La diputada alemanya Franziska Brantner recorda que, al principi, els correus electrònics que rebia eren esporàdics. Fa quatre o cinc setmanes li preguntaven per què les persones no poden fer coses com a la Gran Bretanya o a Suècia.
Setmanes després, Brantner ja rebia al voltant d’un centenar de queixes diàries. Algunes són sobre el Govern i el seu “règim d’emergència”. Altres són preguntes crítiques que inclouen, directament, expressions d’odi. “Per què no detenen aquesta fustigació del Govern?”, es preguntava un altre. Brantner té 40 anys i fa de diputada del Partit Verd al Parlament Federal. Representa la demarcació de Heidelberg -al land de Baden-Wurtemberg- des de 2013. Diu que respon tots els correus de les persones que no l’insulten. Brantner ha hagut d’augmentar les seues hores a l’oficina per atendre aquests correus i ha contractat un empleat a mitja jornada perquè faça la mateixa funció.
Brantner respon correus directament. Per exemple un que va rebre un dimarts a la nit. “Puc entendre la teua frustració i la teua crítica”, escrivia a un conegut. I tancava el missatge donant les gràcies “per expressar el teu descontentament a través de formes democràtiques, cosa que ja no es dona sempre aquests dies”.
La diputada apunta que moltes de les preocupacions que les persones expressen aquests dies estan justificades o, si més no, són comprensibles. El que li preocupa és la gran velocitat que ha adquirit el debat polític, la controvèrsia envers els certificats d’immunitat per als alemanys que han sobreviscut a la COVID-19 i els rumors sobre un presumpte protocol de vacunació quan es trobe el remei per al coronavirus. “Sovint, ni tan sols els membres del nostre mateix partit comprenen les nostres posicions”, lamenta.
Brantner diu que es va quedar molt sorpresa fa unes setmanes quan un antic militant del Partit Verd, un jutge jubilat, va enviar un correu electrònic declarant que les mesures que es van haver d’imposar per frenar la propagació del coronavirus suposaven “l’extinció de les garanties constitucionals”. En aquest punt, Brandtner es va adonar que els efectes secundaris de la pandèmia global podrien generar, també, dubtes fonamentals sobre la democràcia. També entre persones que mai no havien sigut receptives a teories antidemocràtiques.
La crisi provocada pel nou coronavirus es troba en la tercera etapa. Al principi, les preocupacions se centraven en la salut. Després es traslladaren a l’àmbit de l’economia. Ara hi ha una tercera preocupació: la salut de la democràcia liberal.
L’origen d’aquesta nova preocupació són les protestes contra les polítiques de bloqueig del coronavirus per part de molts ciutadans alemanys als carrers, places i xarxes socials. No comparteixen la creença que cal cedir moltes llibertats per contenir el virus, i consideren que la seua qualitat de vida es veu amenaçada per mesures que aturaran la propagació d’una malaltia que, pensen, ni tan sols és perillosa.
Aquestes persones representen una minoria de la societat alemanya a hores d’ara. En una enquesta encarregada per DER SPIEGEL es constatava que el 19% dels alemanys consideren que les mesures restrictives adoptades són excessives. La gran majoria, el 70%, considera que aquestes mesures sí que són apropiades. I en canvi, aquesta xifra és un 4% més baixa que tres setmanes abans, malgrat que algunes mesures de bloqueig en distints estats alemanys s’han relaxat.
Una tempesta perfecta per a l’AfD
Tot això encén els nervis dels polítics alemanys, perquè els recorda a les conseqüències de la crisi de refugiats del 2015. En aquell moment, el partit populista Alternativa per Alemanya (AfD) va començar a guanyar adeptes i es va convertir en el refugi de moltes persones enfurismades per la política establerta per la cancellera Angela Merkel. L’ascens de l’AfD no hauria estat possible sense les teories de la conspiració que van catapultar el partit donant credibilitat al seu discurs.
En aquell moment, l’AfD tenia la capacitat d’atraure el 20% dels votants alemanys i va irrompre amb força en l’escenari polític del país. A partir de la crisi dels refugiats, Merkel va renunciar a la presidència del seu partit, la Unió Demòcrata Cristiana (CDU). Posteriorment, la seua successora, Annegret Kramp-Karrenbauer, va fracassar en el càrrec després que el seu partit pactara amb l’AfD al land oriental de Turíngia per triar un nou governador. Els països estrangers miraven Alemanya en aquell moment amb una preocupació raonable.
