-Quin ha estat fins ara l'impacte econòmic de la Covid-19 a Catalunya?
-Tenim les nostres previsions fetes i fem seguiment de tots els indicadors econòmics. Valorar l'impacte, ara com ara, és una mica precipitat. Vam presentar les nostres previsions fa unes setmanes sobre el creixement o decreixement de l'economia catalana el 2020 i la previsió de recuperació pel 2021. Constatem, com altres economies europees, que l'impacte sobre l'economia catalana és fort. D'acord amb altres previsions que hem vist, no són de les pitjors. Es preveu una caiguda del PIB del 7,6% pel 2020. No deixa de ser forta, tot i que no és de les més dramàtiques, com la que presenta el Banc d'Espanya, que gairebé dobla la caiguda per aquest any. D'altra banda, indiquen que el 2021 la recuperació serà també molt ràpida. Nosaltres estimem que estarà al voltant del 6,5%. Això vol dir que el 2021 gairebé recuperarem tot l'impacte negatiu de la Covid-19. Són unes estimacions que, evidentment, les hem d'agafar amb molta prudència. Indiquen que l'impacte serà fort, però, probablement, conjuntural. Si fem un paper encertat com a Generalitat, el 2021 podrem recuperar bona part del terreny perdut.
-Aquestes previsions contemplen un possible rebrot?
-Les nostres previsions, en concret, eren més negatives i altres més positives. El risc de rebrot no l'hem de descartar, però ningú no ens assegura que a l'octubre en tindrem un i que, d'existir, tingui el mateix impacte que el que hem tingut aquesta primavera. Diria que és un escenari base on es contempla el risc, però no forma part, explícitament, de l'escenari.
-De quina manera es trasllada als ciutadans l'impacte de la crisi sobre el PIB que comentava?
-En primer lloc, és evident, hi ha tots els expedients de regulació que ja hi ha hagut a les empreses catalanes. L'impacte més directe és sobre els llocs de treball, que són la font de renda de la majoria de ciutadans. Hem tingut afectacions per expedients de regulació temporal de més de set-centes mil persones. Molts d'aquests es van revertint. L'altre dia coneixíem dades estatals que constataven que ja s'havia recuperat un terç de l'ocupació perduda pels efectes de la Covid. Esperem que el ritme de recuperació sigui igual de ràpid.
-Serà possible que la Generalitat mantingui el compliment del límit de despesa?
-Tenim un pressupost aprovat des del 24 d'abril que som conscients que ens dona dues coses. Per una banda, més eines que el pressupost prorrogat des del 2017 que teníem fins ara. Què vol dir això? Un sostre de despesa de més de 3.000 milions d'euros més, o més de 900 milions d'euros respecte al pressupost anterior en un àmbit com la salut. Però, a la vegada, constatem que és un pressupost que no estava pensat per fer front a la Covid. Ara ens trobem que tenim molta més necessitat de despesa, sobretot sanitària. Però no només. Necessitarem un finançament extra per iniciar el curs escolar o per la renda garantida de ciutadania, per què hi haurà molts més preceptors. Tindrem un increment significatiu de la despesa respecte al que teníem previst. D'altra banda, com que les previsions no són les que teníem abans, també tindrem menys ingressos dels que prevèiem. És obvi que hi haurà d'haver una modificació del pressupost. Si volem sortir ràpidament de la crisi, el que necessitem és un paper més actiu del sector públic. Necessitem molta més despesa i inversió pública de la que prevèiem als pressupostos de 2020. Davant la teva pregunta de si podrem respectar el sostre de despesa, aquesta no és la nostra preocupació principal. La nostra preocupació és si podrem tenir un pressupost que s'adeqüi a les necessitats del país per fer front la Covid-19. Jo crec que estem en camí de fer-ho. Primer, perquè incorporarem els ingressos extraordinaris que vindran de l'Estat, que per nosaltres són insuficients i els criteris de repartiment són discutibles. Però, com a mínim, ens dona una part de la solució per cobrir l'emergència. A part, necessitem donar també resposta a la recuperació econòmica que ha de fer el país els pròxims mesos. Per això som conscients que, hauríem de tenir un sostre d'endeutament més gran via marge d'endeutament, però recordem que actualment la Generalitat té un marge zero. D'altra banda, necessitem cogestionar i participar directament de la gestió dels fons de reconstrucció europeus.
-Aquest sostre de despesa se superarà si no és ampliat, doncs?
-Aquest sostre de despesa se superarà, evidentment. Començarem a fer les primeres gestions durant el mes de juliol per fer una ampliació de crèdits fruit d'aquesta incorporació de recursos dels fons extraordinaris. Probablement no serà l'única que farem aquest any.
