com afecta la política
Aquest futur polític és una de les qüestions que els pot ser més difícil de gestionar als presos polítics. És evident que en el seu pas per presó, s'ha mantingut la seva ascendència dins les formacions en les quals militen. Com també ho és el fet que altres persones han hagut d'agafar les regnes dels partits en el dia a dia, emergint com a nous lideratges. Ho han fet guiats pels referents de la presó i l'exili, però també posant-hi una mica de la seva part.
Res és igual a com era la tardor del 2017 i amb els presos en tercer grau -veurem el temps que hi poden estar- res serà igual que els darrers mesos.
Hi haurà coses que, amb l'augment de la seva capacitat de moviment, potser s'agilitzarien. "Fins ara, un dels problemes més grans que han tingut els partits amb els líders a presó és que ha estat molt complicat anar avançant en segons quins temes, com les relacions entre Puigdemont i Junqueras o la refundació de l'espai convergent dins del nou Junts per Catalunya. Tenir més temps fora facilitarà les negociacions i les estratègies. Serà més fàcil avançar", assenyala Micovic.
Com ja s'ha vist fins ara, no hi ha dubte que els partits aprofitaran també el seu capital polític i la seva dimensió mediàtica. Per Matas Dalmases, "persones que han patit d'aquesta manera i han donat la cara, mereixen un gran respecte i solidaritat". Creu, doncs, que en conseqüència "són un gran capital polític i l'aprofitaran. Els partits polítics farien bé de situar-los a la primera línia de debat, que no els amaguin. Són un exemple de la repressió de l'Estat".
Així mateix ho pensa Gutiérrez Rubí. que preveu que "la seva presència serà extraordinària en campanya electoral". Afegeix un matís, i és que per ell "la política ha d'oferir solucions. Quan per raons reals un no pot ser candidat i fer una oferta electoral que connecti amb el seu nou, és inevitable fer un pas al costat i permetre un lideratge coral". Així, assenyala com a gran incògnita "si aniran a l'una amb els líders actuals i si el seu lideratge moral i polític els deixarà espai".
Micovic concreta que el risc és que "la comunicació i els missatges que poden anar emetent els presos polítics poden suposar contradiccions entre les antigues direccions i les noves que han portat els partits des de fora la presó. Els que estan en tercer grau pot ser que encara estiguin condicionats per allò que poden dir o s'atreveixen a dir perquè Fiscalia no els retiri el tercer grau. Des de la cúpula d'un partit poden estar comunicant d'una manera més agressiva i que els líders presos no es puguin pronunciar d'aquesta manera". Respecte a aquest fet s'ha pronunciat, per exemple, Jordi Cuixart, que en més d'una ocasió ha sostingut que no canviaria el seu discurs per evitar perdre el tercer grau.
Aquesta dissonància entre líders dins la presó i líders fora de la presó no seria cap novetat. Però mentre que fins ara es podia atribuir a les interferències del joc del telèfon pervers que suposa la comunicació des de dins de la presó, la presència pública pot accentuar aquestes diferències de matís. "El seu lideratge ha estat més indiscutible mentre estaven a la presó, tot i que ara poden tenir més influència directa. No obstant això, més presència també pot comportar més possibles errors", rebla Micovic.
L'espai que més pot notar aquesta presència més activa dels presos de portes endins és el de Junts per Catalunya i el PDeCAT. En un moment d'estructuració interna, la voluntat manifesta ha estat sempre que els presos fossin un pilar a l'hora de negociar la nova ordenació de l'espai post convergent. Des de presó, Jordi Sànchez, com a representant dels sectors puigdemontistes ha estat l'encarregat de negociar amb David Bonvehí, president del PDeCAT. Unes negociacions que no van fructificar i que van acabar amb la solució dràstica del president Puigdemont, que va anunciar la creació d'un nou partit sense esperar cap acord amb el PDeCAT. Amb la sortida dels presos, però, sembla que s'ha reprès una part de la negociació. Per Gutiérrez Rubí, "els líders que estan o han estat a la presó, per l'impacte emocional i la seva transcendència política i dimensió històrica, són líders que, paradoxalment, poden no contribuir a trobar solucions. En el fons estan molt afectats". No obstant això, matisa que "si són capaços de, més enllà dels greuges, de tenir generositat, audàcia i imaginació, ajudaran als altres lideratges que seran també l'oferta electoral".
Poden ser, però, també l'impuls clau que necessita Puigdemont per acabar d'arrossegar el gruix del PDeCAT sense que tot plegat sembli una gran trencadissa.
Aquesta i d'altres són incògnites que es començaran a desvetllar en les setmanes vinents, sempre, clar, que el Tribunal Suprem no intervingui retornant la política catalana a escenaris anteriors. No seria la primera vegada que ho fa. Ni la primera vegada que aquest tribunal impedeix l’acció política dels qui van fer possible l’1 d’octubre.