I és a través d’aquesta perspectiva com cal mirar les coses que succeeixen ara. Les teories de la conspiració es multipliquen, l’AfD en treu profit i convoca les protestes. La diferència, ara, és que la prosperitat alemanya no és segura, tal com sí que ho era en els darrers anys: ara l’economia s’esfondra i milions de llocs de treball es troben en situació de risc. Aquesta és, tot just, l’oportunitat que l’AfD estava esperant.
Això no significa, per descomptat, que totes les persones que protesten o se senten incòmodes amb les restriccions de les llibertats de les persones s’inclinen cap a l’AfD. De fet, és positiu que hi haja debats sobre les mesures impulsades des dels governs de l’Estat i dels lands. Cal saber distingir entre la protesta democràtica i les teories de la conspiració. També entre els insults o les noves maneres de protestar, com ara saludar-se donant-se les mans en senyal d’incredulitat davant la pandèmia. Les protestes, però, han anat acompanyades de violència contra policies i periodistes.
Línies difuses?
La màxima preocupació entre els polítics alemanys en aquest moment és que la línia divisòria quede esborrada i que la ciutadania crítica es fusione amb els teòrics de la conspiració, l’antisemitisme, l’anticapitalisme i l’extrema dreta per beneficiar l’AfD o un moviment més nou, com ho és Widerstand2020 (Resistència 2020), a Stuttgart, on la batalla per salvar la democràcia liberal entra en una etapa encara més complicada.
Com poden els polítics preparar-se per aquesta amenaça? Quines són les possibles solucions? Els polítics prenen posicions, s’enfronten a la dissidència i pateixen la confusió que hi ha al si dels seus propis partits. És inevitable preguntar-se com un país que s’ha enfrontat tan bé amb el coronavirus -en comparació amb d’altres- pot quedar, al mateix temps, tan afeblit de manera tan senzilla.
Friedrich Merz, que encara somnia amb assumir el lideratge de la CDU, el partit d’Angela Merkel, i acabar esdevenint canceller d’Alemanya, convoca una reunió amb els periodistes un dimecres de vesprada a Berlín. Fa només unes setmanes es trobava confinat al seu llit després de contagiar-se del coronavirus. El seu rostre torna a brillar. Sembla com si haguera tornat d’unes vacances a la Toscana.
Malgrat la caiguda del nombre d’infectats, Merz no pensa que el virus haja estat derrotat. Creu que el panorama econòmic és desastrós i veu una Europa submergida en el caos. Mentrestant, un moviment de persones que va en augment vol fer creure que el coronavirus és com un refredat lleu. “És una bogeria”, lamenta Merz, que troba inquietant aquesta situació.
Merz no sempre diu les coses que el seu partit vol escoltar d’un militant tan destacat. En aquests moments, la por assetja el partit. Hi ha la preocupació que l’opinió pública canvie i tot es trenque. La situació semblava més o menys estable en els anteriors mesos. Les disputes de lideratge de Merz amb Kramp-Karrenbauer semblaven apartades i l’escàndol pel vot amb l’AfD per triar governador a Turíngia semblava més o menys oblidat. Ara, però, la tensió torna novament al si del partit.
Vulnerabilitat envers l’AfD
Les imatges de les protestes recents a Stuttgart, Colònia i Munich han alarmat la CDU i al partit bàvar Unió Social Cristiana, CSU, que sempre estableix coalicions electorals amb el partit de Merkel a tots els comicis. A Baviera, la preocupació és més seriosa que en cap altra part del país. Durant la crisi dels refugiats, les protestes també van ser iniciades per part de petits grups dispersos fins que van adquirir dimensions considerables. Això va fer augmentar la intenció de vot a l’AfD, que s’ha convertit en un partit que competeix directament amb la CDU i la CSU.
Molts dels polítics de la CDU respiren per la bona consideració que els ciutadans tenen del seu partit pel que fa a la seua actuació davant el coronavirus. Així, almenys, ho reflecteixen les enquestes, que donen un 38% de suport a la CDU. Però Norbert Röttgen, un destacat demòcrata-cristià que també vol assumir la presidència del partit quan Merkel es retire, considera que aquestes xifres són enganyoses. “L’impuls en les enquestes s’ha d’atribuir a les primeres setmanes de la crisi. Molta gent es va sentir alleugerida pel fet que els polítics actuaren amb rapidesa i unitat”. Però des de llavors, alguns han mirat de traure profit polític de la crisi i discuteixen la gestió de la pandèmia. “El sentiment canvia i la frustració ja es palpa”, alerta Röttgen.
