—Quines mesures caldria impulsar per augmentar l'ús social del català a Perpinyà i a la Catalunya Nord?
—De l'any 1993 ençà, desenvolupem una política de normalització, és a dir, que treballem perquè en el si del mateix Ajuntament l'ús del català sigui corrent. Sense anar més lluny, jo mateix m'he posat a aprendre el català. En aquest sentit, vull destacar que el lema "Perpinyà, la catalana", introduït per iniciativa del meu primer equip de govern, ha esdevingut indissociable del logotip de l'Ajuntament de Perpinyà, i també, que hem lluitat perquè els carrers, places, avingudes... i les entrades de Perpinyà estiguessin tots retolats també en català, i després de molts maldecaps ho hem
aconseguit. No podem oblidar que, el mateix any 1993, vam crear la Delegació de la Vila de Perpinyà a Barcelona. A més, actualment l'Ajuntament ja oficia casaments en català, i a les publicacions periòdiques del consistori, el català hi ocupa cada cop més espai. D'altra banda, les festes tradicionals d'arrel catalana, com Sant Jordi i Sant Joan, són actualment esdeveniments que cap perpinyanès es vol perdre. Evidentment, el balanç no és completament positiu i no puc deixar de reconèixer que encara resten moltes coses per fer.
—Quina relació ha de tenir la Catalunya Nord amb els catalans del sud?
—Tenim la mateixa llengua, la mateixa cultura, i hem compartit una part de la nostra història, mes la realitat és que avui Perpinyà forma part de l'estat francès. Crec que hem d'assumir la nostra història, tota la nostra història! I de fet, Perpinyà i la Catalunya Nord tenen un gran interès a establir lligams amb la Catalunya sud tant en l'àmbit cultural com en l'econòmic o polític, com hem pogut comprovar al llarg dels deu anys de funcionament de la nostra delegació a Barcelona. Per aquest motiu, des del meu primer mandat al capdavant de l'Ajuntament de Perpinyà vaig triar
un tinent d'alcalde, un càrrec de gran responsabilitat, al qual vaig encomanar una missió molt especial, superar el dèficit relacional que hi havia en aquell moment entre Perpinyà i la Catalunya sud. Cal dir que des de llavors, la mateixa persona és la que treballa per convertir Perpinyà en una veritable "ciutat pont" que enllaci la metròpolis barcelonina amb la xarxa de ciutats franceses i europees.
—Què proposeu per millorar aquesta relació?
—El dèficit de relacions que havíem observat entre la Catalunya Nord i la Catalunya sud s'ha atenuat molt. La mostra més fefaent n'és la instal·lació de la delegació de la Generalitat de Catalunya al centre de Perpinyà, que serà inaugurada el proper 5 de setembre pel president Pujol. Tot i això, cal que continuem desenvolupant les nostres accions tenint en consideració el marc europeu, perquè és aquest marc, sense cap dubte, el que ens oferirà les oportunitats per estrènyer els nostres lligams: el TGV, l'aigua del Roine, etc. D'altra banda, treballem per atraure els inversors sud-catalans amb els grans projectes de la ciutat: l'ampliació del Mercat de Sant Carles o la realització d'un centre de negocis a la futura estació del TGV.
—Què demaneu als governs català, valencià i balear perquè aquesta relació sigui més estreta?
—He de reconèixer que la major part del nostre treball en aquest sentit s'ha centrat fonamentalment a Catalunya. Hem intentat establir lligams amb el Govern balear, mes fins ara no s'ha arribat a concretar massa la nostra relació. Pel que fa a la Generalitat Valenciana, hem participat un parell de vegades en fires que han tingut lloc a València. El senyor Zaplana, quan era president, va venir una vegada a Perpinyà per a la inauguració d'una empresa que es va instal·lar al Mercat de Sant Carles, un centre logístic molt important per a tot Europa. Realment, crec que és una llàstima que no haguem estat capaços de tirar endavant més iniciatives conjuntes.
—Quin paper ha de tenir el TGV en aquesta relació?
—Aquest és un tema cabdal, perquè el TGV ha de ser l'enllaç que posarà Perpinyà a 45 minuts de Barcelona, -ara està a 3 hores!-. Com més aviat s'estableixi aquest lligam, més aviat "la petita ciutat de Perpinyà" podrà convertir-se en "una petita ciutat gran" en el marc de l'arxipèlag integrat per l'àrea econòmica de Barcelona. Perpinyà vol aquest paper "d'enllaç" entre les ciutats del sud i les d'Europa. Per a nosaltres, la fluïdesa en la circulació en ambdós sentits representa l'oportunitat concreta d'entrar a formar part de l'espai econòmic català. Actualment, n'estem fent estudis. Estic convençut que molts habitants de la Catalunya Nord trobaran la seva oportunitat a la borsa de treball de la Catalunya sud, i que molts habitants sud-catalans es desplaçaran a casa nostra..., perquè Perpinyà ofereix molts avantatges, com l'entorn, ja que significa treballar a França sense deixar Catalunya; cal valorar que Perpinyà disposa d'escoles catalanes, d'una universitat, d'un aeroport, d'espais comercials menys cars que a Barcelona...
—Quines conseqüències pot tenir el retard de la connexió amb el TGV?
— Conseqüències negatives, molt negatives... Fins ara era una qüestió de dies, de fet, el TGV estava previst per
al 1992, per als Jocs Olímpics. Ara bé, ja han passat deu anys... Es una qüestió de dies?
—Què pot aportar la Catalunya Nord a les comarques del sud?
—Moltes coses... Tot i que sem conscients que Barcelona i Catalunya juguen en una categoria superior al mateix nivell que Frankfurt, Milà, París... Però tenim lligams comuns, un entorn excepcional i una situació geopolítica de primer ordre. Perpinyà vol consolidar el seu paper de capital de l'Euroregió entre Catalunya sud, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus. En aquest sentit, podem ser el "cap de pont", aquí som a França però encara és Catalunya.
—Què pot obtenir la Catalunya Nord del sud?
—Moltes coses, també... Tenim grans mancances, mes també tenim moltes ambicions. La vila de Perpinyà és com el club de rugbi de la USAP, que competeix actualment en la categoria professional i al més alt nivell europeu, però que només podrà mantenir-se o ascendir si esdevé l'equip de tot Catalunya, seguint l'exemple del Barça, ser "més que un club". El nostre projecte a llarg termini és crear una veritable economia transfronterera que dupliqui el seu dinamisme amb la suma de les cultures professionals i dels talents dels emprenedors d'ambdós vessants dels Pirineus.