Quan Regina Nettey vol donar-se un capritx després de prendre el bany, obre el petit refrigerador que hi ha a la seua habitació. Ací és on guarda la crema. “M’he untat amb aquesta crema en totes les parts del meu cos. És el meu luxe”. De moment, aquesta jove de 22 anys no té treball ni dutxa pròpia. Viu en un suburbi s l’est d’Accra, la capital de Ghana, en un barri amb carreteres sense asfaltar, on els veïns comparteixen barraques estretes i poques instal·lacions sanitàries.
A Nettey no li agrada la temperatura freda de la crema enmig de la calor de l’Àfrica occidental. El que li agrada és la promesa del producte, la perspectiva que genera d’una vida millor. El pot de crema conté un missatge: “white secret”. I el producte en si conté un agent blanquejador que aclareix la pell.
Durant cinc anys, Regina Nettey ha estat comprant la crema en el mercat per l’equivalent a 3 euros. Sovint evita dinar o sopar per estalviar suficients diners com per comprar-la. I llavors, algú li pregunta perquè està usant aquesta crema. Quan això ocorre, Nettey respon que és “totalment normal”. Ella argumenta que els homes “adoren la pell clara”, tot i que Nettey no utilitza la crema només pensant en ells.
Les dones del seu barri també utilitzen productes blanquejadors. Els empresaris, pensa, prefereixen contractar dones “especials i lleugeres”. Nettey mostra els seus cabells tenyits de rosa al voltant del seu dit mentre sosté un telèfon mòbil en l’altra mà. “És molest quan la gent em diu que hauria de parar. Tothom es preocupa pel seu aspecte”.
Des que el nord-americà George Floyd va morir mentre era arrestat violentament per un oficial blanc de policia a Minnesota, les protestes contra el racisme i la brutalitat policial van esclatar arreu del món. Els prejudicis contra els negres, sovint, estan profundament arrelats. Fins i tot a l’Àfrica. Això es reflecteix tràgicament en el fet que milions de persones en el continent anhelen tindre una pell més clara.
L’any passat, Ghana va celebrar “l’any de regrés”, year of return, una campanya del Ministeri de turisme que tenia com a objectiu fer tornar la diàspora de Ghana al país 400 anys després que els primers vaixells amb esclaus africans desembarcaren als Estats Units. L’esdeveniment incloïa excursions a la costa del Cap i al castell d’Elmina, dos de les vora trenta fortificacions que hi ha al llarg de la costa ghanesa des d’on els holandesos i els britànics enviaren desenes de milers d’esclaus a les colònies europees situades a Amèrica. Hi va haver festivals de música africana, fòrums de debat i cinema per la nit. L’esdeveniment va tindre com a objectiu fer créixer l’orgull de les persones pels seus orígens, pel seu continent i per la seua pell negra. Vora un milió de visitants van apropar-se al year for return, que va ser tot un èxit.
Però el llegat racista de les potències colonials i la devaluació de les persones amb pell negra encara estan profundament arrelades en la vida quotidiana. Fins i tot en un país com Ghana, independent des del 1957, amb una població de clara majoria negra.
La pell clara, sovint, s’equipara amb la bellesa, amb la puresa i amb la prosperitat. L’anomenat “emblanquiment”, un procés per aclarir la pell, s’ha convertit en una indústria multimilionària. Les persones utilitzen cremes i locions per obtenir un color de pell més clar en molts països del món, però són especialment populars a l’Índia, a la Xina, a l’Àfrica i en alguns països del Carib. Encara més especialment a Nigèria i Ghana, on alguns estudis calculen que entre el 40% i el 77% de la població d’aquests països utilitzen els productes esmentats. Això correspon a milions d’homes i de dones.
Algunes dones embarassades ingereixen aquestes cremes amb l’esperança que els seus fills siguen blancs quan neixen. Alguns unten la loció blanquejadora com la que utilitza Regina Nettey als seus nadons, amb l’esperança que les possibilitats dels seus fills milloren.
Malgrat totes les campanyes i persones que adverteixen contra aquests productes, sovint perjudicials, i que proclamen que “el negre és bonic”, les xifres de vendes augmenten. Els fabricants d’arreu del món han descobert que poden vendre locions, tintures, pastilles i injeccions a l’Àfrica occidental. Els productes també es venen a través d’Instagram.
Així és com Enyonam Patience Gbekle, empresària de la companyia de bellesa Farcadi, s’ha fet famosa a Ghana. Amb 25 anys, ven cremes i sabons per correu postal. Ella afirma que els productes també han aclarit dràsticament el color de la seua pell. Enyonam viu a una hora d’on viu Regina Nettey, en un barri ric al nord de la capital de Ghana.
“La pell clara dona confiança a un mateix i desperta l’atracció de la gent”, diu Enyonam, que interromp en dues ocasions l’entrevista de mitja hora per posar per a les fotos que el seu ajudant ha de publicar a Instagram. “Però la pell clara significa, principalment, diners. Quan tens la pell clara obtens millors llocs de treball, guanyes més diners i ets més popular”.
Els productes blanquejadors poden aclarir la pell d’una persona, però també la poden fer emmalaltir greument. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha titllat l’emblanquiment com una amenaça greu per a la salut de les persones. Segons els dermatòlegs i els grups de salut, els ingredients com ara la hidroquinona, un fenol que inhibeix la producció de melanina, el pigment protector marró de la pell, sovint genera malalties greus. Les conseqüències poden causar, també, danys hepàtics i renals, ceguera i deformitats en els nounats. Un dels riscs més seriosos és el càncer de pell, especialment en zones properes a l’equador, on hi ha nivells més alts de radiació solar.