Però, per què? Les respostes són distintes entre els demòcrates-cristians. Els més pessimistes pensen que no es pot fer res, perquè tard o d’hora tornaran les disputes internes. Altres diuen que dos governadors, Armin Laschet -de Rin del Nord-Westfàlia- i Markus Söder -de Baviera- en tenen la culpa, perquè han entrat en una competició per demostrar qui gestiona millor la crisi i han causat la impressió que estan menys interessats en la salut de les persones que en les seues carreres polítiques.
Röttgen diu que la cancellera també té certa responsabilitat en aquest sentit. “Merkel ha estat considerada durant molt de temps com un baluard”, diu. Explica que Merkel ho va fer molt bé durant vàries setmanes, “però des d’aleshores ha quedat atrapada, sense reaccionar, deixant els polítics en situació de vulnerabilitat”.
La inquietud és singularment constatable en el grup parlamentari de la CDU al Bundestag, on molts diputats comproven els dubtes dels veïns dels seus districtes electorals sobre les mesures imposades. Andreas Mattfeldt, diputat del partit per la demarcació de la Baixa Saxònia, diu que esperava que els partits de l’oposició es mostraren crítics amb l’estratègia del Govern contra la crisi. “En canvi, em fa la sensació que la incertesa entre la població augmenta sense aturador”, i adverteix que “l’escletxa que travessa aquest país és molt més gran del que pensàvem”.
Mattfeldt, un diputat incòmode per als líders de la CDU durant anys, pensa que la resposta inicial de Merkel a la crisi va ser correcta. Ell mateix va donar suport a la mesura de restringir la vida pública durant un temps. Però li molestava el fet que els viròlegs en què el govern confiava i en els quals s’assessorava oferiren avaluacions contradictòries. Mattfeldt també estava disgustat amb les aparicions públiques del director de l’Institut Robert Koch d’Alemanya, el centre de control de les malalties al país. I el que és més important: els votants de la seua demarcació electoral no combregaven amb les mesures que es prenien des de Berlín.
Com Merkel, el ministre alemany de Salut, Jens Spahn, i el viròleg Christian Drosten, advertiren sobre la possibilitat que Alemanya es convertira en la pròxima Itàlia amb els hospitals desbordats. Així, els governs dels lands competien per veure qui imposava el bloqueig més estricte. Els missatges que arribaven des de molts hospitals eren contradictoris: no hi va haver cap allau de pacients i la situació va estar dominada per la calma.
A l’abril, Mattfeldt va buscar aliats al parlament que compartiren el seu punt de vista escèptic. Prompte va reunir dues dotzenes de persones amb què compartia preocupacions. Fa tres setmanes, tots ells es van reunir a les oficines de la cambra per intercanviar idees. També hi van estar presents representants de Demòcrates Lliures, el partit liberal del país, situat al centre de la CDU i dels socialdemòcrates SPD.
“Una barreja perillosa”
En aquella reunió no hi era cap membre de l’SPD, el partit socialdemòcrata, que no es disputa el vot amb l’AfD i que, per tant, poden ignorar les protestes amb facilitat. El secretari general de l’SPD, Lars Klingbeil, diu que comprèn la incertesa que pateix la gent i que conversa amb persones que creuen en les teories de la conspiració. Però la seua tolerància també té límits: diu que qualsevol persona que lluite pels drets fonamentals però que després va a protestes en què hi ha el moviment antisistema Reichsbürger, neonazis o escèptics amb l’Holocaust i en les quals els periodistes són atacats, haurien de pensar a qui estan fent companyia.
Ell ho anomena “barreja perillosa”. Klinbgeil diu que les persones que van eixir als carrers per protestar contra les polítiques de refugiats del Govern han tornat. “Hi ha discursos que generen un clima que desemboca en atacs contra la policia i els periodistes. Estan explotant la crisi del coronavirus per dividir i incitar les persones”.
La ministra alemanya de Famílies, Franziska Giffey, de l’SPD, també considera aterrador veure els diferents segments de la societat assistir a aquestes protestes i la rapidesa amb què s’han estès les teories de la conspiració. “Em fa por que tot això arribe a tota la societat, perquè les notícies inventades es difonen ben ràpidament a través de les eines digitals”.
