Joan Gamper, el Barça, Catalunya: la novel·la

El primer capità, subtitulat “Quan el somni d'un home esdevé una aventura col·lectiva apassionant”, estava destinat, per la temàtica de gran abast, per ser la primera ficció dedicada a l'icònic personatge del fundador del Barça, a ser una de les grans atraccions del Sant Jordi 2020. El llibre d'Enric Calpena (Barcelona, 1960), tanmateix, com tants altres, ha vist modificat el seu itinerari per la irrupció del coronavirus.

“Aquesta novel·la ha estat confinada, teníem pensat publicar-la la primera setmana del mes d'abril, era un llibre estrella per al Sant Jordi”, explicava en la roda de premsa virtual l'editora Pilar Beltran, qui es felicitava de poder començar a difondre una novel·la destinada a tenir un públic ampli. Un projecte que va nàixer aproximadament fa dos anys, a partir de la imbricació del Barça i del futbol “en la història social”. Tot, a través de la mirada “d'algú que no és un gran aficionat al futbol”, deia en referència a Calpena.

La novel·la de Calpena arrenca a la tardor del 1898, quan un jove Hans Gamper arriba a l'estació de França procedent de Suïssa, en la que havia de ser una estada provisional a Barcelona per aprendre castellà que, finalment, es va perllongar indefinidament. I acaba amb el colpidor suïcidi del fundador del Barça, l'any 1930, en circumstàncies no del tot esclarides però amb una sèrie de detonants més o menys lògics. Un material substancial que Calpena aborda amb esperit literari, amb certs elements de fabulació com la creació del personatge d'Aurora, un hipotètic primera mor barceloní de Gamper, però sense renunciar a la mirada de l'historiador que posa la lupa en els grans secundaris de la història, d'acord amb els nous corrents historiogràfics.

Hans Gamper, ràpidament convertit en Joan Gamper, és un d'aquest personatges. Un personatge inserit en un context, explicava Calpena, en el qual hi ha tres grans esdeveniments que estan canviant la societat: els canvis en el rol de la dona, la irrupció dels mitjans de comunicació i l'aparició de l'esport de masses. Un fet, aquest darrer, en el qual el Barça juga un paper cabdal a Catalunya. Un club que, al mateix temps, és un reflex social de cada moment evidenciat en la composició de les diferents directives, un fenomen ja explicat, diu Calpena, per Manuel Vázquez Montalbán: els comerciants i professions liberals que estan en la base del Noucentisme, la burgesia industrial de la Mancomunitat o els advocats de la República. El que en època més moderna han estat les successives directives d'empresaris del tèxtil, dels constructors o dels financers. “Hi ha una correlació entre el tipus de directiva i el poder del país”, conclou Calpena.

Curiosament, “Gamper no té la vocació de ser un home transcendent. Està creant un club de futbol que li serveix a ell i als seus amics per jugar-hi”, aclareix Calpena, en referència al moment fundacional del Barça, quan el suís, molt aficionat a aquest esport, embolica les amistats per muntar un equip d'aficionats. En aquell moment, ja existeixen un parell d'equips, un format per britànics -a imitació del que passa arreu del planeta- i el Catalan Futbol Club. Per atraure'n uns altres aficionats, Gamper insereix un anunci en la revista Los Deportes, el 22 d'octubre del 1899. Sols un mes després, el 29 de novembre, una dotzena d'animosos pioners funden el Foot-Ball Club Barcelona. Gamper serà el primer capità. I jugarà en l'equip i el presidirà en diferents etapes.

El visionari Gamper

Amb els anys, les modestes i lúdiques intencions inicials deriven en quelcom més transcendent. “El club s'anirà lligant al catalanisme cívic imperant”, apunta l'autor de la novel·la, un procés de transformació que tindrà en l'any 1908 un moment clau. “Gamper volia implicar el Barcelona en el país. És el primer club que farà les seves actes en català”, alerta Calpena. El catalanisme del suís no és una opció oportunista: tot i que la seua esposa també era suïssa, el matrimoni decideix educar els seus fills en català. De la mà d'algú no-nadiu, el Barça esdevindrà un reflex de la societat catalana i de tots els seus conflictes.

