Sense sorpreses. Tal com pronosticaven en privat distints juristes coneixedors dels recursos d’empara presentats pels presos polítics catalans, el Tribunal Constitucional ha tornat a denegar la llibertat de tots ells mentre aquests recursos són resolts pels magistrats del TC. La decisió ha estat unànime al si d’aquest tribunal.
Les defenses havien demanat la suspensió de la sentència del Tribunal Suprem, emesa el passat 14 d’octubre, mentre el Tribunal Constitucional resolia els recursos d’empara. Però el Constitucional s’ha refugiat en una doctrina del tribunal que limitaria les suspensions temporals de les condemnes contra els castigats a menys de cinc anys. No és el cas dels presos polítics catalans, condemnats a entre vuit i 13 anys i mig de presó.
Estratègia
Una de les polèmiques del Tribunal Constitucional és el fet que ha admès ha tràmit tots els recursos d’empara dels presos polítics catalans. Un fet inèdit fins ara en altres circumstàncies. Mentre el Constitucional no resol aquests recursos, el cas no pot arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans, establert a Estrasburg, amb la qual cosa el tribunal espanyol retardaria una decisió del TEDH contraris a la justícia espanyola. De fet, l’agència de notícies Europa Press va desvelar que aquesta maniobra del TC havia estat del tot intencionada. L’agència es referia a una estratègia dels magistrats espanyols en aquest sentit.
Ara, els recursos d’empara que han presentat els presos polítics i que resten pendents de resolució podrien quedar congelats durant un any o més temps fins que el Tribunal Constitucional, previsiblement, els rebutge i els faça arribar a Estrasburg, on el Tribunal Europeu de Drets Humans tardaria també a estudiar-los per adoptar una resolució en què les defenses dels presos polítics tenen dipositades grans esperances. Aquests recursos denuncien vulneracions de drets durant tot l’episodi judicial que han patit des d’abans del referèndum de l’1 d’octubre fins la sentència de 2019.
Les defenses van demanar que el Constitucional aplicara el mateix criteri que amb els ultradretans que van assaltar la llibreria Blanquerna de Madrid el 2011, que no van entrar en presó després de ser condemnats.
De moment, els presos polítics només podran abandonar les presons per treballar o fer voluntariat gràcies a la vigència de l’article 100.2 del règim penitenciari o, també, a través de permisos. En aquest últim cas, els presos només hi podran accedir una vegada hagen complert una quarta part de la pena, cosa que fins ara sols han fet Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que al juliol compliran mil dies empresonats.