La Covid-19 ha estat la gota que ha fet vessar el got. Bona part de l’audiència habitual de la televisió catalana ha posat el crit al cel les darreres setmanes en saber que TV3 podria prescindir d’un dels seus bucs insígnia, el Polònia, i també de la telenovel·la Com si fos ahir, per motius econòmics. La caiguda de la publicitat arran de la crisi pandèmica ha estat el factor detonant d’aquesta situació. No obstant això, res tindria les dimensions actuals si no es partís d’un context d’inestabilitat que sacseja la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i que respon a motius diversos i de fons.
Les pèrdues d’ingressos per publicitat requereixen retallar del pressupost fins a 15 milions d’euros, segons han explicat fonts de la CCMA. D’aquests, deu seran retallats de partides diverses com ara innovació, manteniment o compra de drets esportius, per exemple. Sobre els altres cinc milions, la direcció de TV3 va entendre que calia estalviar-los en programació. Vicent Sanchis, director de la cadena, explica que TV3 té bàsicament quatre programes grans de contractació externa que es podien retirar.
Es tracta del FAQS, l’APM?, l’Està Passant i el Polònia. D’aquests, però, el que té un pressupost més elevat és el programa d’imitacions, que permetria estalviar 1,4 milions d’euros. D’altra banda, deixar de fer la telenovel·la de les tardes Com si fos ahir, permetia estalviar-ne 1,3. “Si tocàvem els altres programes, de menys pressupost, els havíem de treure tots. A més, l’Està Passant s’emet cada dia i el Polònia només un dia”, detalla Sanchis.
El màxim responsable de la televisió catalana, però, es mostra optimista en poder revertir aquesta situació. En un principi, es plantejava la possibilitat que el Polònia pogués retornar a la graella el 2021, però, segons Sanchis “sembla que la CCMA pot aportar una part dels diners per començar al novembre”. Ara, doncs, l’atenció se centra a aconseguir el finançament necessari per reprendre les emissions al setembre, tal com seria habitual. “Estem negociant amb el Govern. Hi ha una bona sintonia”, afirma Sanchis, que aspira a rebre els nous fons necessaris.
De portes endins, però, les coses no estan tan clares. Tal com ja acostuma a ser una tònica habitual, totes les tensions acumulades entre els dos socis de Govern, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, esclaten sobre qualsevol tema. El finançament d’urgència de TV3 no és una excepció. A més, cal sumar-hi la incertesa del moment, on l’executiu català ja està havent de fer despeses extraordinàries per compensar l’impacte de la crisi de la COVID-19 en àmbits com ara la sanitat o l’educació.
Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la direcció de TV3 estan d’acord en voler salvar l’emissió del Polònia. Ara bé, les discrepàncies estan en la manera de fer-ho. Els departaments es passen la pilota entre mútuament. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals penja del Departament de Presidència, que dirigeix Meritxell Budó de JxCat. Fonts del seu entorn asseguren que ells tenen voluntat de fer una aportació extra, però que com que són un dels departaments amb menys pressupost, necessiten que el Departament d’Economia, que dirigeix el vicepresident Pere Aragonès (ERC), els transfereixi els diners.
Des d’Economia, però, la voluntat és que el diners per fer front al descens de publicitat i recuperar el Polònia es treguin d’una partida de 6 milions d’euros que es va transferir des del Departament de Cultura, en mans de Junts per Catalunya, a la CCMA, per incentivar la producció de nous productes audiovisuals. Tot i que la finalitat inicial no era la d’evitar tancar programes, fonts d’Economia exposen que “tots els departaments estan reprioritzant” els seus fons. Deixen, doncs, la càrrega, sobre la voluntat “política” de la direcció de la CCMA.
Preguntat sobre aquesta partida, Vicent Sanchis, director de TV3, rebutja la possibilitat que sigui destinada a evitar tancar programes. Creu que els productors se sentiran “estafats i amb raó” si els diners que els van prometre van destinats a salvar el Polònia. Explica, a més, que amb aquests diners, d’una manera o altra, “tenim trenta-tres o trenta-quatre programes nous -alguns, documentals d’un sol capítol”. Recalca, a més, que “el sector també pateix la crisi i té esperances de tornar a produir”. Segons pensa, el trencament d’aquest acord suposaria un cop fort per la relació de confiança entre les productores i la CCMA.
Mentre les negociacions segueixen, hashtags com ara #SalvemElPolònia o #salvemlaficció (en referència al Com si fos ahir), reclamen que els programes retornin a la graella al setembre.
Equilibristes
La crisi actual, però, no és sinó un símptoma d’uns problemes que venen de temps enrere. “La CCMA té problemes cada any. En un moment determinat havia tingut 300 milions de la Generalitat i 150 de publicitat. Ara en té 240 de la Generalitat i 50 de publicitat”, lamenta Sanchis.
La investigadora del grup Daniel Jones de la Universitat Autònoma de Barcelona i periodista, Aida Martori, afegeix dos motius que ajuden a entendre la davallada de la capacitat financera de la CCMA. D’una banda, un canvi de criteri en el cobrament de l’IVA per part del Ministeri d’Hisenda que afecta les aportacions de la Generalitat a la CCMA. De l’altra, hi ha “el duopoli d’Atresmedia i Mediaset, que dominen la major part del mercat publicitari. Com que dominen la majoria dels canals, també dominen les condicions de la publicitat. Això perjudica als altres actors que han de jugar en aquest mercat”.