Però també és l’SPD qui genera les dificultats perquè el Govern faça front al coronavirus. Concretament, un funcionari del Ministeri d’Interior.
“Una falsa alarma global”
En un correu electrònic que Stephan Kohn, funcionari del Ministeri d’Interior, va enviar divendres passat als distints departaments d’aquest àmbit que hi ha a cada land, escrivia: “Probablement no hi ha cap perill com perquè el nou virus atempte contra els nostres nivells de normalitat”. També va emetre una recomanació perquè les mesures de protecció establertes pel Govern “s’aixequen completament”.
El document de Kohn té quasi 200 pàgines si se sumen els annexos. També planteja la qüestió del dany colateral causat per les mesures de contenció del coronavirus, com ara les operacions sanitàries ajornades. El funcionari escriu que cal esperar més morts per atacs cardíacs i vessaments cerebrals perquè les persones afectades tenen menys possibilitats d’anar al metge. Al document també es parla del patiment de les persones dependents i dels malalts mentals.
En general, però,, el document és una exageració. Parla de la pandèmia com una “falsa alarma global”. Algunes fonts del seu escrit són blocs de dubtosa credibilitat en què cap funcionari del Govern hauria de confiar.
Kohn ha estat expressant les seues preocupacions durant setmanes al Ministeri. Fins i tot ha enviat resums del seu treball. La gent li va transmetre que algunes de les seues aportacions eren interessants, però que altres punts estan desactualitzats o evidencien, directament, que està equivocat. Els seus caps li van indicar que aturara la difusió d’aquestes idees, atès que ell ni tan sols té responsabilitats en aquest afer.
Però Kohn no en va fer cas. I un dia, qual el seu superior no es trobava al Ministeri, va enviar el seu document com si l’enviara un “consell expert” del Departament KM4 del Ministeri d’Interior. En l’escrit també explicava que l’Estat podia arribar a esdevenir “el màxim creador de notícies falses”.
Quan parla de Kohn, el ministre d’Interior, Horst Seehofer, diu que “tothom sap que mantinc un alt grau de llibertat al Ministeri i, per tant, no tinc cap problema amb el fet que ell tinga la seua pròpia opinió. El que no està bé”, matisa, “és que utilitze la infraestructura del Ministeri” per fer creure que la seua és l’opinió de tota la institució. “Més enllà de la llibertat també hi ha d’haver la lleialtat”.
Kohn ha estat suspès del seu càrrec. Se li va aconsellar que buscara un advocat. El seu ordinador del treball va ser confiscat.
La família de Kohn mai no ho va tindre fàcil. Tres dels seus germans van ser víctimes dels abusos sexuals d’un pastor luterà. Kohn va intentar presidir l’SPD contra Andrea Nahles, però va fracassar de manera estrepitosa.
Una situació difícil
A Internet, el funcionari governamental suspès s’ha convertit en un heroi per a tots aquells que s’oposen a les restriccions imposades per la crisi del coronavirus. El bloc de Tichy Einblick, conservador, retracta Kohn com una mena de denunciant valent. Hans-Georg Maassen, excap de l’Oficina per a la Protecció de la Constitució, responsable de contenir l’extremisme a Alemanya, també li ha donat suport públicament a través de Twitter.
El document de Kohn ha deixat el Govern en una situació delicada. D’un costat, l’escrut expressa advertiments justificats. De l’altre, però, se situa en el món dels teòrics de la conspiració i dona la raó als grups que volen agitar la ciutadania contra les restriccions decretades pel Govern alemany. Són les mateixes persones que ara protesten perquè, diuen, el Ministeri d’Interior no tolera les crítiques internes.
En una reunió del grup parlamentari de la CDU, diversos diputats van presentar el document de Kohn, i van advertir que calia ignorar-lo. Alhora, van apel·lar el Ministeri d’Interior a respondre públicament a les acusacions.
El ministre d’Interior, Seehofer, no va assistir a la reunió virtual. Per ell va respondre el seu representant al Parlament, Günter Krings. Va expressar la seua ferma oposició a tractar el document amb seriositat. Krings va advertir que si s’analitza públicament un document com aquest “ben prompte estaràs convidant senyors amb barrets de paper d’alumini a les sessions parlamentàries”. Homes amb barrets de paper d’alumini és un terme que serveix per referir-se a les persones que creuen en les teories de la conspiració.
