-Als Estats Units, la dimensió de la violència policial és totalment diferent a la que hi ha a Alemanya. Però després de la mort violenta de l’afroamericà George Floyd, desenes de milers de persones van omplir els carrers de Berlín, Munic i Hamburg. Com s’ho explica?
-La gent dels Estats Units no només protesta per la violència policial. Els negres es troben afectats per la pobresa d’una manera desproporcionada. Tenen pitjor atenció mèdica i menys accés a l’educació. Són problemes estructurals que també existeixen a Alemanya. Ací també hi ha grups de població amb més risc d’empobriment o d’abandonament escolar.
-Com s’explica el racisme estructural a Alemanya, en termes concrets?
-Un exemple és el perfil racial de la policia. Certes persones es veuen sotmeses a controls més freqüents sense cap motiu, només degut a característiques fenotípiques, com ara el color de la pell. Els estudis també evidencien que els professors qualifiquen sistemàticament amb pitjor nota els xiquets si els seus cognoms no són alemanys. Això no es deu, necessàriament, al fet que els professors assumesquen que els alumnes amb cognoms turcs, per exemple, siguen menys intel·ligents, sinó que hi ha la tendència a pensar que procedeixen d’un entorn educatiu desfavorable. És una confluència de múltiples característiques de discriminació, relacionades amb l’origen ètic i la classe social.
-Es pot acusar aquests professors de racisme?
-Hi ha un malentès bastant freqüent, especialment a Alemanya, que és pensar que només hi ha racisme si hi ha intencionalitat. Però el racisme no només s’ha de veure com un problema de persones amb intencions dolentes. També s’han de tindre en compte les estructures i les rutines institucionals en què les persones es poden trobar en desavantatge sense que hi haja una maldat explícita o voluntària.
-D’on procediria aquest malentès?
-A Alemanya, el racisme i l’antisemitisme es van considerar fenòmens històrics durant massa temps. Molta gent creia que acceptant i assumint els crims del nazisme, aquestes conductes les havíem superat. Des d’aquest punt de vista, el racisme és un fenomen que només existeix entre els simpatitzants de l’extrema dreta.
-Després dels atacs incendiaris xenòfobs a Solingen i Mölln en la dècada dels noranta es va obrir un debat a Alemanya sobre l’hostilitat cap als estrangers en la vida quotidiana.
-Això és cert. Però aquests debats van perdre ràpidament l’interès. Per cert, aquest seria un moment interessant per parlar sobre determinats termes.
-Com per exemple?
-Termes en alemany com ara hostilitat cap als estrangers o hostilitat cap als estranys són maneres alternatives d’evadir el terme racisme que s’han establert en aquest país. Això es deu al fet que el concepte de raça és tabú, degut als crims dels nazis.
-I per això la gent a Alemanya evita el terme racisme?
-Exacte. Però el fet de no parlar de races no significa que el racisme haja desaparegut. Són només formes d’expressió que han canviat. Avui, els arguments no es basen tant en les teories de la raça biològica, sinó en l’afiliació ètnica, cultural o, fins i tot, religiosa. En canvi, l’objectiu continua sent l’exclusió dels grups considerats “estrangers” de l’accés als recursos materials i simbòlics, així com legitimar l’estatus privilegiat del grup propi.
-Qui es veu afectat pel racisme a Alemanya?
-Diria que hi ha cinc grups particularment vulnerables en aquest moment: els negres, els gitanos i els romanesos, els musulmans i, després del coronavirus, el racisme anti-asiàtic ha crescut força, tot i que cal no oblidar que aquest grup ha estat víctima de la violència racista en el passat. Cal recordar els avalots de 1992 a Lichtenhagen, Rostock, al nord d’Alemanya, per exemple, quan un alberg de refugiats va ser atacat. També consideraria els jueus com un grup vulnerable, però l’antisemitisme no es pot ubicar fàcilment sota el concepte general de racisme.
-Per què no?
-L’antisemitisme és diferent. Està molt més influenciat per les teories de la conspiració. Mentre que el racisme mira de retratar la resta com a inferiors, l’antisemitisme el que fa és culpar els jueus pel presumpte desig d’aquest grup de voler dominar el món. Per tant, es tracta més d’assenyalar una presumpta superioritat aterradora d’aquesta minoria que d’assenyalar la seua possible inferioritat, tal com es fa amb altres grups.
-Com de preocupant és el racisme antimusulmà a Alemanya?
-Les enquestes d’opinió i les anàlisis del discurs polític i mediàtic mostren que aquest racisme és un dels més àmpliament acceptats a Alemanya. És comparable al racisme contra els gitanos i romanesos. Els populistes de dreta ho expressen de manera més descarada, però des de fa temps s’ha infiltrat al si de la societat. Hi ha exemples infinits d’atacs contra mesquites i de violència contra els musulmans. Fins ara, en canvi, el fenomen no ha rebut l’atenció que mereix.
-Veu avanços positius en la manera com els alemanys tracten el racisme?
-Sí. Cada vegada és més senzill abordar aquests problemes. Com a exemples hi ha el comitè sobre el racisme i l’extrema dreta, que demostra que el problema no s’està tractant en les altes esferes polítiques. Necessitem una estratègia de llarg termini.
-Què ha de tindre la gent en compte per expressar-se sense ser discriminatòria? Hi ha molta inseguretat en les persones sobre aquest tema.
-Com a norma general, és important reflexionar sobre quan el llenguatge pot arribar a ser perjudicial o excloent. Per exemple, quan els gitanos i romanesos demanen que no els estigmatitzem més amb determinades referències, és difícil entendre perquè tanta gent encara insisteix a fer servir termes com ara salsa gitana -gypsy sauce, nom vulgar amb què se solen referir a una salsa típica d’alemanya- en comptes de respectar aquest grup.