"Els avalots són l'idioma dels que no són escoltats". Aquesta sentència de Martin Luter King evoca, anys després de ser pronunciada, les protestes de la població afroamericana arreu dels Estats Units. La ràbia s'ha apoderat durant més d'una setmana dels carrers de diferents ciutats nord-americanes després de l'assassinat en mans de la policia de George Floyd a la ciutat de Minneapolis el passat 25 de maig.
"Les vides negres importen", criden els manifestants. Demandes de drets i respecte per a una part de la població que se sent exclosa -perquè sovint ho està. Exigències sense resposta per part de l'executiu nord-americà. El president Donald Trump ha preferit buscar un boc expiatori que el permeti no anar a l'arrel del problema que s'expressa en el carrer.
Un problema, el del racisme institucional, que, segons dades de l'estudi Mapping Police Violence, fa que els nord-americans negres tinguin tres vegades més probabilitats de morir a mans de la policia que una persona blanca. Assassinats que en el 99% dels casos no comportaran càrrecs per als agents de policia, segons dades del mateix estudi. És només un exemple de la corrua de desigualtats que denuncien aquells que reclamen els drets dels afrodescendents i que des de 2013 té com a principal cara visible el moviment Black Live Matter, fundat per respondre a l'assassinat racista de Trayvon Martin l’any anterior.
No ha estat aquest, però, l'interès del president Trump, que des del primer moment ha criminalitzat les protestes i ha assenyalat el moviment antifeixista com a responsable dels avalots. El 31 de maig anunciava en una piulada que "els Estats Units d'Amèrica designarà als Antifa com a organització terrorista". La notícia va circular com la pólvora i es van escampar dues preguntes. És possible il·legalitzar-los? Són ells els que estan darrere de les protestes?
Existeix 'Antifa'?
La resposta a les dues preguntes anteriors hauria de ser no. En si mateix, Antifa -que prové d'escurçar el mot antifeixista- no es refereix a cap organització estructurada, sinó més aviat a un moviment global que s'expressa de forma autònoma als diferents territoris i que, generalment, advoca per combatre el feixisme sense renunciar a la confrontació directa com a estratègia de lluita. Particularment, però, cada organització que conceptualment s'adscriu en l'antifeixisme té la seva pròpia idiosincràsia i decideix fins a quin nivell vol portar la confrontació: des de cartells i pintades a la lluita cos a cos, el marge és ampli i variat. Cal tenir en compte que el 1923, el Partit Comunista d'Alemanya ja tenia una facció anomenada Antifaschistische Aktion i que en l'actualitat, només als Estats Units, es calcula que hi ha més de 200 grups que es denominen d’aquesta manera i la seva activitat ha augmentat després de l'elecció de Trump com a president del 2016.
El fet que no tingui una estructura definida és un dels fets que fan dubtar que sigui possible la seva definició com a organització terrorista en genèric. Més enllà d'això, els experts assenyalen que les lleis que permeten al Govern nord-americà assenyalar grups com a terroristes i imposar-los sancions es limiten als grups exteriors i no contemplen el terrorisme domèstic. En declaracions a TheNew York Times, l'anterior cap de la divisió de Seguretat Nacional del Departament de Justícia, Mary B McCord, afirmava que si es procedís a fer aquesta declaració, suposaria una confrontació amb la primera esmena de la Constitució que estableix la llibertat religiosa, d'expressió, de premsa i de reunió.
Organitzacions d'extrema dreta neonazis nord-americanes que han protagonitzat atemptats terroristes, com ara The Base o l'Atomwaffen Division, han estat tractades com a organitzacions criminals.
Qui protesta?
Més enllà de la naturalesa del moviment Antifa, la qüestió de fons sempre que hi ha revoltes populars d'aquesta mena és saber qui hi ha al darrere. Com sol passar, en aquesta ocasió s'hi torna a barrejar una important diversitat. Es pot afirmar amb seguretat que els grups antifeixistes hi ha donat suport, tal com han expressat a les seves xarxes socials. Però aquests grups solen tindre poques persones molt polititzades.
Un perfil que no encaixa amb el caràcter massiu de les protestes que els mitjans nord-americans expliquen, més aviat, per una reacció comunitària amplificada per la importància que ha anat guanyat els darrers anys el moviment Black Lives Matter i la impotència d’un important sector de la població, els afrodescendents, que se senten exclosos i maltractats.
Assenyalar l'antifeixisme i dir que es desplacen d'altres indrets per aprofitar els avalots és doncs una manera de criminalitzar aquest moviment i deslegitimar les protestes. "La idea darrere dels agitadors forans és que qualsevol cosa que sigui formidable no pot ser duta a terme pels activistes o manifestants locals negres", explicava el professor de dret de la Universitat de Howard Justin Hansford en una entrevista al diari digital Vox. Ell mateix assenyalava que es tracta d'una eina efectiva perquè "no només deslegitimes la protesta en si mateixa, sinó que també deslegitimes els activistes en tant que no són suficientment capaços o llestos com per fer aquestes accions per si mateixos".
Més enllà d'això, investigacions recents indiquen que si un col·lectiu ha intentat conscientment aprofitar les protestes per generar el caos, no hauria estat pas l'antifeixisme, sinó l'extrema dreta partidària del que es coneix com a acceleracionisme: teories que inspiren els grups supremacistes blancs terroristes actuals -tot i que també altres moviments minoritaris fora de la ultradreta- i que parteixen de la base que cal precipitar l'expansió del capitalisme per dur-lo fins a una situació que comporti un canvi social radical. Aquests sectors veuen, doncs, en les protestes una ocasió per forçar el que anomenen boogaloo, una mena de guerra civil contra l'enemic intern. Es tracta, però, de grups residuals que intenten aprofitar les protestes per fer-se veure, difondre els seus postulats i generar més caos.
Sigui com sigui, Trump sembla decidit a obviar la diversitat i les reivindicacions legítimes de la comunitat afroamericana i apostar per la repressió i els caps de turc.