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència espanyola va sancionar les dues corporacions l’any 2019 per “pràctiques anticompetitives en la comercialització de la publicitat a la televisió”.
El catedràtic i professor emèrit de teoria de la comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i teòric de la idea d’“espai català de comunicació”, Josep Gifreu, assenyala les “pressions de les televisions privades que voldrien que TV3 deixés de tenir publicitat i quedar-se-la tota, tal com ja van fer en el seu moment amb TVE”. A parer seu, l’estructuració de la televisió a l’Estat espanyol està pensada de tal manera que “ha anat avançant de la pública a la privada. Amb tots els canals oberts amb la digitalització han aconseguit que el sistema espanyol anés ofegant totes les alternatives locals, regionals i autonòmiques que hi hauria pogut haver”. Segons Gifreu, aquest domini va ser reforçat “fa molts anys amb tota una legislació favorable, sense respectar els mínims de pluralisme lingüístic i cultural”.
El descens de la publicitat, però, també s’explica perquè una part dels anunciants que abans apostaven per la televisió ara ho fan per plataformes digitals, que els permeten segmentar millor els públics als qual volen arribar.
En un context com aquest, una de les solucions que proposa Martori és la cerca d’aliances per tal que la CCMA es pugui fer forta en el mercat digital, “on hi ha grans players globals que dominen bona part de l’ecosistema mediàtic i tecnològic”. Aliances, per exemple, per fer una plataforma de consum sota demanda catalana, a l’estil Netflix o HBO, “que pugui ser una gran marca de referència amb productes propis”. Aquestes aliances, per exemple, podrien trobar-se entre les patronals del sector audiovisual, com Proa -Federació de Productors Audiovisuals-, o amb altres cadenes de televisió públiques en llengua catalana, com són Apunt i IB3. Tot i que aquests canals ja han començat a emetre contingut compartit entre tots tres, aquesta investigadora creu que “l’espai per explorar aquestes aliances també pot anar cap a aquesta plataforma digital o la creació de continguts conjunts”.
Accions com aquestes, exposa, haurien d’ajudar a la CCMA a posicionar-se en l’espai digital i a partir d’aquí, diu Martori, “caldria buscar la manera de rendibilitzar cadascuna de les finestres i buscar com fer funcionar l’OTT i quins anuncis hi pot haver”. Remarca, però, que aquesta tasca, per a ella, no hauria de ser “tan per voluntat econòmica, sinó per voluntat de ser capdavanters i actualitzar els mitjans a les noves maneres de consumir”.
Que cal una actualització i una nova planificació també ho comparteix Gifreu. Destaca, per exemple, que no s’hagi aprovat cap contracte programa des del 2013. “Cal un marc general per poder preveure quines inversions són possibles en un període determinat. Una televisió que vulgui ser fiable ha de menester un programa marc per saber amb quins fons comptarà. Això no ha estat així, els últims anys s’ha anat amb una sabata i una espardenya”, afirma. Martori, investigadora del grup Daniel Jones de la Universitat Autònoma de Barcelona i periodista, hi afegeix el fet que a la direcció de la CCMA la majoria de membres del consell de govern tenen el mandat caducat. En el cas de Rita Marzoa se li acaba aquest mes. “Tot plegat es dona en un context en què la Corporació no està endreçada”, assenyala en relació a l’actual situació de crisi.
Tot plegat, hauria de ser, segons Martori, una advertència per no trencar “l’espiral del bon funcionament dels mitjans”. Segons la investigadora del grup Daniel Jones de la Universitat Autònoma de Barcelona, aquesta espiral “comença amb el finançament suficient i estable que permet als mitjans fer una programació de qualitat, diversa, plural i representativa que genera suport social i legitimitat per seguir invertint”. Si això deixa de ser així i baixa la qualitat, també “baixa el suport social i entres en una espiral de desprestigi i la gent no vol que s’hi inverteixi”.
En aquest sentit, Sanchis creu que cal “una revisió profunda del model actual”, i alerta que “el proper Govern s’haurà de plantejar molt seriosament quin model de TV pública volem i quines accions cal fer per aconseguir-lo”. També, clar, des del punt de vista pressupostari.
Mentre no arribi això, però, tot fa preveure que cíclicament la televisió pública catalana seguirà patint per mantenir una programació de qualitat i competitiva.
L'IVA
No és la primera vegada que el popular programa d’imitacions i sàtira política català ha estat a la corda fluixa. La possibilitat que desaparegués de la graella ja va ser alguna cosa més que no pas un rumor el gener de 2018. Llavors, la reclamació de l’IVA cultural a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per part del Govern de l’Estat espanyol ja va fer perillar el Polònia. Fins a aquell moment, s’havia entès que les subvencions culturals rebudes per part de les institucions culturals no comportaven un pagament de l’IVA. Des de 2014 aquesta consideració va anar mutant i l’Agència Tributària Espanyola va començar a reclamar aquestes quanties, de forma retroactiva, a diferents ens culturals. Així, per exemple, el festival Temporada Alta d’arts escèniques va veure com se li reclamaven 1,4 milions i el Teatre Lliure 1,3 milions. En el cas de la CCMA la quantitat rondava els 150 milions d’euros. Un pagament que va ser portat a litigi i al qual la Corporació ha hagut d’anar fent front els darrers anys. En aquella ocasió, el programa finalment damnificat va ser el magazine Tarda Oberta. També ho van estar les productores audiovisuals, que veien com la capacitat de TV3 per a encarregar-los continguts disminuïa.