-S'està negociant amb l'Estat espanyol l'ampliació del sostre de despesa?
-Bé, amb l'Estat espanyol, en primera instància, no hem de negociar res. Ells aporten fons extraordinaris i d'acord amb aquests ingressos podem generar més crèdit i gastar més del que estava previst. En aquest sentit, no necessitem la seva autorització. La necessitem per endeutar-nos aquest 2020. És una mesura que estem demanant. A mesura que estiguem a la segona meitat de l'any serà més evident que no podem tancar amb equilibri pressupostari. I no ho necessitem, necessitem una acció molt més expansiva per part de la Generalitat.
-Això s'està negociant?
-Se'ls ha fet arribar les nostres posicions, però no podem dir que s'estigui negociant activament amb l'Estat.
-Se'ls veu receptius?
-Se'ls veu prudents. Podem dir que han respost relativament bé a la petició de fons extraordinaris. Això, convé recordar, era una petició del vicepresident. Tot i que no són els recursos que voldríem ni els criteris de repartiment que voldríem, la resposta a la primera demanda ha estat positiva. Creiem que, a mesura que la realitat s'imposi, si no podem tancar amb èxit, ens agradaria que l'Estat se n'adoni i fixi un objectiu de dèficit que s'aproximi a l'1% del PIB, que és el que s'ajusta a les necessitats.
-Quina despesa extra preveu fer la Generalitat a causa de la Covid?
-Nosaltres situem l'impacte pressupostari de la Covid en, aproximadament, 5.000 milions d'euros. D'aquests, la meitat, aproximadament, són a causa de la despesa més gran que ens veurem obligats a fer, sigui directa en salut o en altres àmbits que venen causats per la Covid -educació, afers socials... L'altra meitat és per caiguda d'ingressos. Són variables que anem ajustant setmana a setmana. Esperem que la recuperació econòmica sigui més ràpida del previst.
-Deia abans que caldria fer modificacions pressupostàries. Algunes s'han activat ja?
-Sí. Per exemple, l'habilitació de poder fer despesa en salut sense generar crèdits específics, via fons de contingència. Això ja s'ha aprovat. Però, la primera modificació pressupostària, molt significativa, la farem durant el mes de juliol a través d'un decret llei de suplement de crèdit que incorpori part dels ingressos provinents de l'Estat.
-S'està treballant ja en els pressupostos de 2021?
-Estem centrats a donar resposta econòmica i pressupostària a la Covid. Tingui en compte que fins ara hi ha activa una comissió interdepartamental per la recuperació econòmica i la protecció social que ha mobilitzat mil 687 milions d'euros amb ajudes a les empreses i als treballadors. El nostre focus polític és aquí. És probable que ens comencem també a centrar en l'elaboració dels comptes de 2021. Això és un procediment que normalment comença abans de l'inici de l'estiu, però aquest estiu està essent extraordinari.
-Creu que es podran aprovar abans de principis d'any?
-Veurem. Depèn de molts factors. Els pressupostos de 2021 no presentaran un panorama especialment afalagador. D'altra banda, hem de veure quin és el panorama polític. Sempre creiem que és millor tenir uns comptes aprovats, perquè és la millor manera de prioritzar les mesures de govern. Bona part de la resposta la tindrem en si som capaços d'executar amb èxit i suports parlamentaris l'ampliació de pressupost del mes de juliol. Tindrem més pistes de fins a quin punt serà fàcil o no comptar amb els suports parlamentaris pels pressupostos del 2021.
-I en funció de si seguirà viva la legislatura?
-Sí, però nosaltres hem d'assegurar que hi haurà pressupostos independentment de quin sigui el destí de la legislatura.
-Deia abans que els pressupostos del 2021 no presentaran un panorama gaire afalagador. Això vol dir que caldrà fer retallades?
-Crec que molts hem après de quina va ser la resposta que hi va haver a la crisi financera del 2008. En la majoria de casos, també la Generalitat i l'Estat, va ser una política d'austeritat que el que va fer va ser allargar la sortida de la crisi, que hauria d'haver estat més ràpida. La solució en cap cas passa per les retallades, sinó per un paper més actiu del sector públic. Gastar més del previst no només està justificat, sinó que és imprescindible.
-En alguns països s'ha posat sobre la taula la possibilitat d'aplicar una taxa Covid sobre les rendes més altes. Catalunya té marge per aplicar alguna mesura similar?
