En aquests moments, quins són els principals focus de conflicte bèl·lic al món?
—Hi ha 32 conflictes actius. Igual que al final de la Guerra Freda. No hem canviat massa. Em sembla que aleshores n’hi havia 33. Estem igual. Pràcticament, no hi ha hagut una millora, encara que aparentment ha desaparegut la confrontació entre les dues grans potències. No tots són iguals, però alguns d’ells sí que ho són. O són derivats de la manca d’influència de la Unió Soviètica en alguns països o de la influència dels EUA en aquests espais que abans tenia l’URSS. Per exemple, el que va passar a l’Afganistan o el que està passant a Síria.
Tenim una situació no massa bona al món. Fixa’t que el mateix secretari general de les Nacions Unides, quan va començar la COVID-19, va fer una crida perquè hi hagués una treva en els territoris en conflicte i així donar la possibilitat que, una vegada passi la pandèmia, es pugui entrar en una via de pau. Quins són els principals conflictes ara? Jo diria que els més greus en aquest moment són el de Síria i el del Iemen. Són els dos més violents. També n’hi ha d’altres que estan vius i estan més oblidats. Bé, un no tant, el de Palestina, que és una tragèdia perpètua i una catàstrofe. És molt virulent, sobretot perquè el president d’Israel té tot el suport de Trump i cada vegada s’està apoderant de més territoris. El més oblidat de tots, d’aquest ningú en parla, és el del Congo, que té més de quatre milions de morts des del seu inici a mitjans dels 50 i que continua virulent, molt virulent. N’hi ha molts més, com el del Caixmir.
No es parla gaire del conflicte de Colòmbia, però té un tema no resolt amb el tema de les guerrilles i la violència. Sobretot els paramilitars i l’assassinat de molts defensors dels drets humans. D’això ningú se’n recorda. Amb la pandèmia, com que tothom ha quedat confinat, s’han trobat més indefensos davant dels assassinats selectius que duen a terme els paramilitars. Els grups armats van a assassinar gent que saben que trobaran segur a casa seva. Han matat bastants defensors de la justícia social o sindicalistes.
He esmentat el Iemen i Síria perquè hi ha una responsabilitat directa d’Europa. No vol dir que en d’altres també, com el de Palestina. Però, a Síria i al Iemen, Europa és partícip perquè som aliats, d’alguna manera, de les monarquies àrabs que són una coalició internacional que està atacant el Iemen. Per exemple, l’Estat espanyol està venent armes a l’Aràbia Saudita, igual que Alemanya, França i el Regne Unit. També darrere el conflicte de Síria hi ha Qatar i l’Aràbia Saudita als quals se segueix venent armes.
—Hi ha hagut una aturada d’aquests conflictes?
—Sí, hi ha hagut la treva. No puc assegurar-ho en el 100% dels casos. Però, en el conflicte del Iemen, em consta que, durant aquest període, no hi ha hagut atacs directes dels saudites. Una mica se li ha fet cas a la demanda del secretari general de l’ONU, António Guterres. Per tant, com a mínim, en aquesta etapa no hi ha hagut molts atacs violents. No puc parlar de tot arreu perquè no sé què ha passat a tot arreu. Però, en general...
—Creu que aquesta treva pot ajudar la diplomàcia?
—Clar, era aquest el motiu de la crida de Guterres. Que això ajudés a fer que, una vegada passi la COVID-19, els estats puguin seure a renegociar aquests conflictes. No és fàcil. El conflicte del Iemen és molt complicat i implica l’Iran i l’Aràbia Saudita. També hi ha els Emirats Àrabs Units. A més, el de Síria és un conflicte intern, on encara hi ha grups armats. Però, de moment, sembla que tant Turquia com el règim d’Al Assad no han estat violents. Una mica s’ha notat la treva. Esperem que amb això la diplomàcia pugui actuar. En el cas de Síria, tinc esperances molt fermes. En el cas del Iemen, tinc més dubtes.
—Com ha impactat sobre territoris com Síria i el Iemen la crisi de la COVID-19?
—No tinc informació de com ha anat allà. Pel que tinc entès, no ha estat tan virulent a l’Orient Mitjà com a Europa o al Sud-est Asiàtic. No hi ha hagut una pandèmia tan greu com la que hem viscut aquí. No crec que hagi afectat la situació interna dels països. Ha afectat més la demanda de Nacions Unides d’aturar el conflicte que no pas l’impacte de la COVID-19. Perquè els grups armats que estan resistint militarment els atacs d’Al Assad o els jihadistes no crec que facin massa cas a la pandèmia. Per tant, les zones que tenen controlades seguiran essent molt violentes. Ha afectat més la crida de l’ONU els governs que no pas les guerrilles. El Boko Haram o el Daesh passen del que digui el senyor António Guterres. Ells només volen resistir i seguir controlant el territori. Durant aquests mesos, no hi ha hagut grans atacs contra les zones controlades per Estat Islàmic. Això no vol dir que ara, quan s’acabi, no n’hi hagi. Fixa’t que abans de la pandèmia hi va haver una gran ofensiva per part del règim d’Al Assad amb el suport de Rússia contra els territoris controlats per Estat Islàmic. Això va significar gairebé un milió de refugiats més. Turquia va dir que no els acceptaria. Durant l’època de la pandèmia, això sembla que s’hagi apaivagat. Un cop passi, tornarà a encendre’s.
—Baixa el trànsit de refugiats?
