El president de la Generalitat, Quim Torra, ha criticat els "vaivens" del govern espanyol sobre el repartiment del fons extraordinari dels 16.000 milions d’euros a les autonomies. "Les promeses ens arriben retallades, la situació és molt greu, anem tard i lents", ha traslladat al cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, durant la tretzena conferència de presidents. Segons fonts del Govern, el president català ha denunciat que els nous criteris "suposen per a Catalunya una pèrdua de desenes de milions d'euros", segons els primers càlculs, i ha acusat el govern espanyol d'"asfixiar" econòmicament Catalunya, "entorpir" la recuperació econòmica i "comprometre" les polítiques socials si no pren decisions.
"Per què sempre és Catalunya qui ha d'assumir totes les despeses?", ha insistit Torra. Davant d'això, ha exigit a Sánchez "prendre mesures econòmiques urgents i fer-ho ara" i ha criticat que les solucions que proposa el govern espanyol són "per a final d'anys o principi de l'any vinent". El president ha insistit que no poder comptar "ara per ara" amb tots els recursos que necessita Catalunya és insuportable i molt greu.
Torra ha posat sobre la taula xifres "devastadores", com les pèrdues de 15.000 milions d’euros en el sector del turisme, de 9.500 milions d’euros en el del comerç, de 1.000 milions d’euros en el de la cultura i de 850 milions d’euros en el tercer sector.
Per això, ha reiterat la proposta d'aconseguir per a Catalunya 15.000 milions d’euros, que només depenen, ha defensat, del sí del govern espanyol. La proposta inclou 5.000 milions d’euros de transferències directes de l'Estat per les despeses acreditades en inversió sanitària, que sol·liciti al Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) en nom de Catalunya un préstec de 5.000 milions d’euros, pujar a l'1% el sostre de dèficit i disposar dels 2.500 milions d’euros de superàvit i romanents dels ajuntaments.
"Si no es prenen aquestes decisions ara, el govern d’Espanya serà responsable d’asfixiar Catalunya i d’entorpir la recuperació econòmica”, ha manifestat, al temps que ha afirmat que amb el pressupost de la Generalitat no poden “encarar les reclamacions" i comprometran les polítiques socials.
D'altra banda, ha lamentat no haver obtingut resposta al document que va presentar fa quinze dies al president espanyol amb les 40 mesures per reactivar l’economia. Ha afegit que hi ha moltes urgències en aquestes propostes que s'han d'abordar i que esperen una resposta.
Per últim, ha exigit la pròrroga dels ERTO i la posada en marxa de l'Ingrés Mínim Vital de manera immediata, així com establir un permís retribuït a mares i pares que han de fer-se càrrec dels fills o persones dependents i en la liquiditat i moratòria per a les empreses.
Sánchez defensa que farà una transferència "sense precedents" a les autonomies i destaca el "gest de lleialtat"
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat que l'Estat farà una transferència de recursos "sense precedents" als governs autonòmics i ha assegurat que les característiques del fons es basen en "un gest de lleialtat". En resposta a les crítiques d'alguns presidents, entre ells Quim Torra, ha entès "que vulguin més i més" però ha defensat que s'abonaran 16.000 milions d’euros. El fons serà aprovat pel Consell de Ministres del 16 de juny a través d'un reial decret i del total, 9.000 milions d’euros seran per a sanitat, que es començaran a rebre al juliol, 2.000 per a educació al setembre i fins a 5.000 per a repartir entre les comunitats de règim comú per la davallada d'ingressos. Ha defensat també l'aprovació del decret de la 'nova normalitat'.
El repartiment del fons covid per a les autonomies ha estat un dels temes que ha generat controvèrsia en la tretzena reunió telemàtica de president. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha criticat els canvis en el repartiment i ha acusat Sánchez d'una nova retallada i d'"asfixiar" Catalunya econòmicament.
Davant les crítiques, Sánchez ha defensat que aquest fons "no té precedents" en la història democràtica espanyola i que es tracta de transferències, no préstecs, pels que els governs autonòmics no hauran de retre comptes davant del govern espanyol. Sánchez ha defensat que en el repartiment s'ha buscat "reflectir amb la major fidelitat l'impacte que la pandèmia ha tingut en els pressupostos de cada comunitat".
