La pandèmia ha servit perquè les monarquies europees augmentin la seva bona imatge entre els ciutadans del país respectiu. A finals d’abril passat, la reina Margarida II de Dinamarca feia 80 anys i les enquestes li atorgaven un suport popular superior al 80%, en part gràcies a l’actitud empàtica mostrada amb els seus súbdits en temps del coronavirus. A Holanda, la reina Màxima no para de visitar hospitals, centres d’acollida i tots els racons del país per solidaritzar-se amb els que pateixen i/o lluiten contra la COVID-19, amb el resultat que els sondeigs li atorguen una popularitat mai vista, amb un suport a la monarquia del 75%. A Gran Bretanya, la bona imatge de la reina Isabel, amb el favor de més del 80% de la ciutadania, no ha fet altra cosa que consolidar-se enmig de la pandèmia... I a Espanya, què passa?
Doncs a algun geni de la propaganda política se li va ocórrer a finals d’abril passat vestir el rei Felip de capità general, amb uniforme de campanya, i fer-lo visitar un centre d’emergències. És de suposar que l'objectiu que es perseguia era millorar la imatge del monarca. Res més lluny. El ridícul superà fronteres. La revista alemanya Stern feia befa del rei espanyol_ «va aparèixer com a soldat, amb un uniforme de camuflatge, per declarar la guerra al virus». Recordava que «ni el Govern ni el rei brillen» en la lluita contra la pandèmia i posava esment en el fet que la cassolada organitzada contra la monarquia -el 19 de març -«va tenir èxit fins i tot a districtes monàrquics de Madrid (...) el soroll de la gent repicant olles i paelles als balcons era inconfusible».
A l’evident ridícul d’aquell acte se li sumà el fet que tant el fred monarca com la seva estirada consort, l’expresentadora de televisió ultra operada d’estètica, Letizia Ortíz, no sortiren de l’enorme complex del Palau de la Zarzuela fins el dia de la visita al referit centre d’emergències, que fou el 27 d’abril. Un mes i mig després de l’inici de l’estat de l’alarma. Un temps en que els altres titulars de corones i els respectius consorts aprofitaren per mostrar-se empàtics amb els respectius conciutadans. A Espanya no. Mai havia estat la parella coronada més llunyana del poble.
Algú se’n va adonar que les coses no pintaven gens bé per a Felip, la consort i, sobretot, per a l’hereva a la prefectura de l’Estat. Entre la pandèmia, la previsible crisi econòmica que se’n derivaria i la vergonya dels actes del rei vell, que setmana rere setmana va enriquint la seva biografia de potencial corrupte , segons les informacions de premsa, les coses s’estaven posant força malament per a la monarquia.
Gira de promoció. Enmig d’aquest desastre per a la imatge dels coronats, els serveis de propaganda de la Casa del Rei s’inventaren el possible remei. Una gira de promoció. La visita a totes les capitals de comunitat autònoma, rebuts pel president autonòmic i, així, la parella reial faria veure que és empàtica i que s’interessa per com està la situació del virus a cada territori de l’Estat.
Dit i fet. La gira es va iniciar el 23 de juny, després que s'aixequés l’estat d’alarma. Han visitat Canàries, Balears, Andalusia, Múrcia, Castella-la Manxa, Extremadura, Aragó, La Rioja i Castella i Lleó. La setmana passada va transcendir que els monarques tenien la intenció de visitar Catalunya el dia 17 de juliol. En concret, que es deixarien veure per Barcelona i Figueres. No era un anunci oficial. Però tampoc ho va ser quan es digué que visitarien Palma, per exemple. Ni cap altra banda. De fet, no es va fer prèviament públic l’ordre ni la data de les visites a les autonomies. S’ha anat anunciant cada una sobre la marxa. Una setmana o deu dies abans es diu extraoficialment. I es compleix. Ara, per exemple, se sap que visitaran abans d’acabar el mes de juliol el País Basc, Extremadura, Galícia, Navarra, Cantàbria i Astúries. Però no Catalunya, tot i que s’havia anunciat. Per què? La resposta és senzilla: per la por als independentistes.
