No fa gaire corria el rumor que Mark Zuckerberg seria candidat a la presidència dels EUA. Un candidat jove i liberal que s’enfrontaria a Donald Trump. I que tindria possibilitats. Perquè té molts milions de simpatitzants. Perquè des de fa anys és conegut internacionalment, ha assessorat Barack Obama en qüestions tecnològiques, dina amb Angela Merkel i rep caps de govern de tot el món. I perquè ha desenvolupat una habilitat política.
Ara, però, això sembla absurd. Si el creador de Facebook ha demostrat una cosa, és la seva falta d’olfacte polític.
La setmana passada, Zuckerberg va anunciar que no emprendria cap acció contra els comentaris del president Donald Trump a Facebook. Trump havia atiat, en alguns períodes hora rere hora, els aldarulls posteriors a la mort de George Floyd amb missatges de Twitter i publicacions de Facebook. Molts dels textos són agressius, provocadors o plens de falsedats.
“Si comencen els saquejos, començaran els trets”, amenaçava Trump. Amb aquestes mateixes paraules justificava l’aleshores cap de la policia de Miami fa prop de cinquanta anys la violència policial contra els habitants negres.
Twitter va publicar una nota d’alerta al costat de la piulada: aquest missatge enalteix la violència. I altres tuits del president estan marcats amb dades de comprovació factual i un enllaç a informacions sobre la qüestió.
Facebook, en canvi, no fa res. I tampoc no ho farà. “Ja vam dir clarament fa temps que no supervisem les declaracions de polítics”, diu Zuckerberg. “Per norma general, les empreses privades, en especial les plataformes, no haurien de poder-ho fer”.
Entre el personal de Facebook això va escandalitzar. Alguns van deixar la feina, d’altres van renunciar-hi temporalment i alguns directius d’alt rang van oposar-s’hi públicament. En una reunió virtual amb tota la plantilla de la companyia, Zuckerberg va ser criticat. Però ell va respondre que Trump no incompleix les normes de la xarxa social, “per això deixem estar les seves declaracions”.
No és la primera vegada que Zuckerberg fa el sord i el cec. Quan Trump va ser escollit president, de seguida es va veure clar: sense Facebook allò no hauria passat. Durant la campanya, per exemple, a la plataforma havia circulat la notícia que el papa donava suport oficialment a Trump. En pocs dies la notícia va ser compartida o comentada un milió de vegades. Zuckerberg ho va minimitzar: “Pensar que unes notícies inventades difoses a Facebook han influït en les eleccions és una idea bastant esbojarrada”.
Aquesta vegada es vol convertir en un abanderat de la lluita per la llibertat d’opinió: “Sé que molta gent està enfadada perquè no eliminem les publicacions del president, però la nostra posició és garantir la llibertat d’expressió tant com puguem”. Encara que això perjudiqui la marca.
Aquesta actitud de laisser faire es basa sobretot en una decisió estratègica fonamental que Zuckerberg va prendre de bon començament: Facebook és una plataforma, no una empresa de mitjans. No és “l’àrbitre de la veritat”, com diuen a Facebook. Ha de ser neutral. Sense influir o valorar els continguts. No ha d’assumir cap responsabilitat.
D’aquesta manera, fins ara Facebook ha aconseguit no haver de tenir unes regulacions més estrictes. A les empreses de mitjans de comunicació se’ls apliquen unes normes més rígides, més condicions i unes limitacions més severes: així, obtenir guanys és més difícil.
Des d’un punt de vista estrictament empresarial, l’estratègia de Zuckerberg es pot entendre. Però Facebook no és una empresa normal i tampoc no ho ha volgut ser mai.
Des del principi, el credo de la companyia ha sigut: volem transformar la manera de comunicar-se de la humanitat. Quan l’empresa va sortir a borsa, Zuckerberg va anunciar que Facebook seria tan transformador com la televisió. Des del començament, a Zuckerberg sempre li ha agradat canviar el món. Però, és clar, sense el llast de tenir tant de poder i influència: els continguts que passen per la seva plataforma disruptiva no tenen res a veure amb ell.
Dilluns el director de Facebook va parlar per telèfon durant una hora amb Vanita Gupta, presidenta de l’organització que agrupa les associacions pels drets humans i civils als EUA. Zuckerberg “no ha entès res”, va dir posteriorment Gupta. Això ja s’havia fet palès, va dir la dona, quan dirigents militars de Birmània van fer servir Facebook per atiar la violència i difondre mentides.
Però potser sí que Zuckerberg ho ha entès ben bé. Uns quants dies abans havia parlat per telèfon amb Donald Trump. La conversa va ser molt “productiva”, segons es va informar després de la trucada. Zuckerberg va dir no trobava gens bé com s’expressava el president respecte a les protestes i les manifestacions. “Però crec que això cada persona ho ha de decidir pel seu compte, perquè als poderosos només se’ls poden exigir responsabilitats si les seves posicions es posen a prova obertament davant l’opinió pública”. A la seva plataforma això no passarà.
Traducció d’Arnau Figueras