Veronika Bellmann, diputada de la CDU pel land oriental de Saxònia, acusa Seehofer de rebutjar el document de manera prematura. “La premissa bàsica del document, l’amenaça que representa el coronavirus, ha estat exagerada”, diu Bellman. “Però que ara el Ministeri d’Interior haja tractat com un boig el seu actor, em molesta. Quan ho fa, només afegim combustible al foc de la teoria de la conspiració. Cal considerar seriosament aquestes idees”.
Quasi totes les parts estan tractant amb dissidents que no estan disposats a seguir la línia oficial del govern o dels partits. En el Partit Verd va ser l’alcalde de Tübingen, Boris Palmer, qui va dir que, amb les restriccions de la vida pública, “probablement estem protegint persones que haurien mort en mig any”.
Un debat més contenciós
El comentari ha dividit els Verds en dos grups. El més gran, i per tant el més fort, el formen per aquells que ja havien perdut la paciència amb Palmer i les seues provocacions. Molts membres del partit, doncs, agraeixen la proposta dels líders dels Verds de retirar el suport a Palmer.
Però els vells militants s’oposen a aquesta idea. Estan convençuts que el partit podria traure profit d’un debat polèmic. Després de tot, diuen, el Verd és el partit dels drets civils. Fa només uns dies, el grup parlamentari va exigir que els líders estatals i federals del partit establiren diàleg amb Palmer i abandonaren “la síndrome d’Estocolm”. Un dels signants va ser Antje Vollmer, exvicepresident del Bundestag.
En canvi, els líders del partit prefereixen ignorar el tema de Palmer. Quan DER SPIEGEL va preguntar als caps del partit Verd, Annalena Baerbock i Robert Habeck, només contestaren que no tenien res més a dir sobre el tema.
Mentrestant, dins del Partit Demòcrata Lliure (FDP), el dissident més destacat és Thomas Kemmerich, el polític de Turíngia, que va desencadenar un escàndol polític a Alemanya quan va acceptar, inicialment, esdevenir governador del land malgrat obtenir el càrrec gràcies al suport del partit d’extrema dreta AfD. Ràpidament, Kemmerich hi va renunciar quan l’escàndol no podia ser ignorat. Però el mal ja estava fet.
Recentment, Kemmerich va parlar en una manifestació celebrada a la ciutat alemanya de Gera -de 100.000 habitants i ubicada al centre del país- per entusiastes de les teories de la conspiració i partidaris de l’AfD. El polític va ser rebut com “l’únic governador legítim” de Turíngia, i va acceptar de bon grat aquest elogi.
En una sessió extraordinària dels líders del partit liberal FDP per tractar aquesta polèmica, Kemmerich es va disculpar “a mitges” i va anunciar que renunciaria al seu càrrec com a membre del Comitè Executiu Federal del partit liberal. El parlamentari Alexander Graf Lambsdorff va respondre dient que Kemmerich hauria de considerar si aquest pas era suficient. Alguns participants en la reunió compartien aquest dubte.
Alguns, per descomptat, estaven més que feliços per aprofitar l’error de Kemmerich. “Que els liberals participen en manifestacions que defensen teories de la conspiració a Turíngia és impactant”, va piular Marco Wanderwitz, un polític de la CDU que és responsable dels afers de l’Alemanya oriental per al govern federal. “Em fa l’efecte que aquestes idees compten amb un suport ben ampli a Saxònia”.
Un to més agre
Tals acusacions provoquen indignació en els membres del partit liberal FDP, que s’ha distanciat clarament de l’AfD. Parlem de gent com ara Frank Müller-Rosentritt, de 37 anys, qui ha estat cap del partit al land de Saxònia durant els darrers sis mesos. “L’FDP a Saxònia és sinònim de cosmopolitisme, diversitat i tolerància. Un exemple n’és com el partit va donar suport al secretari general de la CDU al land contra els partits ultradretans PEGIDA, AfD i altres persones amb barrets de paper d’alumini”, diu Müller-Rosentritt. En resposta al tweet de Wanderwitz, aquest polític liberal va escriure que “no sé què vas desdejunar pel matí, però la ignorància i la maldat d’aquesta acusació vergonyant no pot ser superada”. El to s’està tornant més agre.
