Després de la mort de l’afroamericà George Floyd en una brutal operació policial a Minneapolis, les protestes a la ciutat nord-americana van continuar, malgrat el toc de queda decretat. Reporters de la CNN informaven durant la matinada de divendres a dissabte que en les protestes no hi havia membres de la Guàrdia Nacional ni policies. Hi participaven blancs i negres i les imatges televisives mostraven manifestants caminant per l’autopista que connecta la ciutat amb altres punts. Portaven cartells en què es llegia: “serè el pròxim?” o “no hi ha pau sense justícia”.
Floyd havia estat assassinat enmig d’una operació policial en Minneapolis el passat dilluns. Un dels quatre policies involucrats en l’operació va ser acusat divendres d’assassinat en tercer grau, un delicte que no és tan greu com el d’un assassinat comès intencionadament.
El presumpte autor és un policia blanc que havia clavat el seu genoll sobre el coll de Floyd durant llargs minuts. Floyd havia demanat ajuda en diverses ocasions abans de perdre el coneixement, tal com es va demostrar en un vídeo gravat. L’home negre de 46 anys va morir tot just quan arribava a l’hospital.
La delegació de la CNN a Atlanta, atacada
Per quarta nit consecutiva també es van produir protestes en altres ciutats dels Estats Units que, ocasionalment, desembocaren en violència. A Atlanta els manifestants atacaren la delegació de la CNN. El canal televisiu va emetre imatges en directe que mostraven com els manifestants llançaven objectes contra els agents de policia que protegien l’edifici on es troba la delegació d’aquest mitjà. També hi ha hagut protestes a Nova York, Los Angeles, Dallas, Lousville i altres indrets. Milers de manifestants també es concentraren als afores de la Casa Blanca de Washington. Alguns van muntar barricades.
El governador de Minnesota, Tim Walz, va anunciar un toc de queda a Minneapolis i la ciutat veïna de St. Paul aquest divendres, que entraria en vigència cap a les 20.00 hora local. La mort de Floyd havia provocat greus avalots a Minneapolis durant les nits anteriors. Walz va mobilitzar la Guàrdia Nacional aquest dijous i va declarar un estat d’emergència en la ciutat i els voltants. La Guàrdia Nacional va anunciar que més de 500 efectius havien estat desplegats arreu de la zona.
Els periodistes es van interposar entre manifestants i policies. Un equip de la CNN, dirigit pel periodista negre Omar Jiménez, va ser detingut mentre gravaven l’escena amb les càmeres, tot i que prompte serien alliberats. Un altre periodista blanc de la CNN no seria molestat per la policia. El governador Waltz se’n va disculpar davant l’emissora i els periodistes: “això és imperdonable”.
La mort de Floyd havia causat avalots a Minneapolis, Minnesota, durant les darreres nits. Alguns negocis van ser incendiats i hi va haver saqueigs. Els manifestants també van irrompre en una comissaria que també van incendiar. La policia va utilitzar gasos lacrimògens contra els manifestants.
Vuit minuts i 46 segons
En l’acta d’arrest de l’oficial de policia es llegia que l’acusat afirmava haver pressionat amb el seu genoll sobre el coll de Floyd durant un total de vuit minuts i 46 segons. Els darrers dos minuts i 53 segons, Floyd ja no mostrava signes de vida. Segons el protocol, els oficials de policia han de saber que aquesta manera de detenir sospitosos és especialment perillosa.
En la mateixa acta de detenció, el metge forense va dir que, basant-se en una evidència preliminar, Floyd no s’havia asfixiat. L’home de 46 anys patia altres problemes de salut que podrien haver-li provocat la mort.
William Barr, procurador general, anunciava que l’FBI investigaria, paral·lelament a les autoritats de Minnesota, si els oficials involucrats havien violat les lleis dels drets civils. I es mostrava segur que es faria justícia amb el cas Floyd.
El governador de Minnesota, Tim Walz, deia divendres que el poder judicial investigaria amb rapidesa els implicats. El governador es va mostrar terroritzat per l’incident. “El capítol que es va escriure aquesta setmana és un dels nostres capítols més foscos”, deia. Waltz va instar els manifestants a renunciar a la violència. Qüestions com la del racisme sistemàtic s’han d’abordar, però tot això no podrà fer-se mentre “hi haja anarquia als carrers”, lamentava.
El president dels Estats Units, Donald Trump, confiava aquest divendres que la Guàrdia Nacional evitaria més avalots a Minneapolis. Trump va dir a la Casa Blanca que havia parlat amb els familiars de Floyd. “Són bona gent”. Trump també va demanar acabar immediatament amb els avalots. “No es pot permetre que la situació camine més cap a l’anarquia i el caos”, advertia, tot referint-se a “una situació terrible, terrible”.
Trump havia causat controvèrsia anteriorment quan, des de Twitter, deia que acabava “de parlar amb el governador Tim Walz” i li he dit que l’exèrcit estava al seu costat. Si hi ha problemes, prendrem el control i si hi ha saqueigs, hi hauria tiroteigs”. Twitter va advertir el president per aquesta publicació, atès que violava el principi que prohibeix glorificar la violència en aquesta xarxa social.
Amb la seua frase sobre possibles dispars contra saquejadors, Trump va citar una altra frase de 1967 amb què el llavors cap de policia de Miami havia anunciat mesures dures contra la població negra. Trump relativitzaria la seua declaració divendres amb un altre tweet.
El president nord-americà només volia dir que “el saqueig podria conduir a la violència armada”, cosa que és un fet. Més tard va negar haver conegut ni pronunciat mai la frase original esmentada de Miami.