—Aquests refugiats dels quals t’he parlat anaven cap a Turquia. Si l’ofensiva d’Al Assad es torna a posar en marxa, continuarà la marxa de població. És un drama. Pot provocar, evidentment, més refugiats cap a Europa. Turquia amenaça que, si no se l’ajuda, obrirà les fronteres i deixarà marxar tots els refugiats. Aquesta amenaça continua. Hem de veure què passarà. Ara, com que la pandèmia baixa arreu del món, hem de veure com respondran els règims de Turquia i Síria. La treva que s’ha produït, per la crida de les Nacions Unides, pot afavorir que hi hagi una millor situació per evitar que hi hagi més refugiats i més guerra.
—De quina manera s’han relacionat amb els països del bloc occidental en aquests mesos?
—Hi ha hagut una paralització total de tota qüestió relacionada amb conflictes. A Europa estaven programades unes grans maniobres de l’OTAN que es van aturar. A Europa les forces armades van quedar confinades a les seves casernes. Les que estaven navegant han seguit patrullant pel mar. Fixa’t que hi ha hagut casos de COVID-19 també dins d’alguns vaixells dels EUA. Ha afectat tots els àmbits de la vida dels estats, i el militar també. Per tant, hi ha hagut una paralització general de tots els moviments militars. Fins i tot Espanya ha retirat bona part de les missions que té a l’estranger perquè s’han donat alguns casos de COVID-19. Això ha estat una cosa general en molts països. Això ha afectat els conflictes, però com que s’han apaivagat amb la pandèmia, estem en una situació d’impàs.
—Pot afectar la retirada l’estabilitat o la situació humanitària als països on són les tropes?
—Jo crec que no. Malgrat que es pensa que els militars donen seguretat humana, no és cert. L’ajuda humanitària la donen les organitzacions humanitàries o els estats directament. Els militars el que fan és assegurar les zones on treballen les entitats humanitàries. Però, com que hi ha hagut una baixada de la tensió i els conflictes, la seva absència no ha impedit que les ajudes humanitàries continuessin treballant. El que no sé és si les organitzacions humanitàries han rebaixat la seva ajuda. Però, jo crec que han seguit actuant. En aquest punt, podem dir que se sobrevalora la presència militar en molts territoris i es creu que hi asseguren la pau. A la pràctica, la pandèmia ha demostrat que no és veritat.
—Ha seguit en marxa el negoci armamentístic durant la COVID-19?
—Ha continuat en marxa. A veure, s’hauran parat per raons de seguretat les exportacions o l’arribada de material. El transport de tota mena s’ha aturat. La pandèmia ha aturat tota l’economia. Què passa? Que les exportacions d’armes han quedat aturades i moltes d’elles no han circulat. Però, els contractes estaven firmats i han seguit vigents, no s’aturen. És un problema només de temps. Quan s’aixequi la pandèmia, seguirà el transport de material militar. A l’Estat espanyol, segurament, no hi ha hagut exportacions. Moltes de les indústries espanyoles, segurament, s’han aturat i també han fet ERTOs. Però, una vegada s’aixequi, les exportacions seguiran. Només podem dir que hi ha hagut una transició. Ara es reanimaran amb més força. El que no han pogut servir en tres mesos, a partir d’ara sortirà. Això es demostra amb les exportacions d’armes aprovades per l’Estat espanyol o els nous contractes firmats pel Govern espanyol cap a les indústries militars. Per tant, què vol dir això? Si el Govern d’Espanya aprova contractes amb les indústries militars ara, vol dir que reactiva la indústria militar espanyola. L’informe de comerç d’armes que vam publicar fa uns dies confirma que les exportacions d’armes espanyoles segueix amb força. Això passa a altres països.
—La crisi ha obligat els estats a invertir en qüestions inesperades. Ha fet això disminuir la despesa militar?
—La despesa militar està lligada als pressupostos i són de principis d’any. Per tant, no han estat afectats. Jo espero i desitjo que sí, que quedin afectats de cara al futur. La crisi que acompanyarà la pandèmia és enorme. Provocarà una disminució dels ingressos dels estats i hi haurà un enorme endeutament públic. Això vol dir que hi haurà retallades. Això hauria d’afectar a allò que és menys necessari per recuperar l’economia. Això que és? La despesa militar. Ja va passar amb la crisi del 2008, quan els pressupostos militars van disminuir. Suposo que els pressupostos militars, com a mínim a Europa, disminuiran. No m’atreveixo a dir-ho dels EUA mentre hi hagi Donald Trump. A l’Estat espanyol no ho sé, però crec que també. No sabem la proposta del pressupost de defensa de l’any vinent. A l’Estat espanyol es treballa amb el pressupost prorrogat que va fer el Partit Popular i que va augmentar molt en despesa militar —un 10% respecte al 2017—, perquè s’havien fet propostes per comprar nou armament. Els darrers anys, el Ministeri de Defensa ha viscut sobradament bé. De cara a l’any vinent, espero que el pressupost disminueixi o quedi congelat. Pel que sembla, en aquest govern d’esquerres que tenim, la protecció de l’aspecte social quedarà garantida. Però, si hi ha una disminució d’ingressos, hauran de retallar per algun costat. Espero que retallin en defensa. Però, a la pràctica, he de dir que la setmana anterior, el Consell de Ministres va donar llum verda a l’adquisició de 348 vehicles blindats per un total de dos mil cent milions d’euros. També ha aprovat un pressupost per modernitzar uns helicòpters de 819 milions i l’adquisició d’uns 600 tot terreny per 146 milions. Per tant, el Govern de coalició entre Unidas Podemos i PSOE està aprovant projectes militars i no és una bona notícia. Clar que no són projectes per fer-se aquest any. Els 348 vehicles blindats són per als pròxims deu anys i els tot terreny per a dins de cinc anys. Però, al final, són recursos que van a defensa i a les indústries militars.