Un metre quadrat de tarima negra enmig del carrer. Senzilla, humil. No li cal massa més on enfilar-se a Jordi Cuixart per despertar passions en el seu retorn. Tot i que el que el portaria presó fos la més alta de les tarimes a la que pot aspirar un activista, el sostre d'un cotxe de la Guàrdia Civil des d'on va demanar als manifestants concentrats a la porta del Departament d'Economia que tornessin a casa per reprendre les protestes l'endemà. Heus aquí la seva sedició.
Heus aquí el motiu pel qual fins aquest divendres no ha pogut retornar físicament a la seu d'Òmnium Cultural, quan fa 1.005 dies que és a presó amb una condemna de nou anys. Ho ha fet aprofitant el tercer grau aprovat aquesta mateixa setmana per al conjunt dels presos polítics i poques hores després d'anunciar que no repetirà al capdavant de l'entitat independentista un cop acabat el mandat.
Al matí, en una entrevista a Catalunya Ràdio, explicava que havia après a ser feliç a la presó. Una felicitat que desbordava per tots costats quan, al punt de les onze del matí, un cotxe s'aturava a la cantonada de Diputació amb Pau Clarís i Cuixart en baixava passant just pel costat d'un mural de Muriel Casals.
Entre els crits de "llibertat" i "ho tornarem a fer" -leitmotiv cuixartià per excel·lència- el dirigent independentista es fon en una abraçada amb Marcel Mauri, que l'ha substituït al com a cara visible de l'entitat durant els darrers anys. Darrere seu, venen altres membres de la Junta d'Òmnium. Fins que tot s'atura.
Cuixart s'enfila a la tarima i comença la catarsi. Després de les primeres paraules per les víctimes de la Covid-19, reivindica no renunciar a l'exercici dels drets fonamentals. "Per això tornem a ser davant la seu d'Òmnium i hi entro com a president. Per mi és un honor i hi entro amb tot l'orgull", afirmava. I deia, a més, que no ho feia "ni amb pedanteria ni amb supèrbia, sinó convençut que vaig fer el que havia de fer". I encara afegia que "no decidirà mai, mai dels mais, l'Estat Espanyol qui és el president d'Òmnium. Mai més decidirà res sobre els catalans i les catalanes".
Entre aplaudiments, que no han cessat en cap moment, Cuixart reivindicava que davant les lleis injustes, calia desobeir perquè "la llei superior és la llei de la pròpia consciència".
També ha enviat un encàrrec als dirigents dels partits. "Necessitem estar junts, per això és molt important que la societat civil no renunciï a seguir pressionant a tot el món. Als nostres polítics, als d'aquí els d'allà, perquè escoltin la veu de la ciutadania".
Agraït amb els socis i treballadors d'Òmnium el pres polític independentista els ha confessat que quan era a la presó "escoltar com aguantàveu i resistíeu em va donar molt coratge". Encadenava l'afirmació amb un lema de reminiscències republicanes que ha recuperat pel seu retorn. "Resistir és vèncer", repetia.
"Heu deixat de tenir por, no deixarem de seguir lluitant. Segur que sense tots vosaltres no hauria pogut resistir ni un dia més a la presó. Ha estat un orgull enorme i una alegria immensa estar a la presó per defensar la democràcia i la llibertat". Mentre Cuixart pronunciava aquestes paraules, l'in crescendo d'aplaudiments només l'ha aturat la fi del discurs de Cuixart: "visca Catalunya lliure".
Acabada la intervenció el líder independentista, els crits de llibertat s'han transformat en proclames d'independència i una pluja fina anava escombrant els concentrats que, mascaretes a la boca, feien esforços per mantenir la distància de seguretat. Els pocs que aguantaven -les mesures de precaució han fet que en cap moment s'hi acumulés gaire gent- han pogut ser testimonis d'una darrera imatge carregada de simbolisme. Des d'una balconada baixa de la seu d'Òmnium, Cuixart sortia a saludar i llançar petons visiblement agraït.
Un darrer gest que és el principi d'una nova etapa per als presos polítics. Un tercer grau que, malgrat mantenir la llibertat coartada, els permetrà trepitjar tarimes de nou.