Així, el fons es dividirà en quatre trams. El primer d'ells serà de 6.000 milions d’euros per a inversió sanitària i es començarà a transferir al juliol, el segon també serà per a despesa sanitària en base a "criteris representatius" i es pagarà al novembre. La suma d'aquestes dues xifres ha de ser l"'inici de reparació de les deficiències que s'han detectat al sistema de salut". El tercer s'abonarà al setembre i serà de fins a 2.000 milions d’euros en inversió en educació i el darrer de fins a 5.000 milions d’euros es repartirà entre les comunitats de règim comú.
D'altar banda, ha expressat la voluntat de celebrar la primera reunió presencial amb els presidents autonòmics un cop aixecat l'estat d'alarma i quan el País Basc i Galícia hagin celebrat els seus comicis. Fins a l'aixecament de l'estat d'alarma, ha garantit que es mantindran les conferències telemàtiques, que ha reconegut que "no han estat una bassa d'oli" ni lliures de "tensions" però que s'han basat en el respecte.
El decret de 'nova normalitat', dimarts
En la seva compareixença, el president espanyol ha defensat la necessitat d'aprovar dimarts el reial decret sobre la 'nova normalitat' per tal de deixar fixades qüestions que ha assegurat que són importants per evitar nous rebrots. Sánchez ha fet un paral·lelisme amb la necessitat de medicació en cas de malaltia: "En fase aguda cal un tractament de xoc i quan remet es passa a tractament més lleuger".
"Fora de l'estat d'alarma, els territoris s'hauran de veure, no diré regulats, sinó emparats", ha afegit, al temps que ha afirmat que serà "un paraigües jurídic" i que esperen comptar amb la "implicació" de les comunitats.
Entre els aspectes que inclourà el decret, ha destacat mesures de prevenció i higiene pública, com l'obligatorietat de fer servir mascareta a partir dels sis anys si no es pot mantenir la distància de seguretat o mesures organitzatives a centres docents, de treball, sanitaris, comerços o equipaments culturals. Un segon paquet inclourà mesures per garantir l'abastiment de medicaments i material sanitari, i l'"obligació" de facilitar totes les dades per poder fer seguiment de la pandèmia, així com la garantia que es fan PCR "a tot cas sospitós".
El decret també incorporarà que les autonomies hauran de "garantir la capacitat" per respondre a un eventual rebrot. "Fins que no hi hagi vacuna haurem de viure en una normalitat vigilada", ha valorat.
Sobre la fi de l'estat d'alarma, ha explicat que les autonomies en fase 3 podran demanar que s'aixequi aquest estat al govern espanyol i que serà aquest qui ho acabarà autoritzant o no ja que ha insistit que aquesta competències és exclusivament de l'Estat. Serà també en aquest punt quan es podrà produir la mobilitat entre comunitats.
Insisteix en harmonitzar els criteris per reobrir les fronteres
Sánchez ha aprofitat per insistir en la necessitat d'homogeneïtzar els criteris a escala europea sobre la reapertura de fronteres, tant internes com amb tercers països. "No té sentit obrir les fronteres de l'espai Schengen i cada país a tercer països perquè llavors no hi haurà control", ha alertat. Per això, ha demanat a la Unió Europea "liderar" aquesta qüestió amb criteris "harmonitzats" i basats en les dades epidemiològiques. Ha confiat també arribar a acords "amb el bon veí" Portugal sobre els treballadors transfronterers.
En clau europea, també ha apuntat que el proper 19 de juny hi haurà la primera reunió sobre el repartiment dels fons i ha esperat que hi hagi "més transferències i menys préstecs".
Per últim i sobre la polèmica per les diferències en les dades de mortalitat, ha apuntat que les dades que reporten l'Institut Carles II o el d'Estadística (INE) són "complementaris" a les xifres que aporta Sanitat, basades en les que li fan arribar les comunitats segons criteris de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Ha afegit que els dos organismes depenen del govern espanyol i que hi ha màxima voluntat de transparència. "Quan superem la pandèmia i amb certa perspectiva podrem saber amb més qualitat l'envergadura en termes de letalitat de la pandèmia", ha declarat.