Quines són les dates del judici?
Els dies fixats per la sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són el 21, 22 i 24 de juliol. Les sessions seran de matins i de tardes. Un cop acabat, els jutges hi hauran de deliberar. Fonts de les defenses prefereixen no fer estimacions de quan podria sortir la sentència.
Qui són els jutjats i per quins motius?
A la banqueta dels acusats hi seuran una part dels membres de la mesa del Parlament anterior que van votar a favor de tramitar les anomenades lleis de transició nacional el set i vuit de setembre de 2017. També l'exdiputada Mireia Boya de la CUP, a qui la fiscalia atribueix un paper destacat en la realització d'aquestes lleis i per a qui demana un any i quatre mesos d'inhabilitació per desobediència. Els membres de la mesa que seran jutjats són Anna Simó, Lluís Guinó, Lluís Coromines i Simona Barrufet a qui fiscalia demana un any i sis mesos d'inhabilitació. No hi serà Joan Josep Nuet la causa del qual va ser traslladada al Tribunal Suprem un cop aquest va ser escollit diputat al Congrés espanyol per ERC. També cal destacar l'absència de qui fou presidenta del Parlament Carme Forcadell que, a diferència de la resta de la mesa, va ser jutjada pel Tribunal Suprem amb els membres del Govern i els líders de l'ANC i Òmnium Cultural i que compleix una pena d'11 anys i mig per sedició. Tots ells també s'hauran de defensar de la petició de penes de Vox que els demana dotze anys de presó per a cada un d'ells per organització criminal.
En mans de qui estan les seves defenses?
Tres advocats principals seran els encarregats de defensar-los. Lluís Guinó, Lluís Coromines i Simona Barrufet estaran representats per Judit Gené. La seva cara és coneguda ja en les causes contra líders independentistes. Conjuntament amb Xavier Melero (amb qui comparteix bufet) va ser l'encarregada de defensar a Joaquim Forn i Meritxell Borràs davant la sala segona del Tribunal Suprem. Es va caracteritzar per mantenir un to més pragmàtic que no pas polític, a diferència d'altres defenses. A Anna Simó la defensarà Raimon Tomàs membre del bufet MDA Advocats on també hi ha Olga Arderiu, l'advocada que va portar la defensa de Carme Forcadell. Finalment, Mireia Boya estarà representada per l'advocat Carles López.
Quins seran els testimonis?
Per la sala del TSJC hi passaran setze testimonis. Els més destacats són aquells que van tenir una implicació directa en el funcionament de la mesa del Parlament durant la tardor de 2017. Per exemple, José María Espejo-Saavedra de Ciutadans i David Pérez del PSC que eren els membres de la mesa que no van donar suport a la votació de les lleis de transició nacional. Hi seran, també els lletrats del Parlament Antoni Bayona, Xavier Muro, Pere Sol i Mercè Arderiu així com els expresidents Ernest Benach i Núria de Gispert que ja van declarar a petició de la defensa de Carme Forcadell en el judici celebrat al Tribunal Suprem. Per part de la CUP estan cridats a prestar testimoni Carles Riera, Eulàlia Reguant, Albert Botran i Gabriela Serra. La llista la completen els diputats (o exdiputats) Albano-Dante Fachin, Ferran Civit, Lluís Llach i Antoni Castellà.
Quines seran les qüestions argumentals claus del judici?
El debat sobre la inviolabilitat parlamentària com a prerrogativa que empara els membres de la Mesa del Parlament serà el punt central. Des de les defenses argumentaran que la inviolabilitat dels electes fa que no puguin tenir responsabilitats per allò que fan en seu parlamentària. Per contra, fiscalia i Vox defensaran que van tramitar iniciatives parlamentàries en contra de les resolucions del Tribunal Constitucional. El debat també estarà en si cal considerar la mesa com una finestra que només fa de vehicle formal perquè les iniciatives arribin a l'àmbit parlamentari o si ha de fer un treball legislatiu previ, entrant al fons de les resolucions. La posició de Forcadell al Suprem es resumeix en la frase "al Parlament s'ha de poder debatre de tot". Similar serà la línia que seguiran els acusats.
Fins a quin punt pot influir el fet que ja hi hagi dictada una sentència contra Carme Forcadell?
Molt. Totes les defenses hi coincideixen. El fet que hi hagi certs fets que hagin estat considerats com a provats per part del Tribunal Suprem dificultarà molt que ara el TSJC reverteixi les consideracions d'una instància superior. És més, si ho fes, el més probable és que un previsible recurs al TS acabés retornant a l'argumentació que ja va esgrimir Marchena a la sentència contra Forcadell.
Com serà la defensa de Mireia Boya?
El cas de Boya és particular, en tant que és l'única diputada que passarà pel TSJC sense haver estat part de la Mesa. Fonts de la seva defensa van explicar a EL TEMPS que faran una defensa que vagi més enllà del marc jurídic i que posi de manifest el caràcter polític del judici. Així, està previst que Boya faci una defensa dels drets fonamentals i que, d'altra banda, intenti confrontar la idea que l'independentisme anava de catxa. En declaracions recollides al número 1849 d'EL TEMPS, l'advocat Carles López deia que intentarien "desmuntar la tesi de Xavier Melero, que diu que això no va ser res", en referència a l'advocat de Joaquim Forn i company de bufet de Judit Gené.
Hi ha casos anteriors que puguin incidir en la sentència?
És evident que la sentència del Suprem contra els presos polítics independentistes serà clau. Més enllà d'aquesta, hi ha dues causes anteriors que poden influir sobre la sentència i cap d'elles sembla que ho hagi de fer positivament. La primera és la sentència contra la consulta del 9 de novembre de 2014 en què es va condemnar per desobediència Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau. De fet, dos dels tres jutges que van encapçalar la sala en aquella ocasió repeteixen ara al TSJC. La tercera magistrada i ponent de la sala serà Mercedes Armas, que va encarregar l'inici de les mesures cautelars contra el referèndum del primer d'octubre. Aquesta serà la segona causa que determinarà fonamentalment aquest judici.
En segon lloc, hi ha la sentència del cas Atutxa. En aquell cas, el president del Parlament basc es va negar a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak amb motiu de la llei de partits —que va il·legalitzar les formacions polítiques abertzales— i va ser condemnat per desobediència pel Tribunal Suprem, concretament per Manuel Marchena. El TEDH, però, no va entrar en el fons de la qüestió.