Amb pas ferm i fixant-se en els detalls, Better call Saul està aconseguint que l'ombra de Breaking Bad cada cop sigui menys allargada. No és gens habitual que un spin-off arribi al nivell de la sèrie original, però encara és més estrany que ho faci unint-s'hi i hibridant-s'hi d'una manera tan fluida com s'està produint en aquest cas. La continuïtat entre l'una i l'altra ha arribat a un punt en què és tan fina que pràcticament no hi ha una frontera que les separi. Si fossin espais geogràfics, podries anar caminant per Better call Saul i sense adonar-te'n descobrir que ets a Breaking Bad i a l'inrevés, com si la distància que les separa fossin unes quantes passes en aquells escenaris desèrtics que tant agraden a totes dues sèries. Entre aquelles roques àrides, podem ser el Saul deshidratat intentant tornar a casa o el Walter White empentant el barril amb el sol cremant-li l'esquena. Un dels grans encerts del plantejament de Vince Gilligan i Peter Gould ha estat connectar permanentment l'spin-off i la sèrie original de forma natural a través de la mateixa estètica i recursos visuals i, també, és clar, a través de la història, que ha aconseguit crear una transició orgànica entre totes dues sèries.
Better call Saul
Creadors: Vince Gilligan i Peter Gould
Repartiment: Bob Odenkirk, Rhea Seehorn
Temporades: 5
Plataforma: Movistar
Així, no hi ha hagut un moment en què Jimmy McGill hagi esdevingut Saul Goodman, sinó un cúmul de moments en què el segon ha emergit en la identitat del primer. Ha estat una transformació construïda a través de matisos i que parteix del fet que totes dues identitats estan destinades a conviure. La cinquena temporada ha estat la que més ha avançat en l'evolució, amb Saul Goodman prenent pràcticament el control en algunes escenes, però en Jimmy no ha deixat d'estar present. D'aquesta manera, l'spin-off ha afegit una capa al personatge que no era a la sèrie original que té efectes retroactius. Si mireu un episodi de Breaking Bad hi veureu ara a Jimmy McGill, soterrat rere la identitat de Saul Goodman. Per construir aquest efecte han fet un molt bon ús dels secundaris. Ja vam mencionar en una crítica anterior com l'aparició de Hank va servir per fer xocar les dues percepcions del personatge, però ha estat sobretot a través del personatge de Kim Wexler amb el que s'ha mostrar la fluïdesa amb què l'alter ego amoral i supervivent de Saul Goodman s'ha introduït en la identitat de Jimmy.
És en les escenes domèstiques compartides amb ella on totes dues cares s'intercanvien amb més facilitat, amb una amagant l'altra i a l'inrevés. En conviure amb ell, Kim ha estat testimoni de la mutació. I aquí és on Better call Saul ha fet les coses millor que Breaking Bad: si Skyler va ser utilitzada com a obstacle recurrent de Walter White, esdevenint un personatge frustrant i dependent de la trama del protagonista, aquí el personatge de Kim no és només qui salva en Jimmy, sinó que té un arc de transformació propi tan interessant o més que el del protagonista que, a més, ha estat molt ben treballat per l'actriu Rhea Seehorn. Tot plegat, a més, molt ben connectat amb la trama dels traficants de Lalo Salamanca, que ha servit per aprofundir en l'univers criminal de la sèrie i per donar més capes de profunditat a altres vells coneguts, com Gus Fring i Mike Ehrmentraut. Aquesta trama també ha donat episodis molt memorables, com l'assalt a la finca o el viatge pel desert que ja hem mencionat. De fet, el nivell general de la cinquena temporada ha estat tan alt que fins i tot ha generat la pregunta de si Better call Saul estava superant Breaking Bad. En realitat, són la mateixa sèrie.