L’esquerra balear ha rebut un fort cop judicial. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de les Illes ha anul·lat la multa de 300.000 euros que el Govern va imposar a la plataforma Airbnb per fer publicitat d’habitatges de lloguer vacacionals sense estar inscrits en l’obligatori registre de la conselleria de Turisme. La sentència argumenta que la llei de Turisme aprovada a la passada legislatura – çque creà zones diferents pel que fa a lloguer turístic i permeté que en algunes de les quals, com Palma, es prohibís el lloguer turístic en edificis plurifamiliars– conculca els drets reconeguts per la normativa europea al respecte de la pràctica d'aquesta activitat. L’Executiu de Francina Armengol ja ha anunciat, a través de la conselleria de Turisme que dirigeix Iago Negueruela, que recorrerà al Tribunal Suprem aquesta decisió del TSJ.
Bandera de l’esquerra. Durant la passada legislatura (2015-2019) el lloguer turístic es convertí en un dels grans debats polítics illencs. Els grups ecologistes i els hotelers convergiren en la pressió al Govern –format pel PSIB-PSOE, Podem, Més per Mallorca i Més per Menorca (fins que aquesta última formació se’n va sortir, donant a partir d’aleshores suport extern a la coalició governamental, igual que ho feia Gent per Formentera)– perquè regulés i permetés la prohibició en alguns llocs del lloguer turístic en edificis plurifamiliars. El procés va ser lent i molt polèmic. Els dos Més i Podem assumiren aviat les posicions de l’ecologisme i els hotelers, però als socialistes els va costar molt més temps acceptar que calia una regulació força restrictiva. Finalment ho assumiren i així es va aprovar la llei que atorgava als quatre Consells Insulars i a l’Ajuntament de Palma establir estrictes condicions per permetre aquesta activitat, dins dels marges generals aprovats pel Parlament. Per exemple, això a Palma suposà que el lloguer turístic quedava prohibit en edificis plurifamiliars. Les grans plataformes així com les empreses locals dedicades a l'activitat protestaren però en general acceptaren les noves condicions. La més gran de totes, emperò, Airbnb insistí en publicitar habitatges sense que tinguessin el permís del Govern balear.
El febrer de 2018 la conselleria de Turisme, que gestionava Més per Mallorca –des del desembre anterior la consellera era Bel Busquets, substituí en el càrrec a Biel Barceló-, imposà una multa a Airbnb per aquest motiu per valor de 300.000 euros per «infracció molt greu». Es tractava d'una quantitat molta alta però en realitat el valor que tenia la multa era polític: una manera de demostrar que ningú podia estar al marge de l’obligació legal balear que s’havia aprovat. La plataforma anuncià que considerava que la normativa balear contravenia l’europea i que afectava el «dret dels ciutadans» a llogar ca seva, si volien, cosa que les normes de la Unió permetien. Per tant, va recórrer a la justícia.
Ara el TSJ considera que l'obligació de la llei balear de tenir el número d'inscripció turística "és únicament exigible a les empreses" d'aquest sector,cosa que eximeix de ser considerats així als habitatges particulars que es llogaven. Així mateix nega qualsevol tipus de validesa a les«captures de pantalla» aportades pel Govern perquè «no poden servir com a prova de càrrec» de cap falta ni poden «desvirtuar gens ni mica la presumpció d’innocència o de no responsabilitat administrativa».
Per una altra banda, el Tribunal Superior de les Illes sanciona que «Airbnb és un prestador de serveis de la societat d’informació» i que com que està «establers a Irlanda, únicament queda subjecte a les normes del país d’establiment en tot el que es refereix a l’àmbit coordinat de la Unió Europea». Dit amb d’altres paraules: no se li pot exigir la normativa balear. Així mateix el tribunal balear destaca que algunes previsions que el Govern pretén imposar a la plataforma no són legals perquè «vulneren el principi de primacia del Dret comunitari».
Es tracta d’una decisió judicial que ha tingut un efecte sobre tots els partit d’esquerra i l’ecologisme. De fet gairebé ningú s’esperava una sentència d’aquest estil. Molt poques veus alertaren quan s’aprovà la referida llei que pareixia xocar contra les previsions legals bàsiques de la UE. Ara el Govern recorrerà al Tribunal Suprem i se suposa que en un termini d’aproximadament un any hi haurà sentència ferma.