El cap de l’FDP a Saxònia diu que els membres del seu partit no participen en manifestacions a les quals assisteixen membres de l’extrema dreta o de l’extrema esquerra. “Moltes persones se senten còmodes en la seua bombolla de fake news”, denuncia. Afegeix que “cal dur compte per evitar que els extremistes i teòrics de la conspiració, quan utilitzen malament el concepte llibertat per a les seues pròpies finalitats, aconseguesquen reinterpretar-lo”.
La manifestació de què parla Kemmerich va ser organitzada per Peter Schmidt, fins fa poc membre del consell d’economia de la CDU a Turíngia, tot i que no milita en el partit. El 2018, l’empresa de Schmidt va guanyar un guardó prestigiós atorgat anualment a pimes alemanyes. La companyia també dona diners per ajudar els xiquets que pateixen càncer. A més, l’empresa patrocina un equip de ciclisme.
“Vaig donar suport a la manifestació per voluntat pròpia i no vaig rebre cap suport per fer-ho”, escrivia l’empresari a Facebook sobre la mobilització a la ciutat de Gera. I afegia que ell mateix no es deixaria instrumentalitzar per cap partit ni organització. Matisava, però, que si algú comparteix els seus punts de vista, no el “sotmetria a un examen ideològic”.
Schmidt es veu a si mateix com una víctima. Diu que ja va advertir que les persones amb opinions singulars serien ignorades o acusades de ser nazis. “Va ser un honor per mi encendre generar l’espurna. Ara he de carregar amb la flama”.
Gera és una ciutat ubicada al land de Turíngia. El governador Bodo Ramelow, del partit d’esquerres Die Linke, ha de demanar un gran favor al seu electorat: que no es deixen enganyar per fantasies de conspiració global, com ara les d’aquells que acusen Angela Merkel de ser una dictadora. “Hi ha preguntes i malentesos molt legítims”, diu Ramelow. “Això és normal i fins i tot convenient en una democràcia que es nodreix de la diversitat dels punts de vista, i dir bajanades també està emparat pel dret democràtic a la llibertat d’expressió”. Matisa, però, que “enganyar intencionadament les persones aprofitant les seues pors, incitant-les a anar contra d’altres tot posant el perill la seua salut és un acte gens honrat, obscè i moralment reprovable”.
Mentre que la majoria dels partits tendeixen a patir les protestes, l’AfD no es veu afectada pel descontent. Tot el contrari. Tothom contempla que els qui ara omplen els carrers votaran aquest partit d’extrema dreta en les properes eleccions. Els membres de l’AfD participen en aquestes protestes i fan tot el possible per aparentar escepticisme envers el coronavirus i per arraconar Widerstand2020, el nou partit ultradretà que està guanyant adeptes.
“Drets democràtics fonamentals”
Militants antics de l’AfD participen d’aquesta estratègia. El cap del partit, Tino Chrupalla, s’ha deixat veure en manifestacions a Zittau i Weisswasser, dues ciutats de Saxònia. Chrupalla considera que les mesures imposades pel Govern alemany són “totalment desproporcionades”, i afegeix que “no és estrany que la gent isca als carrers, perquè estan exercint els seus drets democràtics fonamentals”. Pel que fa a les agressions contra agents de policia en algunes manifestacions, Chrupalla diu que no en sap res. En canvi, insisteix que els ministres d’Interior dels lands volen “posar la policia en contra de la població”.
Chrupalla es complau pel fet que la dissidència estiga present als carrers. “El fet que la resistència es faça sentir al centre de la societat hauria de fer pensar el Govern”, diu. Ell pronostica que les manifestacions augmentaran, i no li molesta que els extremistes hi participen.
DER SPIEGEL va encarregar una enquesta que concloïa que a l’oest d’Alemanya, el 20% de les persones consideren que les mesures del Govern alemany contra el coronavirus són excessives. El 13% de les persones de l’est pensen el mateix. A l’est, de fet, la satisfacció amb les mesures del Govern és lleugerament major que a l’oest. Una dada ben poc habitual.
El governador de Saxònia, Michael Kretschmer, de la CDU, considera que les protestes són legítimes i s’esforça per evitar donar la impressió que està censurant l’opinió d’algun corrent polític. El Govern, diu, va ser triat democràticament i aquells que tenen un problema amb les mesures contra el coronavirus “haurien de poder expressar-ho en qualsevol moment d’una manera raonable”. Però Kretschmer lamenta que “crisis com aquesta esdevenen letals quan els populistes accedeixen al poder”. Per això, diu, té una gran confiança en la moderació de les persones.
