El Ministeri de l’Interior ha destituït el coronel de la Guàrdia Civil que va comandar el desplegament policial de l’1 d’octubre, Diego Pérez de los Cobos, com a màxim responsable d’aquest cos a Madrid. Fonts del Ministeri de l’Interior apunten a la “pèrdua de confiança” del ministre i descarten que –com apunten algunes informacions- sigui pel desplegament policial a l’entorn de la casa de Pablo Iglesias a Galapagar, que ha estat objecte d’assetjaments en el marc de les protestes que demanen la dimissió del govern espanyol per la crisi de la COVID-19.
Pérez de los Cobos era màxim responsable de la Comandància de la Guàrdia Civil a Madrid des d’abril del 2018, quan el govern del PP el va ascendir posant-lo al capdavant de la dotació de 4.800 agents. Abans havia estat coordinador del desplegament policial de l’1-O i va ser una de les peces clau que van permetre que el Tribunal Suprem condemnés els líders independentistes.
Fonts del Ministeri de l’Interior apunten que el cessament és fruit de la “pèrdua de confiança” del ministre Fernando Grande-Marlaska en la seva persona, i descarten que sigui fruit de la polèmica pel desplegament del cos a l’entorn de l’habitatge del vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, a Galapagar. La polèmica gravita a l’entorn de mesures de seguretat que alguns mitjans qualifiquen “d’excessives”.
El passat de Diego Pérez de los Cobos
Durant el judici als impulsors del referèndum de l’1 d’octubre, Diego Pérez de los Cobos es veia obligat a parlar del seu passat abans de la seua declaració com a testimoni. S’havia vist processat, però finalment absolt, va haver de dir a Manuel Marchena, responent a les qüestions prèvies protocol·làries. El motiu, les presumptes tortures al membre d’ETA Kepa Urra el 1992, per les quals van ser condemnats altres tres agents de la benemèrita que posteriorment van ser indultats. Les tortures van alertar Amnistia Internacional i el Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa. Segons referenciava El País l’octubre de 1993, «Kepa Urra va ser trobat pel metge forense que el va assistir als calabossos de Bilbao ‘inconscient, amb ferides a la cara, ulls i canells, sang recent a la faringe, boca i nas que l’impedia respirar amb normalitat’». Segons referencia el mateix diari, el llavors ministre d’Interior, José Luis Corcuera, va reiterar pocs dies després al Congrés que «les ferides eren conseqüència de la resistència del presumpte activista quan anava a ser detingut».
I encara més. «El que ni el ministre ni els guàrdies van explicar és l’origen de les noves lesions que el forense va apreciar en Kepa Urra després que aquest haguera estat hospitalitzat a pavelló penitenciari de Basurto (Biscaia). Una pista la va oferir al jutge la infermera Amaya Díez. ‘Vaig sentir cridar a una persona demanant auxili i vaig suposar que es tractava de Kepa Urra, per la qual cosa vaig demanar als agents que obriren immediatament la porta i vaig veure eixir de l’interior de l’habitació a dos homes». El mateix Urra hauria denunciat que tots dos eren tinents de servei d’informació de la Guàrdia Civil, que li haurien interrogat i pegat. Un d’ells, segons va denunciar Urra, era Pérez de los Cobos.
El juliol de 1999, ja amb José María Aznar com a president del Govern espanyol i Jaime Mayor Oreja com a ministre d’Interior, van ser indultats els tres guàrdies civils implicats, que havien estat condemnats a un any de presó i a sis d’inhabilitació pel Tribunal Suprem, que havia rebaixat la pena prèvia de quatre anys de presó i sis d’inhabilitació imposada per l’Audiència de Biscaia. El diari Egin, l’11 de novembre de 1997, publicava la sentència, que relatava com Urra va ser traslladat «fins un lloc no identificat de mont i descampat on el van despullar, el van colpejar amb un objecte no identificat i l’arrossegaren pel terra», segons recull el diari Naiz. Un dels agents condemnats, Manuel Sánchez Corbí, va ser condecorat el 2018 amb la Creu de Plata de la Guàrdia Civil.
A l'historial de Diego Pérez de los Cobos hi ha també el fet que durant l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981 es va presentar com a voluntari a la caserna de la Guàrdia Civil per donar suport al sublevat Tejero. Així ho va desvelar EL TEMPS al número 1521.
La família Pérez de los Cobos també compta amb Francisco, expresident del Tribunal Constitucional que no va ascendir al Tribunal Europeu de Drets Humans pels seus desconeixements en anglès, tot i que els havia acreditat. Militant del Partit Popular quan el van fer president del TC, les simpaties polítiques del seu germà, coordinador policial durant l’1 d’octubre i coronel de la Guàrdia Civil, eren un tant més radicals. A la localitat murciana de Iecla, on va nàixer el 1964, es va presentar el 23 de febrer de 1981 a la caserna de la Guàrdia Civil per posar-se a disposició dels colpistes. El pare de tots dos, de fet, va militar a Fuerza Nueva, la formació nostàlgica impulsada per Blas Piñar un cop va morir el dictador. De fet, va ser el candidat d’aquesta formació per la circumscripció de Múrcia en les eleccions generals de 1977.
Segons va declarar al suprem, Diego Pérez de los Cobos, ambJosé Antonio Nieto, va ser els màxims responsables de l’actuació policial l’1 d’octubre. Els seus testimonis, centrats també a criticar l’actuació dels Mossos d’Esquadra, van ser claus per a la sentència.