Tot d’una de saber-se que la distant parella coronada visitaria el Principat, es posaren en marxa diferents grups independentistes que anunciaren nombrosos actes per mostrar el rebuig popular català a la monarquia espanyola. Òmnium Cultural, Assemblea Nacional Catalana, Junts per Catalunya i la CUP anunciaren mobilitzacions contra la visita. Cal recordar l’èxit d’aquest tipus d’actuacions en el passat, com la del passat novembre, quan l’acte de la Fundació Princesa de Girona, amb la presència de Felip i la consort, s’hagué de fer en un restaurant pel vet de l’Ajuntament de Girona a que se celebrés en les seves instal.lacions. Aquell dia, a més, nombrosos col.lectius independentistes deixaren ben clar als monarques de Madrid que no eren ben rebuts a Catalunya. I no era la primera vegada que en una visita a Catalunya el rei espanyol rebia un poc de bany de realitat.
Així les coses, sense dir ni piu, la Casa del Rei alterà la previsió i no concretà la visita a Catalunya per aquest 17 de juliol. La consort i el seu home optaren per la visita al País Basc el mateix dia. Segons transcendí a la premsa, el viatge a Catalunya quedava congelat a l’espera de trobar un dia adient que no seria anunciat de la forma habitual per, justament, intentar evitar que els crítics a la monarquia tinguin temps per preparar els seus actes de rebuig. I en efecte així va ser: el divendres anunciaren per al dilluns següent la visita, però quan el president de la Generalitat, Quim Torra, advertí la Casa del Rei de la recomanació de restriccions de moviments "per a tota la ciutadania", degut a la pandèmia, el monarca hagué de reduir la visita al monestir de Santa Maria de Poblet.
La gira de promoció i propaganda monàrquica ha coincidit amb la publicació a elespañol.com d’una enquesta sobre la institució, realitzada per l’empresa Sociomètrica: el 49,9% dels enquestats aprova el regnat de Felip, enfront d’un 41,6% que el suspèn, però a l’hora de valorar la monarquia com a institució les coses canvien: el 49,3% es pronuncia a favor «d’un canvi de modeld’Estat, per convertir Espanya en una república» enfront del 48,9% que s’estima més «mantenir l’actual monarquia parlamentària».
La debilitat de la caduca institució que es basa en el dret de sang queda palesa a la vista d’enquestes com la citada. Si més no és clar que allò del «gran suport popular» al rei, que segons algunapremsa espanyola existeix, és pura fantasia. No pot estranyar, doncs, que cada cop més premsa internacional s’interrogui sobre si la primogènita del matrimoni Borbón–Ortíz arribarà a temps de tenir la vida regalada dels seus pares i avis. «Podria ser Felip l’últim rei d’Espanya?», demanava el titular d’un reportatge publicat a l’últim número del setmanari britànic The Spectactor -del grup editorial del diari Daily Telegraph-, de tendència ideològica conservadora: «Serà a la tardor quan començarà a notar-se la crisi econòmica, (i aleshores)la demanda popular d'un referèndum (sobre monarquia o república) podria esdevenir irresistible i el vot podria anar fàcilment en contra de la monarquia. Per dir-ho sense embuts: si centenars de milers d'espanyols perden la feina, és difícil que Felip la mantingui».
El que la revista citada es demana com si fos un potencial desastre per a Espanya, molts ciutadans de l’Estat ho esperen com una gran esperança en un futur millor. A banda de com ho vegi cadascú i deixant al marge també si l’anàlisi de The Spectator peca de certa ingenuïtat o no, allò cert i segur és que la debilitat de la monarquia espanyola mai havia estat tan intensa com hoés ara.