El seu homòleg a Saxònia-Anhalt, el governador Reiner Haseloff, també de la CDU, alerta que és “aterrador” comprovar com augmentarà la presència de gent en les manifestacions. Però també diu que aquestes protestes no reflecteixen, de cap manera, l’opinió de la majoria social. “La majoria no pressiona per tornar a la normalitat quan abans millor, tot i que està preocupada per la salut i inquieta per aixecar les restriccions”. Haseloff diu que tots els dies rep correus electrònics i cartes en què s’expressen aquestes preocupacions.
La zona zero de la fúria
De fet, la zona zero de la fúria política a Alemanya no està a l’est, sinó a l’oest del país, a la ciutat de Stuttgart, una de les més importants del país. Dissabte passat, el moviment autoanomenat Querdenken 711 -una paraula que es podria traduir com ‘pensament lliure’- va reunir 10.000 persones en un recinte firal a la ciutat. El governador del land de Baden-Württemberg, Winfried Kretschmann, dels Verds, considera que la manifestació va ser “extremadament preocupant”.
Una de les principals raons per les quals els líders polítics i els funcionaris de la seguretat consideren que aquestes mobilitzacions preocupen tant és per la diversitat de persones que s’hi pot trobar. Hi ha, sens dubte, molts teòrics de la conspiració i molts enemics de Merkel que fan acte de presència, però amb ells també hi ha persones treballadores que s’han quedat en l’atur i famílies que no contemplen el futur, ni de bon tros, amb esperança. I, per descomptat, també hi ha ciutadans que pensen que els drets garantits per la Constitució alemanya han estat incendiats. El cap de setmana passat hi va haver setanta marxes com aquesta amb vora 19.000 participants.
Què s’ha de fer per respondre-hi? Essencialment hi ha tres estratègies possibles: comunicació, estat de dret i economia.
Friedrich Merz està a favor de prendre mesures decisives. “Moltes persones es podrien enemistar amb institucions en què encara creuen”, adverteix. “Per aquesta raó els polítics no hem d’estar tan a la defensiva: ens hem d’enfrontar amb determinació als qui busquen crear contextos d’incertesa amb teories de la conspiració”.
En canvi, Tilman Kuban, cap de les joventuts de la CDU, exigeix que es prenguen en consideració les crítiques i que s’expliquen millor les mesures per combatre la crisi. “Cal una cultura de debat obert”, diu. “Hi ha bons arguments tant per voler el bloqueig com per demanar mesures que l’aixequen a poc a poc”.
Mentrestant, Lars Klingbeil, del socialdemòcrata SPD, vol involucrar-ne les autoritats. “No hem d’apartar la mirada sobre aquests grups per una qüestió de por”, avisa. “Les autoritats han d’observar de prop el que està succeint”.
Hi ha capítols que s’han de tenir presents, com ara els insults que va rebre el governador de Renània, la socialdemòcrata Malu Dreyer. Els seus comptes de Facebook, Twitter i Instagram van rebre vora 7.000 publicacions diàries amb insults i amenaces. Fins i tot amb crides per assassinar la cancellera Angela Merkel. “Els insults i les amenaces han de ser investigades pel poder judicial. La llibertat d’opinió no ho permet tot”, alerta Dreyer.
“Una situació explosiva”
En canvi, en darrera instància, probablement serà la situació econòmica la que acabarà determinant el rumb del país. L’AfD i els teòrics de la conspiració tindran les portes més obertes en un context de patiment generalitzat per la crisi i per un atur elevat.
Els qui es troben tancats a casa amb menys diners que abans, o els qui estan preocupats pel manteniment de les seues famílies, podrien començar a buscar nous culpables. Aquestes persones trobarien en l’AfD el partit que respondria a les seues preguntes incòmodes. La democràcia liberal podria perdre suports.
“Per descomptat que la situació és explosiva”, alerta el ministre d’Interior Horst Seehofer. “Tenim 10 milions de persones acomiadades dels seus treballs, el triple que durant la crisi financera. Pense que estem entrant en la fase més important per aturar les manifestacions. Necessitem amb rapidesa un programa per garantir els llocs de treball de les persones”.
Les primeres lleis en aquest sentit ja han estat aprovades. Els diners que es gastarà el Govern representaran el preu que caldrà pagar per salvaguardar la democràcia liberal.