En qualsevol altra sèrie, recuperar un personatge del passat estimat per l’audiència podria ser un recurs per atraure l’atenció de l’espectador, una manera ràpida i fàcil de generar interès en la sèrie. No a Better Call Saul. Des de l’inici va quedar clar que aquest spin-off volia tenir vida i mèrits propis, i no dependre del vincle amb la sèrie de la qual s’origina, que és ni més ni menys que Breaking Bad. I això que ho tenia fàcil: en ambientar-se al passat i ser, en certa manera, una preqüela de la sèrie original, es podria haver jugat a fer paral·lelismes constants entre aquest passat i el present que l’audiència coneix. En comptes d’això, Vince Gilligan i el seu equip van posar encertadament el focus en Saul Goodman, un secundari sobre qui es podia construir una nova ficció sense dependre de l’aparició dels protagonistes de la sèrie mare. Better Call Saul i Breaking Badestan ambientades en el mateix univers, i hi ha lligams argumentals directes, però la història de Saul Goodman funciona per si sola, i és possible entrar-hi fins i tot si no saps res de la sèrie original: és la història d’un advocat a qui les circumstàncies el porten a especialitzar-se a defensar delinqüents.
Better Call Saul
Creadors: Vince Gilligan i Peter Gould
Repartiment: Bob Odenkirk, Rhea Seahorn
Temporades: 5
Plataforma: Movistar
La sèrie sap que té espectadors amb dues mirades diferents. Als primers, els explica una història des de zero. Als segons, els ofereix un passat inesperat d’un personatge que crèiem més simple del que realment és, i ens mostra què hi ha darrere de la façana de l’advocat amoral que apareix fent anuncis a la televisió. Del Saul Goodman dels anuncis, el personatge secundari còmic, passem a la tristor que hi ha darrere d’aquesta impostura i descobrim en Jimmy, el personatge protagonista d’una tragèdia familiar. A través d’aquesta reconstrucció del personatge, que és també la destrucció del personatge que coneixíem, Better Call Saul ofereix un interessant estudi sobre la societat de les màscares, molt pertinent en un moment actual en què tothom s’esforça a oferir una imatge que no és autèntica i a amagar la realitat rere capes de mitges mentides i veritats esbiaixades. I a mesura que la versió del personatge de l’spin-offés va acostant a la versió del personatge de la sèrie original, la divergència entre totes dues figures evidencia la fricció entre el que som i el que volem aparentar que som.
La introducció de personatges de la sèrie original és celebrada pels seguidors de Breaking Bad,però no ho fan per acontentar-los, sinó que serveix a Better Call Saul per subratllar aquestes diferències de percepció. Això ha estat molt clar en el cas de Hank, introduït a la cinquena temporada de Better Call Saul, recentment estrenada a Movistar. Precisament perquè el coneix de forma tardana (i això passarà amb tots els personatges antics que el coneguin a partir d’ara) ell només veu a en Saul, no en Jimmy. En certa manera Hank representa la mirada de l’espectador que mirava Breaking Bad i que encara no coneixia la història darrere del personatge. Per a ell, en Saul és un advocat menyspreable amic dels traficants. No en té ni idea de l’existència d’en Jimmy ni del conflicte interior que aquest té amb la posició en què s’ha trobat i que justament es referma en el mateix episodi, on queda clar que, ho vulgui o no, el seu lligam amb els traficants és definitiu. La contraposició de la mirada de Hank i la realitat d’en Jimmy reforça de forma molt eficaç el caràcter tràgic de la història d’un personatge que ha estat transformat per un spin-off que ha aconseguit fer créixer la sèrie original.