-Catalunya té un marge fiscal molt reduït. Per tant, bona part dels ingressos que tenim, els tenim en impostos dels quals no tenim un control majoritari de la potestat normativa. És veritat que tenim tributs propis i tributs cedits amb àmplies competències, com el de successions. Però un impost d'aquesta mena sobre la renda seria difícilment aplicable amb l'actual marge normatiu.
-Preveuen, però, augmentar la pressió fiscal d'alguna manera l'any que ve?
-Això és aviat per veure-ho. Sí que és cert que he dit que el panorama pel 2021 pel que fa a pressupost no és afalagador, però és aviat per saber quines mesures fiscals o d'ingressos caldrien. Hauríem de veure quines són les necessitats i si és convenient. De fet, ja n'hem fet el 2020, sense tenir la mateixa situació econòmica.
-L'acord de pressupostos de 2020 preveia convertir l'Institut Català de Finances en una banca pública. En quin punt es troba el procés? Pot ajudar d'alguna manera això a fer front a la crisi econòmica derivada de la Covid?
-Absolutament. Crec que l'ICF està donant una resposta magnífica a la situació respecte a les seves possibilitats. Ha sigut capaç de mobilitzar 1.000 milions d'euros en línies de finançament. Ha donat una resposta molt ràpida dirigida a les petites i mitjanes empreses perquè no tinguessin problemes de liquiditat. Té un repte afegit, que és tenir la capacitat de canalitzar finançament de l'àmbit europeu. Per això necessitem una llicència bancària. Precisament, en el cas dels fons de reconstrucció europeus que li deia abans, dels quals s'estima que 63.000 seran amb crèdit, què millor que sigui l'ICF el responsable de canalitzar una part del finançament que vindrà a Catalunya. El paper d'una banca pública és ser capaç de donar resposta en moments extraordinaris. Una de les coses pendents pel final de legislatura és acabar de formalitzar aquesta sol·licitud de llicència bancària a través del Banc d'Espanya.
-En quins terminis ho tenen previst?
-És una mica arriscat dir-ho ara. Et puc dir, segur, que serà durant el 2020. També l'ICF va sobrecarregat d'una feina que no havíem previst. Ens hauria agradat fer-ho al primer trimestre, però no ha estat possible. Segur que ho farem durant el segon semestre.
-Durant el confinament s'ha conegut també el tancament de les plantes de Nissan a Catalunya. Des del Departament impulsen mesures que puguin ajudar a revertir-ho?
-El que tindria més lògica és que un dels projectes d'aquest pla de reactivació econòmica de la Generalitat estigués dirigit al sector de l'automòbil. El departament d'Empresa ja havia començat a presentar un pla auto que es començava a implementar. Tindria tot el sentit del món que Catalunya fes una aposta molt decidida per la fabricació del cotxe elèctric al nostre país. Aquesta seria una de les respostes que podríem donar al sector de l'automòbil. L'anunci de Nissan ens recorda que necessita una profunda modernització. És una aposta que el govern ha ofert a la pròpia Nissan i a altres empreses. En el moment en què ens trobem, necessitem projectes de futur i que reinventin el sector, com una aposta clara pel vehicle elèctric conjuntament amb un inversor que fos capaç d'iniciar la producció a casa nostra.
-Això no tornaria a deixar aquestes fàbriques a mercè del que pugui fer un inversor extern?
-Sempre. Sempre que hi ha un projecte d'inversió amb capital privat, depèn de decisions que no responen exactament a la voluntat del Govern. El que tindria més sentit és que fos iniciativa amb un impuls públic molt decidit. Per part de la Generalitat i, perquè no, per part d'altres administracions. Que hi hagués participació pública al projecte. La mateixa Comissió Europea ha començat a canviar el seu punt de vista sobre algunes pràctiques de participació pública en empreses que es veien impossibles. Per exemple amb les participacions públiques en sectors estratègics, com poden ser les aerolínies. Nosaltres no en tenim, però sí que tenim el sector auto. Tindria tot el sentit del món que per controlar el desenvolupament d'aquesta nova indústria, el paper del govern no només fos de facilitador i finançador, sinó que també pogués ser accionista d'un projecte com aquest.
-Per últim, quin cost tindrà per la Generalitat revertir el projecte concedit a Ferrovial?
-He intentat respondre amb la màxima concreció. En aquest cas hem anunciat la voluntat de rescindir el contracte. Sobre la qüestió en termes econòmics, em permetrà que guardi certa discreció, perquè són coses que hem d'acabar de concretar. En la mesura que pot afectar a l'acord final la xifra que et digui, és millor gestionar-ho sense parlar de xifres estimades.