-Quina és la situació, ara mateix, a Alcarràs?
-Tenim una mica de desconcert. Pel que m’he trobat i pel que m'ha arribat, dilluns hi havia qui tenia el local tancat, qui el tenia obert... Estem preocupats per l’economia i per la salut. Hi ha disparitat d’opinions i hi ha gent que no entén aquesta incertesa, pel fet que un govern no tingui clar quines mesures s’han de prendre. Nosaltres tenim a tocar l’Aragó, on algunes localitats estan tornant a la fase 2. Alguns em pregunten que per què no hi tornem i mostrem una mica de sensibilitat amb els negocis. A més, ja coneixem el que és la fase 2. Això és el que em transmet la ciutadania.
-Quines són, ara mateix, les dades sanitàries?
-Dilluns ens van parlar de 260 casos a Alcarràs. Nosaltres havíem tingut una incidència molt baixa de la pandèmia fins aquests dies. Hem augmentat 200 casos en aquests dies, molt més que en els mesos anteriors. Després, també vam tindre una videoconferència amb el Departament Salut, amb els alcaldes del Segrià, i ens alerten que estiguem preparats, perquè hi poden haver molts asimptomàtics treballant de manera massiva en empreses fruiteres, joves, que quan siguin detectats hauran de mantenir-se confinats. Hi pot haver una quantitat important. És la fotografia que tenim ara: ens estem preparant per rebre aquests casos i que es dispari la corba.
-A partir de quin moment es van començar a preocupar per aquest possible augment?
-El que vèiem des d'inicis de juny és que teníem un petit degoteig. Vam estrenar aquest espai de confinament que havíem habilitat a finals d’abril i durant un mes el vam tenir buit. A primers de juny ja vam constatar un degoteig de dos o tres casos per setmana. A poc a poc, com que teníem l'espai, confinàvem els casos positius i els contactes després de manera individualitzada. Però aquesta era la punta de l’iceberg, perquè era quan les autoritats sanitàries determinaven que hi havia una problemàtica social, perquè hi havia més d’una persona per habitació. La primera quinzena de juny detectàvem un o dos casos per setmana, així fins que ens vam ficar en aquests brots. Se’n parlava de vuit, nou, dotze... Nous brots cada dia, i a Alcarràs no en teníem cap. Som una població dormitori de temporers, tenim molts pisos que es van construir durant l’etapa de la bombolla immobiliària. I tenim molt d’habitatge on hi viu una família d’origen migrant i durant aquesta època de l’any acostumen a acollir amics, gent que ve de fora. Això fa que cases on acostumen a conviure quatre persones en passen a viure sis o set. I és aquí on hi ha part de la problemàtica. Clar, a l’Ajuntament només teníem la informació que es traslladava des dels serveis socials de l’Ajuntament. Pel que fa a la resta, per protecció de dades, ens deien que no ens havien de passar informació. Qui marcava la línia del que era problemàtica social i del que no? No està prou definida. És complicat, cada persona i cada domicili és un món. L’única manera de fer-ho fàcil era rebre un contingent de persones molt més elevat al nostre centre d’assistència primària (CAP). Crec que hi havia d’haver un reforç per part de la Generalitat per garantir tota l’atenció necessària. En el nostre CAP, amb un, dos o tres casos per setmana crèiem que anàvem bé. Quan el degoteig va ser més elevat no hi havia gent suficient.
-Per què no van rebre aquest suport?
-Per falta de recursos i manca de personal. Nosaltres hem denunciat, d’alguna manera, que després de tants mesos de pandèmia, creiem que l’estructura del nostre país hauria hagut de dimensionar un contingent important de persones mediadores, sanitàries perquè si hi hagués un brot en qualsevol comarca de Catalunya s’hagués pogut desplaçar cap allà per ajudar o pel que convingués. És molt difícil detectar on estan les llacunes, i segur que hi ha molts factors que no ajuden, com ara el final de l’Estat d’alarma, la relaxació ciutadana, el pensament generalitzat que a l’estiu no hi podria haver cap rebrot... Però assenyalar la figura dels temporers no és just. Per un cantó, dels 10.000 habitants empadronats que hi ha a Alcarràs, el 38% són d’origen migrant, però no necessàriament temporers, perquè no els tenim tot l’any. Llavors, la gent confon una persona de color amb un temporer, i no és així. Ells són, a més, la base de l’economia, els qui ens ajuden a collir la fruita cada any i, a més a més, en condicions dignes, i no de la manera com s’estigmatitza en alguns municipis que hi ha per la zona. No és el cas d'Alcarràs, precisament, perquè, com li deia, tenim molt habitatge de l’època de la bombolla immobiliària. Però es confon una cosa, que és el que ha passat a Lleida, on es van buscar les imatges de la gent dormint al carrer, amb els assentaments que tenim en totes es grans ciutats i que es desplacen quan pensen que trobaran alguna oportunitat. Aquest problema l’han de resoldre la societat i els polítics des de dalt perquè no es quedin en aquesta situació en què no poden treballar i viure en aquestes condicions. S’ha de buscar una solució, però no per al Segrià, sinó a tot arreu. Això passa a tot arreu. I aquí el sector de la fruita està molt dolgut amb aquest tema, quan hi ha empreses professionalitzades que fan molt bé les coses.
-Parlava de confusió amb la ciutadania. A l’Ajuntament n’hi ha hagut? Com han estat les relacions amb la Generalitat aquests dies?
-Quan truquem al delegat del Govern o a qualsevol responsable de Salut, estem en contacte. Però ens agradaria que les nostres opinions, que són les coneixedores dels territoris, fossin una mica més escoltades. Des de dilluns sembla que comencen a escoltar, però per aconseguir-ho hem hagut de tensar la corda una mica, i això no havia de ser així. Ens vam adonar mitja hora abans que anaven a fer el que nosaltres demanàvem que no fessin. Preferíem tornar, en tot cas, a la fase 2, que és una mica més flexible, que apel·la a la responsabilitat ciutadana i que redueix la mobilitat en bona mesura. Però es va voler fer un confinament perimetral, que és una altra cosa que no sabem ben bé com acabarà, i el que perden és temps i recursos per passar aquesta etapa. Nosaltres podem ajudar molt, som els primers interessats a superar aquesta situació.
-Quines mesures de confinament pensa que s’haurien d’haver aplicat?
-Penso que s’hauria d’haver començat per una fase 2, tal com han fet a Osca o a Saragossa, que els tenim a tocar. Estem perdent un temps preciós. Ja hauríem reduït presència en les terrasses i moltes altres coses, però estem en un estira-i-arronsa que és un pols polític que no ens porta en lloc. I les mesures, si no venen acompanyades d’un pla de recuperació perquè subsisteixin els negocis, anirem malament.
-Què els diuen, des del Govern català, per als propers dies?
-Que treballen per les noves mesures. Estem en aquesta incertesa que va fer que dilluns tanquessin la meitat dels negocis i ara, a poc a poc, obren tots. I a la tarda tornaran a crear el desconcert perquè després hi hagi un altre jutge que el tombi. Crec que seria més encertat tornar a la fase 2: tota la ciutadania la coneix i ho faria tot més senzill.
-Entén la resolució judicial?
-No. Penso que és un pols politicojudicial que no ens convé.