El projecte no naix exactament del no res, el seu precedent és el programa de Tomeu Canyelles en BN Mallorca Radio i el blog Illa Sonora. Nofre Móra, nadiu de Porreres i resident a Barcelona, va pensar que es podia fer el mateix “més ben fet”. Aquest melòman sense grans relacions fins ara amb l'escena musical, va anar recopilant i ordenant la informació. En l'arxiu hi ha dades diverses dels grups, enllaços a esdeveniments i a les plataformes musicals en les quals escoltar la música i comprar-la, llistes de reproducció en Spotify i fins i tot un apartat d'estadístiques que ha tingut molt bona acollida.
El portal, un projecte unipersonal (“amb els logos m'han ajudat, però la resta ho he fet tot jo”, assegura) portava uns mesos funcionant, “estava disponible però no ho sabia ningú, tret d'alguns amics”. Fins que, a principis del mes de maig, Nofre Móra va decidir pitjar el botó de difusió en Facebook. L'efecte va ser immediat. “Des del primer va donar que xerrar, de seguida vaig rebre correus de bandes que volien ser incloses”, relata. De fet, Illa Sonora es va llançar amb unes 450 referències. Ara mateix hi ha 524. I encara cal indexar unes 90 propostes més, tot d'artistes i bandes que fan música original, creacions pròpies. “Si haguéssim inclòs grups de versions no acabaríem mai”, revela Móra.
Una feina, en tot cas, monumental, que requeria investigació, fer connexions (“hi havia músics que tocaven en diferents grups i tirant del fil és com arribava a unes altres referències”), demanar permisos i preguntar els artistes per evitar problemes de drets. Un riquíssim arxiu, encara en expansió, que té una doble funció fonamental: preservar el patrimoni sonor de tot el que s'ha fet els darrers seixanta anys i servir de plataforma promocional dels projectes musicals en actiu.
Illa Sonora es va llançar amb unes 450 referències. Ara mateix hi ha 524
Així, la pàgina principal serveix per mostrar un apartat de novetats en el qual conviuen formacions com Jorra i Gomorra, Da Souza i Roger Pistola, hereus del pop lluminós però amb múscul conreat de manera tan brillant en l'illa de Mallorca, amb el folk de la manacorina Joana Gomila, el punk-hardcore de Jack Alzheimer (el seu darrer single és “Virus”, no diem més), passant pel psychobilly de Bigger Blue Suede Shoes. Entre moltes més.
Juntament amb això, referències d'un passat gloriós, com els enyorats La Granja, una avançats al seu temps a qui tant deuen moltíssimes bandes de tot l'Estat, o els també desactivats Antònia Font, una referència nuclear de la música mallorquina i estatal. Allò realment interessant, tanmateix, és submergir-se en la gran quantitat de propostes i fer sucosos descobriments. El de Nofre Móra és un grup manacorí de rock de nom curiosíssim, Qì, així, sense "u" i amb accent obert. “Em van enviar un correu. No els coneixia i quan els vaig escoltar vaig pensar: 'Hosti, són bons!'”.
L'arxiu arreplega les propostes musicals de Mallorca, la qual cosa obliga a preguntar per la possibilitat d'ampliació a Menorca i Eivissa. Una pregunta recurrent. “Mallorca ja em venia gran, ho coneixia més o manco, però desconeixia l'escena musical d'Eivissa”, diu el promotor. Tot i això, “no ho descarte en un futur, si tot anés a més i hi haguera col·laboradors. Amb temps i recursos podríem fer-ho, però ara mateix estic tot sol”, explica.
Desigualtat de gènere
Un altre compte pendent és ampliar el ventall a estils com l'electrònic. Unes altres com el rap, mentrestant, han acabat trobant el seu lloc, “és un estil que em va costar d'incorporar-hi però en acabant he trobat coses”. Així i tot, Nofre Móra creu que en algun moment s'arribarà al final del recorregut: “Hi ha un número finit de grups i baixaran les noves incorporacions. Així podré descansar”, explica amb un cert alleujament.
En aquest punt, és important remarcar que es tracta d'un projecte “amb ànim de lucre zero”, que de moment no compta ni tan sols amb el suport econòmic de l'administració. No obstant això, hi ha en marxa els estatuts d'una futura associació, per poder canalitzar possibles ajudes. Una altra futura font de recursos podria ser marxandatge relacionat amb el portal.
La recerca d'aquest melòman ha proporcionat informació valuosa, com ara la continguda en l'apartat estadístic, que arreplega el número de publicacions cada any, els segells editors o el mapa de referències per poblacions, encapçalat òbviament per Palma i Manacor, amb 110 i 50 bandes o artistes. Un tipus d'informació molt valorat pels internautes. En l'apartat negatiu, tanmateix, la tasca de Mora ha revelat un desequilibri de gènere que es podia intuir però que, amb la fredor dels números en la mà, encara és menys edificant: 776 artistes homes computats front a 57 dones. “Si tenim en compte que hi ha alguns grups de dones, això significa que la presència femenina és molt dispersa, una cantant per aquí, una violinista per enllà...”. Un motiu de reflexió.
Per acabar amb una dada positiva, però, fins a 168 grups de Mallorca tenen presència a Spotify, la qual cosa parla del dinamisme d'una escena rica i diversa. D'un univers musical mallorquí que ja tenim a l'abast. Amb un sol clic.