Cada dia, el dermatòleg Edmund Delle atén diversos pacients amb danys greus en la pell causats per aquests productes. “La llum és preciosa, el negre és com la terra i necessita ser blanquejat! Aquests pensaments són horribles i els ens han imposat els poders colonials”, assegura Delle. “Aquestes teories no només són falses, sinó que a més a més, estan matant la nostra gent”.
Edmund Delle té 77 anys i exerceix com a metge des dels anys setanta del segle passat. Les hores de consulta a la clínica Rabito, a Accra, fundada per ell mateix, es reserven amb mesos d’antelació. La sala d’espera està decorada pels seus certificats mèdics i pels premis que ha rebut. Ell va ser un dels primers dermatòlegs africans a advertir contra l’emblanquiment de la pell, i durant anys ha estat fent discursos sobre els seus riscos, visitant escoles i instruint companys de professió.
Per vergonya, els pacients sovint oculten el fet que han estat utilitzant productes d’emblanquiment. Però Delle ho detecta immediatament. Sovint només tenen diners com per aclarir les seues mans. Aquells que utilitzen productes en tot el cos sovint tenen el nus dels dits i els colzes més foscos. Altres tenen estries o arrugues que no es poden dissimular. “Sembla pell d’elefant”, diu.
Delle convida un pacient a la sala de tractament. És una dona de 55 anys, que s’alça ràpidament i que és examinada. Té la pell perjudicada. Especialment al coll, als muscles i als braços, coberts amb milers d’arrugues. També té una infecció en l’esquena, on té fongs. L’emblanquiment destrueix la capa protectora de la pell i permet que les bactèries i els fongs la perjudiquen. “Això també genera una olor intensa i terrible, com de peix podrit”, diu Delle, que pren nota mentre nega amb el seu cap.
“Mai no he deixat de lluitar contra l’emblanquiment de la pell”, diu Edmund Delle. “Sovint em desespere: sis de cada deu persones ho fan. No necessitem prohibicions, sinó educació. Ningú no hauria de comprar aquests productes”.
El 2016, l’Autoritat d’Aliments i Medicaments de Ghana (FDA), encarregada de controlar els cosmètics, va prohibir la hidroquinona i altres ingredients com ara el mercuri o alguns esteroides. És possible que ara ja no es facen servir cosmètics per eliminar el pigment, però això no significa que aquest tipus de productes per aclarir la pell i altres elements similars ja no estiguen disponibles. El preu d’un producte pot ascendir fins vora els 250 euros.
Natural Fairness, una loció corporal de Nivea per “les pells més clares”, pot ser trobada en les prestatgeries de qualsevol supermercat. Les farmàcies venen la crema Beauty Active per “alleugerir” el color de la pell. En els salons de bellesa, les persones poden comprar tintures, espumes i peelings. Molts mercats ofereixen innombrables productes d’emblanquiment a preus baixos.
Emmanuel Nkrumah, de 47 anys, cap de la divisió de cosmètics de l’Autoritat d’Aliments i Medicaments de Ghana, diu que “no existeix un producte per aclarir la pell que no siga perillós”. Ell creu que hi ha centenars de productes d’emblanquiment en circulació. Explica que alguns contenen substàncies que encara no han estat prohibides, i que alguns productes, fins i tot, no inclouen tots els ingredients que contenen en la descripció de l’envàs. Altres, explica, estan registrats com a medicament curatiu, i són difícils de prohibir. A Nkrumah també li preocupa el creixent nombre de productes de grans conglomerats internacionals.
“Fins fa uns anys, per exemple, Nivea no tenia cap crema per als rajos de sol”, diu Nkrumah, que ens atén al seu despatx. “La raó per la qual ara sí que hi ha una crema Nivea són els diners. El mercat és immens i tothom vol ocupar la seua quota”. El producte, fabricat per Beiersdorf, una empresa alemanya, es va anunciar a Ghana l’octubre de 2017 amb un model de pell clara, cosa que va causar indignació en les xarxes socials. Això es va produir poc després que l’anunci de “el blanc és la puresa” de Nivea fora denunciat per ser extremadament insensible. Però des d’aleshores poc o res no ha canviat.
Davant de Nkrumah hi ha una gran quantitat de carpetes. Estan plenes de documents sobre productes blanquejadors que les autoritats estan investigant. Explica que una de les missions de la policia consistirà a arrestar prompte un distribuïdor que ven productes d’emblanquiment de la pell dels xiquets. El 2019, l’Autoritat d’Aliments i Medicaments de Ghana va implementar les campanyes educatives per informar les persones sobre el perill d’aquesta pràctica en els més joves.
“Però el desig d’una pell més clara és profund. Mentre moltes persones ho senten així i compren aquests productes, continuarà existint”, explica. “I això és frustrant”.
A l’altra punta de la ciutat, Samuel Akufo puja al seu cotxe. Cada any realitza entre 30 i 40 campanyes de publicitat per a empreses internacionals. Akufo no pot passar per una de les tanques publicitàries de la mida d’un edifici que cobreixen els carrers principals d’Accra sense molestar-se pels dissenys incomprensibles i les fotos absurdes.
Mentre condueix, explica el que volen els seus clients. “La majoria d’ells no diuen que preferirien tindre una persona amb la pell clara al seu anunci”, diu. “No és necessari. De tota manera, vora el 80% dels models tenen ara la pell molt clara. Les persones amb pell fosca, generalment, ni tan sols s’atreveixen a intentar fer de models i no acudeixen a les entrevistes de selecció”.
Això podria causar problemes amb algunes empreses. Akufo explica que, a principis d’aquest any, per exemple, una empresa europea es va queixar pel fet que, en una foto grupal d’un anunci a l’Àfrica occidental, només hi havia persones amb la pell clara. “Volien més diversitat”, diu Akufo. Trobar els models adequats li va costar el seu temps.