Però no va ser un procés immediat. Com explica Calpena, “L'Espanyol tenia les coses molt més clares, és un club que desitja que hi puguen jugar aquells que se senten espanyols. Això el Barça al principi no ho té, en els primers moments s'allunya de qualsevol idea política. Però el 1908 Gamper s'adona que per supervivència el club ha de reconèixer el que és i es faci catalanista”.

En paral·lel a la imbricació cívica i política, hi ha la incidència social. Els pioners comandats per Gamper descobreixen ben aviat que hi ha públic disposat a seguir les evolucions de l'equip i que demanen ser socis. És un fet important, perquè poca gent aleshores apostava per l'èxit d'una activitat que requeria la participació de tanta gent, entre jugadors, àrbitres i personal assistent. Per no esmentar el requisit indefugible d'una superfície de joc veritablement extensa.

Calpena defineix Gamper com “un líder no carismàtic, una persona altament honesta i d'un tarannà molt democràtic”, com es fa evident en les educades rèpliques en la premsa a debats encesos. Però també el titlla de “visionari”, algú que “és capaç de rectificar” i veure les possibilitats del futur esport rei amb “una visió de llarg termini”. L'autor d'El primer capità posa com a exemple la habilitació del camp de l'Escopidora, en l'antic Carrer Indústria (actualment carrers París, Urgell, Villarroel i Londres: una bona extensió), un recinte per a 6.000 persones amb vestidors i grada coberta. No cal que recordem com acabarà aquesta història.

La novel·lesca mort de Gamper

Per si faltava algun element novel·lesc, el fundador del Barça va posar fi a la seua vida de manera violenta, d'un tret al cap. Gamper no va deixar cap nota d'aclariment, la qual cosa ha alimentat al llarg del temps diferents especulacions. Una, atribueix el suïcidi als disgustos que li donava el Barça. L'altra, ho atribueix més bé a problemes econòmics. Calpena s'inclina a donar més importància al problema dels diners. Amb motiu del crack borsari del 1929, Gamper, juntament amb un soci, posa en marxa una arriscada operació que, hipotèticament, els havia de fer immensament rics. Així, davant els remors de possible davallada borsària, la societat reserva capital per comprar accions i esperar una futura pujada que mai arribaria. S'arruïnen de manera immisericorde i queden carregats de deutes. I uns dies abans de la mort de Gamper, se suïcidaria el seu soci. “La cadena de successos és massa evident per no sospitar d'aquesta qüestió”, apunta Calpena.

No obstant això, l'autor d'El primer capità recorda que l'empresari patia una forta depressió que és prèvia al trasbals del 1929. I tampoc no descarta que la relació amb el Barça fora un altre detonant. Calpena recorda que la directiva d'aleshores li va fer pagar el carnet a Gamper, que era el soci número u. “Això li fa mal, li dol molt”, anota l'historiador i novel·lista.

Calpena, amb tot, remarca que el llibre “és una novel·la”, un projecte amb intenció literària (“per plaer personal”) però vocació històrica, documental. “El novel·lista, si vol ser rigorós, ha de partir de les bases de la investigació històrica per construir la narració”, adverteix. Així, tret de l'esmentada Aurora, cap personatge central és inventat. I el que diuen els personatges “està tret de la documentació”, ja siga en la premsa de l'època o en les actes de les reunions de les juntes directives.

Així mateix, com destacava Pilar Beltran, un element important “és el retrat de la Barcelona de l'època, dels ambients de les rambles, la Ciutadella, el camp d'Horta o el tramvia”. També s'insinua el pes social de la prostitució en la societat de l'època o es dona compte de les rivalitats esportives. Una història de Catalunya a través del Barça. Dit això, quan se li pregunta a Calpena si la història de Catalunya haguera estat la mateixa sense el Barça, respon: “Si no hagués estat el Barça, hi haguera hagut un altre moviment de masses”. “El país determina la història dels moviments socials”, teoritza. El que no és incompatible amb una afirmació que tothom podria compartir: “Un dels pilars de la societat catalana del segle XX és l'obsessió pel futbol que el Barça simbolitza”.

Una obsessió que va tindre un primer catalitzador. Gamper, el Barça i Catalunya ja tenen novel·la.